Proposem un retrat de la situació actual del sector de la clàssica a partir dels punts de vista de diversos músics professionals
“Tants mesos sense fer concerts m’han permès reflexionar sobre el panorama actual del món. He tingut temps per pensar què podem fer els artistes per aportar una mica de llum a tot plegat. L’art, que és el llenguatge essencial de la humanitat, ha de servir per explicar el que ens ha passat. He començat a dissenyar idees que puguin encaixar en aquest nou món”. Conscient que la pandèmia del coronavirus marcarà un abans i un després, el compositor, pianista i improvisador Carles Marigó ha aprofitat aquests mesos tan estranys per intentar entendre el present i representar-lo a través del seu art.
Marigó va fer a principis de juliol el seu primer concert després del confinament. Va tocar al Palau de la Música Catalana, dins el marc del festival Bachcelona. Des de llavors, ha tingut audicions durant tot l’estiu. Encara la temporada vinent amb les energies enfocades en uns quants projectes artístics d’allò més diversos, però al mateix temps reconeix que “aquesta tardor arriba acompanyada d’una incertesa molt curiosa”.
Carles Marigó: “Aquesta tardor arriba acompanyada d’una incertesa molt curiosa”.
Els altres músics que hem entrevistat conviuen també amb aquesta sensació de no saber què passarà. La mezzosoprano Anna Alàs prepara amb tranquil·litat l’òpera Le nozze di Figaro, de Wolfgang Amadeus Mozart, que s’estrenarà aviat a Alemanya, però pateix una mica per un projecte que té previst al Teatre de la Maestranza, a Sevilla.
Davant aquesta situació d’inseguretat, la soprano Júlia Farrés-Llongueras es mostra forta: “Podem afrontar la incertesa amb coratge o, ben al contrari, ens podem deixar portar per la por. Fa poc van cancel·lar-me un esdeveniment que tenia el febrer. Comencem bé, eh! Jo, però, tinc clar que vull tirar endavant, fer música de la manera que sigui possible”. El violoncel·lista Oriol Aymat, vinculat sobretot al grup de pop-rock Blaumut, a l’orquestra barroca Vespres d’Arnadí i al Trio G.A.P, també opta per veure el got mig ple: “Suposo que, si no hi ha una hecatombe, podrem continuar fent alguns concerts, encara que siguin amb l’aforament reduït”.
Júlia Farrés-Llonguera: “Podem afrontar la incertesa amb coratge o, ben al contrari, ens podem deixar portar per la por”.
Alhora, però, Aymat planteja que no sap “quant temps podran aguantar els programadors havent de reubicar constantment els concerts previstos”, perquè “és una tasca que crema molt”. En aquest sentit, el violinista de Cosmos Quartet, Bernat Prat, creu que “els programadors i els propis auditoris són els qui deuen estar patint més aquesta situació”. La soprano María Hinojosa explica que les mateixes institucions han posat en marxa “alguns mecanismes per protegir els artistes”. L’Auditori, per exemple, l’ha contractat per fer un concert amb la Banda Municipal de Barcelona i li ha ofert un contracte que contempla una audició en streamingen cas que les circumstàncies de la pandèmia impedeixin fer-la en viu.
Tot i la incertesa, doncs, sembla que la tardor s’apropa amb una mica de llum. Aquest estiu, en canvi, no ha estat pas gens esplendorós. La majoria de concerts que s’havien programat abans de la pandèmia i que estaven previstos per als mesos de juny, juliol i agost van haver de cancel·lar-se. “Hem aconseguit ajornar molts concerts a l’any vinent. Hem intentat que res es cancel·lés del tot”, diu Oriol Aymat.
Oriol Aymat: “Hem aconseguit ajornar molts concerts. Hem intentat que res es cancel·lés del tot”.
Els altres músics entrevistats s’han trobat en situacions similars. María Hinojosa confessa que, tot i haver pogut fer alguns concerts durant l’estiu, ha passat uns mesos realment complicats: “Vaig tocar fons, vaig adonar-me que no som res, que es podia prescindir de mi. Vaig arribar a posar l’art en qüestió. Ara, per sort, ho veig tot de forma més positiva”.
