S’ha dit de Barcelona que és una capital cosmopolita, oberta al món, una ciutat cultural i plurilingüe amb una diversitat característica que la fa única en molts sentits. Que és moderna i dinàmica, wagneriana i amb una tradició musical coneguda internacionalment. És per això que podria molt ben ser una de les capitals de música clàssica dins el panorama europeu.

El fet de programar música minimalista, la pot ajudar en aquest sentit? Les apostes transversals que cada vegada tenen més cabuda als escenaris d’arreu del món tenen lloc, també, entre el públic de casa nostra? De quina manera es combinen música i art visual en un espectacle multidisciplinari? De quina manera es pot promocionar la metròpoli com un destí atractiu pel turisme interessat en l’art i la música?

En parlem amb Christine de Lacoste, violista que hi participa com a intèrpret juntament amb Sarah Bels (violí), Mireia Llorens (violí) i Jean-Baptiste Texier (violoncel). Aquest quartet de corda realitzarà un concert de música minimalista el proper 6 de març a les 19h al Centre Cívic Ateneu Fort Pienc i ens acostaran, així, un repertori poc habitual que pot ser «molt accessible a tot tipus d'auditors», segons de Lacoste. La música de petit format, de cambra en aquest cas, pot ajudar a sentir més propera la música clàssica, «pot donar lloc a un intercanvi més íntim entre els músics i el públic».

Podrem escoltar G song de Terry Riley i Summa d’Arvo Pärt, ambdues obres adaptades pel quartet de corda Kronos «amb un resultat espectacular» segons la violista. També s’interpretaran unes obres de Philip Glass i de Michael Nyman que encaixen pròpiament amb la proposta interartística: «Glass va compondre el seu Quartet de corda núm. 3 agafant temes de la música que ell mateix havia compost anteriorment per la pel·lícula Mishima de Paul Schrader i Nyman va compondre el seu Quartet de corda núm. 5 inspirant-se en els ritmes de la música carnàtica».

El concert comptarà amb la col·laboració de l’artista visual Pablo Bruera, que realitzarà una acció videocreativa a partir de la llum i de manera simultània a la interpretació del quartet de corda. «És un artista de gran sensibilitat» – apunta – «barrejar disciplines artístiques dóna riquesa» i pot ser un punt d’atracció sobretot pel públic jove. En tot cas, de Lacoste ens convida a assistir a aquest «concert diferent, original» i a deixar-nos «seduir per les emocions músico-plàstiques» del conjunt.

Foto: Christine de Lacoste

---

---