La cultura que mai s'apaga

A Flix, una petita població de la Ribera d’Ebre, tots els Dissabtes de Glòria des de 1959 una trentena de cantaires s’uneixen per interpretar les tradicionals caramelles sota diferents balcons de la vila. Duen la vestimenta tradicional —pantalons foscos, camisa blanca i barretina i faixa roges— i, enguany, el confinament no ha provocat que s’aturi el costum.

En els darrers dies, i especialment després de les desafortunades declaracions del Ministre de Cultura, molts artistes han reivindicat la importància del sector i, fins i tot, han arribat a reaccionar amb un molt simbòlic apagament cultural. La ridiculesa d’aquest apagament m’és fàcilment explicable tot posant com a exemple la interpretació de caramelles que va dur a terme el passat dissabte la població de Flix. La cultura —quelcom irremeiablement inherent a l’ésser humà— no es pot apagar: cultura és la llengua, la història, la música del poble. L’apagament cultural que convidava a no compartir música, art o literatura —entre altres— a les xarxes durant el darrer cap de setmana no deixava de ser una resposta infantil —i inútil?— a un problema real. Què importa la cultura a les xarxes quan la pots viure sense elles? Que potser deixarem de cantar o de llegir a casa nostra amb aquest apagament? Que potser algú es tornarà boig si no veu un dels ja fatigants i incomptables vídeos amb actuacions musicals penjats a les xarxes durant dos dies?

La cultura —quelcom irremeiablement inherent a l’ésser humà— no es pot apagar

A Flix, el cant dels caramellaires coincidia amb aquesta fita que va generar diferents reaccions des del món cultural. Malgrat tot, la convocatòria continuà. Es sap que aquesta tradició de cantar caramelles té els seus orígens, si més no, en el segle XVI, i va generalitzar-se a finals del segle XIX. Havent-se aturat només en motiu de la Guerra Civil Espanyola, els caramellaires de Flix no van permetre que cap confinament ni apagament de qualsevol tipus fos un impediment per interpretar les cançons de nou: alguns, fins i tot, podien ser aliens a l’apagament. I és que, quan la cultura forma part de la teva identitat —això és, sempre— res produeix més plaer que mantenir-la, si bé potser inconscientment, ben viva. El Dissabte de Glòria de l’any 2020, els cantaires de caramelles no sortiren al carrer per interpretar Ous, pollastres sota els balcons de les noies i senyores del poble; però sí que, tots plegats —avis, mares, filles, germans—, van avenir-se per cantar-les junts des de casa.

I és que, quan la cultura forma part de la teva identitat —això és, sempre— res produeix més plaer que mantenir-la, si bé potser inconscientment, ben viva

Ens trobem en unes setmanes difícils per a tots i s’ha demostrat que la cultura és essencial per al bon desenvolupament de la societat. Aquesta demostració, però, implica la necessitat d’un canvi de mentalitat acompanyat de fets útils. La resposta és clara: en comptes de dur a terme un apagament cultural que provoca cismes en els propis artistes —per no parlar del riure que fan els qui l’organitzen, que el convoquen i desconvoquen quan volen—, hem de potenciar la cultura viva i pròpia, la de les nostres terres, amb els nostres artistes, en tots els nivells: en definitiva, la cultura que —com hem vist durant el confinament— mai s’apaga. Potser ens permet adonar-nos que, a més de dedicar un parell de concerts a Beethoven, no hi ha cap mal en recordar que grans artistes com Toldrà han musicat la poesia de Carner i Maragall, o que molts intèrprets —entre altres— han de marxar del país per la manca d’oportunitats, per no parlar de la revalorització de la cultura popular —en massa ocasions oblidada i relegada a un plànol caricaturesc.