“Entenc la música barroca. És la música que em parla més. Té tanta expressivitat que hi connecto de seguida!”. El violoncel·lista Guillem Gironès (Barcelona, 2007) ha mamat la música barroca i en parla amb una passió natural, com qui parla d’allò que li és profundament propi. Fill de músics professionals, Gironès ha crescut envoltat de peces de Vivaldi, llaüts, violins i concerts. 

Tot i que el jove músic va néixer a Catalunya, fa una colla d’anys que viu a França. Mentre estudia “quarta” —l’equivalent a segon d’ESO— en un institut català a la Catalunya Nord (La Bressola), fa classes de violoncel a l’Escola de Música de Saint Cyprien, amb el professor François Ragot, i classes de clavicèmbal al Conservatori de Perpinyà, amb la professora Carole Parer. 

Gironès compta entrar properament a un Conservatori de París per treure’s el títol professional de música i, d’aquesta manera, poder cursar llavors estudis superiors. La idea del jove músic és “estudiar a França o a Basilea, a Suïssa, que està molt bé a nivell de música antiga”. Les seves expectatives de futur passen per “ser intèrpret de música barroca i, també, compositor”. 

Va estudiar violoncel des de ben petit. Abans de traslladar-se a Sant Cyprien, va aprendre música a Igualada. “A les classes de violoncel, feia servir llibres del Mètode Suzuki, però la professora Ana Toca l’adaptava a la seva manera”, explica Gironès. 

El clavicèmbal, en canvi, va entrar més tard a la seva vida. “Vaig començar a tocar el clavicèmbal quan tenia vuit anys. La meva mare en tenia un a casa i sempre el tocava, però no vaig apuntar-me a classes d’aquest instrument fins que vaig anar a viure a França”. 

El repertori de violoncel és “magnífic”, segons Gironès. “Pau Casals ha tingut bastanta influència, és un gran músic”, hi afegeix. Tot i que Gironès estima sobretot la música barroca, també està estudiant música moderna: “S’ha de fer. Abans ho focalitzava tot sobre el barroc. Ara comença a agradar-me la resta. Per exemple, ara estic tocant el Concert per a violoncel número 1 de Camille Saint-Saëns, i m’agrada molt. Ara bé, no avanço gaire en la història, em quedo més aviat a l’època barroca. El classicisme és ‘xulo’, m’agrada Haydn, però no vaig gaire més lluny”. 

Vivaldi va ser el seu primer amor musical. “De petit em va encantar. Ara he descobert nous compositors que també em semblen genials, com Joseph Bodin de Boismortier, Giovanni Benedetto Platti i, evidentment, Bach, que és incomparable”, relata Gironès.

Els seus pares toquen a l’Orquestra Barroca de Barcelona (OBB), i amb només 11 anys el jove violoncel·lista va tenir l’oportunitat de tocar-hi com a solista. “Va ser una experiència molt bona, que he tingut la sort d’anar repetint. Aquest any teníem uns quants concerts, però s’han anul·lat a causa de la pandèmia. Havíem de tocar al Palau de la Música, per exemple”, en paraules de Gironès. 

L’estiu de l’any 2019, el jove va participar a una gira per Costa Rica. Va fer cinc concerts amb Astrolabi, que és el grup de cambra que comparteix amb els seus pares, i cinc concerts més amb l’OBB. “Amb Astrolabi, fem uns quants concerts cada any. Toquem sobretot a França”, detalla. A més, Gironès ha participat a la Camerata dels Pirineus.

Tot seguit, lamenta que, quan toquen, ja sigui amb l’OBB o amb Astrolabi, “no hi ha gaires joves entre el públic”. En aquest sentit, Gironès explica que als seus companys i amics de l’institut “no els agrada gaire la música clàssica”. “Quan els porto algun CD, molts diuen: ‘Ostres, com és que no conec aquesta música, si és genial!’. El problema és el desconeixement. La música clàssica interessaria als joves, però no la coneixen”. 

Gironès analitza què suposa tenir un peu a Catalunya i Espanya i un peu a França: “França és un país més ric en cultura. Es nota molt. A Catalunya, el gran problema és el futbol. Sembla que no hi hagi res més. A França hi ha molta més activitat cultural. Com més al nord, millor”.

No és especialment optimista pel que fa al futur de la música clàssica: “Fa uns anys, estava molt de moda, però cada cop ho està menys. Cada cop la gent va a menys concerts; en part, és culpa de les plataformes digitals. A més, crec que, arran de la pandèmia del coronavirus, serà difícil tornar a la normalitat dels concerts”.   

---

---