Giorgi Latso va néixer a Tbilisi, una ciutat de Geòrgia, el 1978, però confessa obertament que “el país dels seus somnis” és Estats Units. Amb poc més de vint anys i acabat de llicenciar del Conservatori de Tbilisi, es va traslladar a Califòrnia per realitzar el seu doctorat i iniciar una triomfal carrera com a pianista i compositor.
Ho va aconseguir: avui dia, és una figura reconeguda per la crítica, com un dels intèrprets de referència de Beethoven, Liszt i Debussy. Visita Barcelona per participar en el cicle Liceu Cambra, organitzat pel Conservatori del Liceu, on impartirà una masterclass per a estudiants i oferirà un concert obert al públic general.
Giorgi Latso: M'interessa molt col·laborar amb qualsevol institució que proporciona un alt nivell de formació professional als estudiants de música, com és el cas del Conservatori del Liceu i de “Liceu Cambra”. Per als que aspiren a fer de la música el centre de les seves vides, m'agradaria ser com una guia per al desenvolupament complet del seu talent. Això suposa entendre tant les fortaleses com les debilitats de cada persona, demostrar com superar els seus reptes, inspirar, preservar el delicat equilibri entre els somnis i la realitat i, finalment, ensenyar a gaudir de l'art en si.
B.C. En el teu cas, ¿van ser importants les masterclasses amb pianistes famosos?
G.L. Les
masterclasses ofereixen als participants una experiència única, molt diferent del procés d'estudi tradicional. Els músics que tenen una llarga trajectòria en aquest tipus d'ensenyament sostenen que hi ha múltiples beneficis, tant per als alumnes com per al públic. No obstant això, se sol dir que aquest tipus de format és molt exigent, en el sentit que hi ha molts factors que influeixen en els beneficis reals. De vegades, les
masterclasses amb músics menys coneguts poden ser més productives que aquelles que imparteixen artistes del pòdium internacional.
B.C. Qui van ser els professors més importants per a tu?
G.L. Rusudan Khodzava, Stewart Gordon, Lazar Berman …
B.C. Com van ser els teus inicis com a pianista?
G.L. Les meves mans van tocar per primera vegada les tecles d'un piano quan tenia tres anys. És una experiència que recordo vívidament encara, perquè immediatament vaig saber que aquell instrument esdevindria la cosa més important de la meva vida. Jo vaig néixer en una família no involucrada en la música, però a mi em va atraure tant aquest art que als cinc anys vaig començar a compondre al piano i als set vaig iniciar les classes.
B.C. Com és l'educació musical a Geòrgia?
G.L. Des de la seva fundació, el Conservatori Estatal de Tbilisi es va convertir en un dels majors centres culturals i educatius de Geòrgia. Acull alguns dels esdeveniments més destacats, incloent-hi fòrums musicals, concursos nacionals i internacionals, simposis internacionals, conferències,
masterclasses, concerts i representacions d'òpera. Avui, el Conservatori Estatal de Tbilisi té nombroses connexions internacionals. Des del 2005, la institució s'ha unit al Pla Bolonya amb el seu sistema de crèdits. No només s'ha preservat la rica tradició de centenars d'any al camp de l'educació, sinó que s'han aplicat continus avenços d'acord amb els estàndards acadèmics del segle XXI.
B.C. Per poder avançar en la teva carrera, va ser difícil deixar el teu país, Geòrgia, i traslladar-te a un altre país?
G.L. Crec que és important no moure's d'un lloc només per algunes circumstàncies particulars, perquè, quan arribis a la teva nova llar, és quan de veritat tindràs problemes. Quan em vaig traslladar a la Universitat de Southern Califòrnia per treballar en el meu doctorat, vaig tenir les meves aventures, però compartir-les amb gent estimada i en el país dels meus somnis, Estats Units, em va fer sentit comprès i estimat.
B.C. D'acord amb la teva experiència, què és el més important per a un pianista: premis, discografia o crítiques?
G.L. És coneguda la cita del pianista polonès Ignaci Jan Paderewsk: “Si perdo un dia de pràctica, jo ho noto. Si perdo dos dies, els crítics ho noten. Si perdo tres dies, el públic ho nota “. Així que ja pots fer-te una idea de què és el més important per a un pianista.
B.C. Però aquests tres elements també han estat fonamentals per a la teva carrera …
G.L. Em sento extremadament honorat i agraït per rebre crítiques esplèndides, premis importants i enregistraments amb companyies importants. Tot això va augmentar la confiança en mi mateix i em va brindar inspiració per fer realitat els meus somnis i desenvolupar una manera d'interpretació propi, innovador i creatiu, fidel al que escolto i al que entenc.
B.C. En el concert del 24 de maig al Conservatori del Liceu tocaràs alguns dels compositors que han estat crucials en la teva trajectòria: Debussy, Listz, Chopin i Beethoven. És potser Debussy en qui més has treballat en els últims anys?
G.L. Hi ha tres compositors del segle XX que van canviar la història de la música, i un d'ells va ser Debussy. Aquesta és una raó per estimar-lo: la passió, la coloratura, el control del sentiment, els creixements del so que acaben en silenci sobtat, les expressions d'èxtasi seguides de laments que fan ennegrir l'ànima …
B.C. També ets compositor. Creus que és un do natural per als músics?
G.L. No per a tothom, és clar! Un intèrpret, en un moment determinat, estableix una connexió amb les intencions del compositor i es realitza com a personalitat artística. La perfecció tècnica és un do que l'intèrpret presenta al compositor. L'última i decisiva fase de la creació musical, que és la realització concreta, depèn completament dels dots de l'intèrpret i de la seva individualitat. Així i tot, malgrat que les grans personalitats creatives del passat posseïen un talent creatiu pur i mètodes perfectes d'interpretació, normalment trobem una separació, i l'habitual és que en un concert la peça la toqui l'intèrpret i no el mateix autor.
B.C. Què ens pots dir dels teus pròxims projectes?
G.L. És un repte ambiciós, com a intèrpret i com a director: gravar el cicle complet de concerts de piano de Mozart.
