Una de les diverses causes que varen portar Giacomo Meyerbeer (1791-1864), el més famós compositor d’òperes de la seva època, al desconeixement i gairebé a l’oblit del segle posterior a la seva mort va ser la impossibilitat d’accés a fonts primàries sorgides de la seva pròpia mà, tant pel que fa a la ingent correspondència (a més a més d’un valuós diari que el compositor va escriure gairebé ininterrompudament durant tota la seva vida), com també pel que fa als manuscrits autògrafs de la seva extensa producció. Durant tot el passat segle, la seva figura s’enfonsà en una visió bastant esbiaixada i adulterada, tant de la seva persona com de la seva obra. 

Malgrat la disposició testamentària de que tota la seva documentació privada romangués en mans de la família, els seus hereus entraren aviat en contacte amb les autoritats berlineses per salvaguardar l’important llegat, donant com a resultat que el 1914 gran part d’aquest (16 caixes plenes de documents i partitures) passaren a la Königliche  Bibliothek (avui Staatsbibliothek zu Berlin).

Amb l’ascens del nazisme, curiosament, les 16 caixes donades per la família romangueren tancades. En contra de l’ordenança ària de destruir-ne el seu contingut (calia eliminar qualsevol rastre de l’art d’un jueu), els funcionaris de la Biblioteca de Berlín aconseguiren salvar-ne el contingut traslladant-lo a llocs més segurs de Polònia. 

Acabada la guerra, una part del fons Meyerbeer es recuperà i tornà cap a Berlín. Però malauradament molta documentació es va perdre pel camí. Fins el 1977, per exemple, no es descobriren els manuscrits autògrafs de les seves quatre grands opéras: Robert le diable, Les Huguenots, Le Prophéte i Vasco de Gama (allò que erròniament s’havia conegut durant anys com a L’Africaine). Les quatre voluminoses partitures avui romanen a la Biblioteca Jagiellonska de Cracòvia.

Altres manuscrits importantíssims no tingueren aquesta sort. Obres no publicades en vida del compositor, com les músiques incidentals Das Hoffest zu Ferrara (1842) o La Jeunesse de Goethe (1862), a dia d’avui resten perdudes, entre moltes d’altres.

Un d’aquests desgraciats manuscrits també era el de la primera obra per a l’escena del jove Meyerbeer, el ballet Der Fischer und das Milchmädchen (1810), estrenat a la Hofoper berlinesa quan el compositor comptava amb només divuit anys. Però les investigacions del director d’orquestra Dario Salvi i el gran estudiós meyerbeerià Robert Ignatius Letellier finalment han arribat a la localització de la partitura, sorprenentment traspaperada entre la documentació dipositada a la Staatsbibliothek.

Davant la gran troballa, ràpidament sorgí la necessitat d’il·luminar el manuscrit amb una gravació. El propi Dario Salvi ja havia iniciat el projecte d’enregistrar per al segell Naxos les obres més importants de la desconeguda etapa alemanya de Meyerbeer. Però la crisi de la COVID parà en sec l’activitat artística mundial, deixant en una total incertesa el futur de la “nova normalitat”.

És degut a aquest contratemps que el propi Salvi engegà una campanya de crowdfunding per assegurar la gravació de la recent troballa meyerbeeriana, campanya que després d’un parell de setmanes ja porta recaptat dos terços del fons necessari. Als col·laboradors se’ls ofereix interessants avantatges, com rebre el propi enregistrament signat pel director, l’esment com a donant al mateix disc o la possibilitat de tenir també la partitura de l’obra, editada pel mateix Dario Salvi.

Per a més informació, podeu accedir a l’enllaç.

---

---