El passat 16 de setembre el Palau de la Generalitat es vestí de gala per a homenatjar el lutier David Bagué i la seva trajectòria professional. Les personalitats habituals del món de la cultura catalana es trobaren per a retre homenatge al lutier català, que féu acte de presència juntament amb el President Quim Torra i la consellera de cultura, Mariàngela Vilallonga. 

Quan tothom era assegut Jaume Ayats, director del Museu de la Música, s’acostà a l’escenari i digué unes paraules molt sentides sobre la figura del mestre lutier, així com sobre la història dels instruments de corda i el paper de la lutieria catalana dins d’aquesta. Acabat el seu discurs, fou el torn de Ferran Sàez, filòsof, escriptor i professor de la Universitat Ramon Llull, qui recuperà el fil d’Ayats per a aportar-hi un punt crític, manifestant la necessitat imperiosa de les institucions de crear connexions amb i entre els artistes, artesans i intèrprets, que fan que la cultura sigui quelcom viu. Per últim, David Bagué ocupà l’escenari per a dir unes poques paraules d’agraïment per a l’acte de reconeixement i donà pas als joves músics del Cosmos Quartet, tots ells amb instruments Bagué en mà. 
 
Un cop Helena Satué, Bernat Prat, Lara Fernández i Oriol Prat es col·locaren sobre l’escenari, la part musical de l’homenatge prengué forma. El programa escollit per a l’ocasió recollí l’essència del disc que el jove quartet ha estrenat enguany. La primera peça que interpretaren fou el Quartet de corda nº6, Op. 64 en Mi bemoll major, de Joseph Haydn. Com era d’esperar l’acústica de l’espai transformà la música en quelcom gairebé eclesiàstic, fet que no espantà els intèrprets sinó que els brindà la possibilitat de lluir-se encara més amb els fantàstics instruments de Bagué, protagonistes indiscutibles de la vetllada.
 
Per acabar, el Cosmos Quartet féu un tastet del Quartet de corda nº3, Op. 67 en Si bemoll major de Johannes Brahms, en aquest cas del segon moviment, Andante. El caràcter juganer de Haydn donà pas al romanticisme quasi solemne de Brahms i tancà la vetllada d’homenatge amb un aire cerimoniós que, emmarcat per les pintures al fresc del Saló de Sant Jordi, deixà en l’ambient un regust palatí.

Fotos: Barcelona Clàssica

---

---