Júlia Farrés-Llongueras i Anna Alàs coincideixen que han tingut sort dels concerts que van programar-se a última hora perquè els han permès salvar aquest estiu tan estrany. El nombre de concerts que han fet durant l’estiu es pot comptar amb els dits d’una mà, però almenys han pogut “reprendre l’activitat musical” i “tornar a posar-se en forma”, en paraules d’Alàs.
Bernat Prat: “Hem tingut sort. Els concerts de petit format han estat una sortida a les circumstàncies actuals”.
Bernat Prat és dels pocs afortunats que han tingut un estiu bastant actiu. “Amb Cosmos Quartet, hem tingut la sort de poder fer força concerts a partir de l’inici de la desescalada. La música de cambra i els concerts de petit format han estat una sortida a les circumstàncies actuals”, assegura Prat. Això no treu que el Cosmos Quartet hagi patit també algunes cancel·lacions. “Hem viscut també moments d’incertesa, tot penjava d’un fil. Fins ara no havíem experimentat mai aquesta sensació. Abans un concert es cancel·lava, com a molt, si algú tenia una malaltia, però no pas per decisió del Govern”, afegeix Prat. Segons el violinista, l’aprenentatge que ha tret d’aquest estiu és que “és millor preparar les coses a curt termini, i no pas a llarg termini, com havíem fet sempre”.
El sector cultural viu permanentment en una crisi econòmica que s’ha accentuat, sens dubte, a causa de la pandèmia del coronavirus. María Hinojosa es queixa que “el sector no està gens regulat, no té mesures estàndards ni cap mena de seguretat” i critica que “s’està aprofitant l’excusa de la pandèmia per abaixar els catxets”. Oriol Aymat també lamenta la reducció dels diners destinats a pagar les actuacions musicals: “Els catxets han canviat molt, sobretot els de concerts que no organitza l’administració. L’administració directament ho ha cancel·lat tot. La clàssica sol tenir algun tipus de subvenció, que hi continua essent, però hi hem perdut molt de tota aquella part que depèn del taquillatge”.
María Hinojosa: “S’està aprofitant l’excusa de la pandèmia per abaixar els catxets”.
Tot i haver pogut fer bastants concerts aquest estiu, Bernat Prat reconeix que està patint una situació econòmica difícil: “Els músics freelance ho tenim complicat a nivell econòmic. La gent que, per exemple, té la seva plaça en una orquestra, en principi continua cobrant. Nosaltres, en canvi, només cobrem els concerts que fem”.
La soprano Ana Belén Gómez explica que per fer un concert van oferir-li un catxet que no accepta ni per anar a cantar a un casament. “Ara bé, en tenia tantes ganes, i era tan gran la necessitat d’ingressos, que finalment vaig acceptar-lo”. Hi afegeix que no ha rebut cap mena de suport per part de les institucions. A més de ser cantant, gestiona l’espai cultural El Forn de les Arts. Després de la pandèmia, no l’ha pogut obrir perquè “en ser un espai petit no surt a compte programar-hi absolutament res”.
“No puc comparar la venda d’entrades d’ara amb la d’abans, perquè arran de la pandèmia l’aforament de cada concert ha de ser molt menor i, a més, aquest estiu hi ha hagut menys oferta musical. Tinc clar, però, que la qualitat de les persones que ara compren entrades és òptima. Són persones que aposten per la cultura, que saben que van a veure quelcom que els farà gaudir”, comenta Carles Marigó. Bernat Prat comparteix aquesta impressió; confessa que ha percebut “un públic molt atent, de més qualitat que abans”.
María Hinojosa també ha notat “un públic més connectat, que ha entès que la presència és imprescindible”. Creu que aquest canvi es deu al fet que moltes persones han reflexionat, durant el confinament, sobre la importància de l’art i la cultura. “Als concerts, abans hi venien sobretot persones grans, persones abonades als auditoris i persones que necessitaven la música per sentir-se acompanyades. Ara, en canvi, la gent està més sensibilitzada i va als concerts amb una finalitat més marcadament artística”, segons Hinojosa, que també destaca que a les sales de concerts ha augmentat la varietat d’edats.
