El Gran Teatre del Liceu estrena el pròxim 13 de setembre “Il viaggio a Reims”, una obra còmica de Gioachino Rossini. L’òpera, que romandrà en cartell fins al dia 20, obre la temporada 2017/2018, tot i que la directora artística del Liceu, Christina Scheppelmann, qualifica el títol d’ “aperitiu de pretemporada” i destaca la seva ambientació “estiuenca”.

“Il viaggio a Reims” no és, segurament, l’òpera de Rossini més coneguda, però tots els implicats en la producció des de la mateixa Scheppelmann fins a l’equip de cantants, acaben utilitzant el terme “jove” en parlar de l’obra, encara que sigui per motius diferents.

És un nou intent d’atreure els espectadors “millennials”, dins de l’estratègia de rejoveniment de l’audiència que el Liceu -igual que altres institucions culturals- han impulsat en temporades anteriors? Possiblement. En tot cas, aquest muntatge de “Il viaggio a Reims” compta amb atractius interessants per a un públic jove.

1. El cast: Il viaggio a Reims Il viaggio a Reims és una història d'embolics amb molts personatges en escena. Es necessiten, ni més ni menys, que 14 solistes. A més, el Liceu ha programat dos repartiments. En total, participen en l'òpera 27 cantants, la majoria d'ells molt joves, com, per exemple, Adriana González i Carles Pachón, premiats en l'última edició del concurs Tenor Viñas, o el sud-africà Levy Sekgapane, el guanyador de l'última convocatòria d'Operalia, el concurs de joves talents apadrinat per Plácido Domingo. Com explica Christina Scheppelmann, pot ser interessant per als joves veure fent òpera a gent de la seva mateixa generació.


2. El director musical: Giacomo Sagripanti és tot un especialista en Rossini i ha dirigit títols principals com Il barbiere di Siviglia o La Cenerentola en les òperes de París, Dresden o Sevilla, així com en el famós Festival Rossini de Pesaro. Amb altres obres ha dirigit en teatres mítics com el Bolshoi i La Fenice. En 2016 va guanyar el premi  London Opera Awardal millor director jove. En 2018, l'esperen a la Deutsche Oper. I tot això ho ha aconseguit sense haver complert encara els 35 anys.


3. El muntatge: L'obra recrea una espècie de balneari (en termes més moderns, una “beauty farm”), amb una decoració mínima. El veritable protagonisme recau en els personatges, que apareixen en l'escena en barnús i després, durant l'obra, davant del públic, es van vestint de gala. Aquesta simplicitat sembla respondre a l'esperit original del muntatge, una creació del director d'escena d'Emilio Sagi a partir de la petició del Festival Rossini de Pesaro de fer un muntatge d'Il viaggio a Reims per a joves. Així i tot, el mateix Sagi destaca que la producció és apta per a totes les edats i que no ha modificat cap element pel fet que l'encàrrec inicial fos el d'una òpera juvenil. Per cert, el muntatge va tenir tant èxit a Pesaro que s'ha anat representant cada edició des de la seva estrena, fa ja 17 anys.


4. La música de Rossini: Cristina Scheppelmann descriu la part musical de l'obra com “brillant” i “animada”. No és que als joves no els agrada la música trist, però sempre és atractiu -per a tots els públics- que ens convidin a gaudir d'una estona divertida. En total, són dues hores i mitja de música plena d'un vitalisme i una energia especial.


5. Les veus: Dèiem que el cast està compost, fonamentalment, per cantants joves. Tanmateix, també hi ha figures veteranes, com el baríton Carlos Chausson. Ell ens explica la sorpresa que pot suposar sentir òpera en directe per a un espectador no massa habituat: “Estem en una era digital en què s'escolta música molt malament. De cop, els joves es troben amb un vinil i descobreixen alguna cosa. I, quan senten una veu humana convenientment formada i treballada, aquesta els impacta: la projecció, el volum, els matisos … La música segueix sent moderna “.

Fotos del Gran Teatre del Liceu. Crèdits: A. Bofill

---

---