Les farses de Giocacchino Rossini ja s’han convertit en una tradició a l’Òpera de Cambra de Barcelona. Els Amics de l’Òpera de Sarrià han crescut acompanyats sempre de la figura del compositor italià i han aconseguit programar-lo, sense excepcions, en cadascuna de les cinc edicions del cicle. A la primera, la de la temporada 2014-2015, s’hi va representar amb èxit l’òpera L’occasione fa il ladro, seguida de La Cambiale di Matrimonio, l’any posterior. Al programa de la tercera edició se n’hi van colar dues més, Il signor Bruschino, per una banda, i l’òpera còmica Le Comte Ory, per l’altra. L’inganno felice va ser l’escollida per a la quarta i, per no trencar el costum, aquest any es tancarà el cicle amb La scala di seta. Representar les cinc farses que Rossini va compondre entre 1810 i 1813 en cinc anys era un dels objectius principals dels Amics de l’Òpera de Sarrià, i ara que l’han complert costa molt amagar la satisfacció i l’alegria. “Acabar el cicle de Rossini ens fa molta il·lusió perquè és la conclusió d’un projecte i d’una idea”, remarca Assunto Nese, director musical i gerent d’Amics de l’Òpera de Sarrià. A més de la farsa de Rossini, el programa d’enguany inclou Le Cendrillon, de Pauline Viardot, i Il matrimonio segreto, de Domenico Cimarosa.

Ubicat darrere la plaça de Sarrià, al carrer del Pare Miquel, el Teatre de Sarrià és l’epicentre cultural del barri que, des de fa 112 anys, potencia les arts escèniques. Arran de la remodelació del teatre i davant la manca d’oferta del gènere a Barcelona, el 2014 hi va néixer una temporada estable d’òpera de cambra que complementa la temporada del Liceu i que ha tingut tan bona acollida per part del públic que no para de créixer. “Ja hi ha un gran nombre d’entrades venudes”, explica Marta Fontanet, en representació del Teatre de Sarrià, “ja que l’òpera és un espectacle de molta qualitat i que té molt èxit”. A més de ser una plataforma molt educativa i pedagògica per a joves cantants, l’Òpera de Cambra de Barcelona n’aplega cada vegada més de consagrats i, de mica en mica, s’ha anat professionalitzant.

Del 2 fins al 10 de febrer, La scala di Seta obrirà el joc amb la companyia de l’Orquestra Barcelona Concertante i la direcció musical d’Assunto Nese, la direcció vocal i artística de Raúl Gimenez i la direcció d’escena d’Anna Ponces. Tot i que no és l’òpera de més èxit de Rossini, quan es va estrenar el compositor ja gaudia de l’status de maestro di cartelo. Només tenia vint anys i ja imaginava una París amb triangles amorosos, trobades nocturnes d’amagat entre amants i escales de seda. Representades per la soprano Irene Mas, la mezzosoprano Núria Vinyals, els tenors Jorge Franco i Elías Juan Ongay, el baríton Roberto Maietta i el baix Carles Pachón, les dues primeres funcions tindran lloc al Teatre de Sarrià. En la tercera i la quarta, però, la producció dels Amics de l’Òpera de Sarrià agafarà la motxilla per fer territori i farà parada al Casino Prado de Sitges, com l’any passat, i al Teatre Conservatori de Manresa, una de les novetats d’enguany.

El segon títol de la temporada, de petit format, arribarà gairebé dos mesos més tard, l’últim cap de setmana de març. Es tracta del rescat d’una raresa, d’una producció inèdia desconeguda pel públic que adapta el conte de Charles Perrault, La Ventafocs, amb una voluntat clarament pedagògica en la formació de joves cantants. Le Cendrillon, de Pauline Viardot, és una òpera de saló original només acompanyada pel piano de Viviana Salisi i dirigida íntegrament per un equip format per dones. En aquest cas, els Amics de l’Òpera de Sarrià aposten només pel piano perquè, tal com explica Assunto Nese, “econòmicament no ens podem permetre tres òperes amb orquestra”.

I, per últim, Il matrimonio segreto, composta el 1792 per Domenico Cimarosa, s’instal·larà a Sarrià el 18 i el 19 de maig per tancar el cicle 2018-2019 amb embolics i futurs matrimonis entre l’alta aristocràcia. A diferència de la resta de produccions, no es tracta d’una òpera purament de cambra, ja que dura tres hores. No obstant això, Assunto Nese considera que “és l’òpera bufa per excel·lència”, ideal per celebrar el cinquè aniversari. Quan va ser estrenada a Viena, va agradar tant a l’emperador Leopold II que va convidar a sopar a tota la companyia i després va demanar que la tornessin a representar per a ell. Fent una analogia, els Amics de l’Òpera de Sarrià han decidit reduir l’òpera a dues hores i mitja i conservar els dos actes per, durant l’entreacte, fer un gran sopar a l’exterior del teatre i recordar l’anècdota. Un fi de festa de traca i mocador i, sens dubte, una de les produccions més ambicioses d’aquests cinc anys d’existència. La majoria dels cantants, però, encara estan per confirmar.

Per segona edició consecutiva, els alumnes de segon i tercer curs de l’escola de disseny ELISAVA han desenvolupat l’escenografia de les tres òperes de la temporada. “Amb aquesta col·laboració se’ns ha obert un món perquè l’escenografia sempre ens ha costat”, remarca Nese. A més, reforça la voluntat pedagògica dels Amics de l’Òpera de Sarrià: potenciar que estudiants universitaris puguin realitzar projectes reals a l’aula, per una banda, i omplir el buit que s’obre quan els cantants deixen enrere el conservatori i han de fer el salt als grans teatres, per l’altra.

Fotos: Teatre de Sarrià, Irene Mas, Roberto Maietta, Jorge Franco i Carles Pachón durant un assaig de La scala di seta © Joan Monton. 

---

---