“Els músics tenim moltes ganes de fer música; de pujar dalt l’escenari i comunicar. I el públic té moltes ganes de rebre, de gaudir de la música. La gent espera amb el cor obert tot allò que ve de l’escenari”, relata Anna Alàs. Aquesta conjunció d’energies entre músics i melòmans ha fet que, malgrat totes les mesures de seguretat, l’ambient dels concerts hagi estat càlid. “Les mesures de seguretat no dificulten el gaudi. Com a imatge, és ben estrany veure tot de mascaretes al teu davant, però dalt l’escenari gaudim igualment”, segons Oriol Aymat.
Carles Marigó afirma que ha viscut els concerts “amb una connexió intensa, molt més a flor de pell, just al contrari del que un podria esperar d’una situació com aquesta”. Segons Bernat Prat, “el primer concert va ser estrany perquè va suposar tornar a tocar després de molts mesos, però no va pas haver-hi un ambient més fred que de costum”.
Carles Marigó ha viscut els concerts “amb una connexió intensa, just al contrari del que un podria esperar d’una situació com aquesta”.
Els concerts d’aquest estiu, doncs, són diferents, però això no impedeix que els músics aconsegueixin connectar intensament amb el públic. De fet, tots els entrevistats coincideixen que les ganes de tornar a sentir música en viu faciliten aquesta connexió. A més, tal com comenta Aymat: “Si vas a un concert amb altra gent, el vius amb més caliu. Ara bé, quan seus en seients separats, gaudeixes el concert d’una forma més íntima, personal i subjectiva, i això també és una cosa bona”.
Tot i això, les mascaretes amaguen les cares de la gent i, per tant, els músics reben menys feedback. Alàs explica aquest problema: “Com que la gent va amb mascareta, perds informació de com s’ho estan passant. No veus si s’estan emocionant. Es fa més difícil ‘llegir la sala’. Pots llegir-la subtilment, a través del moment energètic, però no veus les expressions de la gent. Tampoc pots reconèixer cares conegudes entre el públic”.
“Les mesures s’han respectat totalment. No en tinc ni una queixa. Com a intèrpret, he estat molt tranquil·la”. Aquestes paraules són de Júlia Farrés-Llongueras, però haurien pogut ser de qualsevol dels músics entrevistats. Carles Marigó elogia les mesures implantades a tots els espais en què ha tocat i, d’aquesta manera, evidencia que la cultura és segura: “A tots els concerts que he fet, les mesures han estat realment excepcionals, fins a l’extrem que he trobat que hi havia massa contrast entre les mesures que es prenien des de l’organització del concert i les mesures que es prenien als bars i locals que hi havia annexos a la sortida dels auditoris. Aquest contrast m’ha fet sentir realitzat com a artista, perquè he vist que les institucions que organitzen concerts tenen molts cura i respecte pels fets artístics”.
Carles Marigó: “Les mesures de seguretat són excepcionals. Els organitzadors tenen cura i respecte pels fets artístics”.
Anna Alàs explica que a Alemanya les diverses sales de concerts estan buscant alternatives ben variades per implantar les mesures de seguretat necessàries. “S’estan provant diferents sistemes de mesures de prevenció: fer tests cada tres dies als músics; allotjar tots els membres d’una orquestra al mateix hotel perquè redueixin el seu nombre de contacte; posar làmines de plexiglàs entre els cantants, dalt l’escenari. M’agrada que el món operístic estigui actuant d’una forma tan activa, tan creativa”, segons Alàs.
A més d’aplaudir la implantació correcta de totes les mesures de seguretat, Bernat Prat destaca que la pandèmia ha portat alguns canvis prou positius: “El nou format de molts concerts em sembla encertat. M’he adonat que les pauses i les mitges parts acaben fent que el concert sigui massa llarg. Una altra cosa positiva que ha portat la pandèmia és que ara, com que no es poden repartir programes de mà, els mateixos intèrprets presenten les obres que toquen. Amb Cosmos Quartet sempre ho hem intentat fer. No tinc res en contra dels programes de mà, però espero que perduri aquesta dinàmica de presentar les obres abans de tocar-les”.
