El passat 17 de gener el cicle creat per Ibercamera que convida les millors orquestres internacionals a Barcelona, dugué a L’Auditori de Barcelona l’Orquestra Simfònica de Düsseldorf i el director Adam Fischer per a oferir la monumental novena simfonia de Gustav Mahler al públic barceloní.

En ambdós casos, la diva nord-americana va confirmar en directe el que ja havíem sentit en disc: la vocalitat exquisida, l’elegància del fraseig i un punt de savi distanciament aristocràtic revestien l’aurèola d’una cantant que ha estat senzillament extraordinària i que sempre ha sabut dosificar les seves actuacions a una Europa massa llunyana de la seva Nordamèrica nadiua: Fleming no ha volgut estar fora dels Estats Units durant llargues temporades, per fidelitat a la seva família. És per això que algunes de les seves millors actuacions han estat al Metropolitan Opera House de Nova York, on ha confirmat les seves dues grans especialitats: Mozart i Richard Strauss, a través de personatges i òperes que fàcilment poden ajudar a establir paral·lelismes amb Elisabeth Schwarzkopf: la Comtessa de Le Nozze di Figaro, Donna Elvira de Don Giovanni, la Mariscala de Der Rosenkavalier o Magdalene de Capriccio són algunes de les cites indispensables per assistir al miracle de la veu de Renée Fleming, sense oblidar la seva immarcessible Rusalka de Dvorák.
 
Però Renée Fleming també ha mantingut una presència constant als escenaris concertístics d’arreu del món com a gran dama del lied. Ho confirmen els seus nombrosos enregistraments (tan nombrosos com els operístics) i els DVDs que permeten assistir a interpretacions de referència, exquisides i amb el tremp nobiliari que defineix la diva nord-americana. I sempre davant de batutes amb qui ha mostrat una total compenetració, com si prefixessin una idea que hauria de prevaldre en tot acte musical: fer art gaudint de l’art; fer música gaudint de la música, més enllà del màrqueting, del glamour i de la faramalla que de vegades envolta aquest món.
 
El 14 de febrer d’enguany, Renée Fleming festejarà el 60è aniversari. Pràcticament retirada de l’escena operística, però no dels concerts i recitals, el dia 5 tornarà a Barcelona per ocupar un cop més l’escenari del Palau de la Música. Serà per oferir, al costat del pianista Harmut Höll, una veritable filigrana musical: lieder de Brahms, la “cantilena” (nº5) de les Bachianas Brasileiras de Villa-Lobos, fragments d’òpera de Puccini (Turandot), Leoncavallo (La bohème) i Dvorák (la citada Rusalka) i d’opereta de Lehár, a més d’extractes de musicals (Nine) i una cançó de Tosti, entre d’altres.
 
La cita és ineludible, perquè tot fa pensar que de manera intel·ligent Renée Fleming també deixarà en breu els escenaris concerístics. Si a això sumem les escasses visites de la soprano nord-americana a casa nostra, és fàcil deduir que aquesta potser serà l’última vegada que la tindrem entre nosaltres. Jo no m’ho perdria…
 
 
Foto: Renée Fleming 

---

---