Vam entrevistar el violinista Miquel Muñiz a finals d’octubre. Aquesta setmana hem sabut que ha guanyat el segon premi del cicle de joves intèrprets El Primer Palau 2020. Ens omple d’orgull haver pogut entrevistar-lo a la sèrie ‘La veu de les promeses’. El lliurament de premis i el concert de cloenda d’El Primer Palau es farà a porta tancada el dijous 19 de novembre. Es podrà veure per streaming.

“Tot em fascina. M’interessen temes ben diversos. I m’agrada la música perquè és un ventall obert. El món de la música té tantes possibilitats! Ara m’estic especialitzant en interpretació clàssica del violí, sobretot en el repertori solista i de música de cambra, però de cara al futur voldria conèixer també altres àmbits relacionats amb la música”. El violinista Miquel Muñiz (Riudarenes, 2001) irradia curiositat i decisió. Parla amb una eloqüència honesta, pròpia de qui té les idees clares perquè se les ha treballat amb calma.  

“Tinc moltes inquietuds artístiques. M’agradaria poder arribar a ser un solista reputat, és clar, però tinc altres coses en ment, com ara formar part d’un grup sòlid de música de cambra, ensenyar, dirigir espectacles, tocar en un ensemble de música barroca… També m’agradaria fer col·laboracions amb altres músics o artistes d’àmbits totalment diferents. Per exemple, fa poc vaig fer una col·laboració amb Neil Harbisson, el primer cíborg reconegut a nivell mundial, que és un artistàs. Es tracta de fusionar talent, de fusionar maneres d’entendre i concebre l’art. Primer, però, vull aprendre a tocar bé el violí. Després ja parlarem de la resta!”, explica Muñiz amb passió.

Amb tan sols dinou anys, el jove violinista té un currículum excepcional. Ara estudia el quart curs del Grau Superior de Música al Conservatori Superior del Liceu, a Barcelona, amb el professor Corrado Bolsi. El juny vinent es graduarà. Hi ha estudiat becat per la Fundació Ferrer-Salat. Els sis primers mesos d’aquest curs escolar, però, està fent un Erasmus a l’Alta Escola de Música de Lausana (HEMU), a Suïssa, amb la professora Svetlana Makarova. 

“Vaig conèixer Svetlana Makarova en unes masterclasses al Conservatori del Liceu, i em va encantar. És una professora excepcional. He estat fent classes amb ella, així com amb Pavel Vernikov i Igor Volochine, a l’Acadèmia Santa Cecília de Bèrgam i a altres ciutats europees. El fet de sortir i viatjar a diferents llocs m’ha servit un munt per millorar tant a nivell interpretatiu com tècnic i per conèixer joves violinistes de tot el món. Tenia moltes ganes de poder estudiar tot un semestre amb Makarova”, segons el músic calongí. 

Quan acabi l’Erasmus, Muñiz compta tornar a Barcelona per tancar l’etapa al Liceu i preparar el treball de final de carrera i el recital de graduació. “Em treballaré moltíssim el recital de final de carrera. Ja tinc pensat què faré i de quina manera ho faré”, confessa. El jove violinista es graduarà amb només 20 anys, perquè van avançar-lo un curs a l’ESO i va començar “dos anys abans el Grau Superior”. Va combinar el primer curs del Grau Superior al Liceu amb els estudis de segon de Batxillerat a l’Institut Obert de Catalunya (IOC). 

Muñiz valora positivament el Conservatori Superior del Liceu: “És un bon centre, amb un bon professorat i un programa d’estudis capaç d’adaptar-se a  les necessitats i prioritats de cada estudiant. El Liceu et permet dedicar molt temps a la teva branca. Si tries composició, tens temps i possibilitats per compondre; si tries interpretació, tens temps per tocar i estudiar. D’aquesta manera, cada estudiant pot decidir què vol prioritzar”. 

Segons el violinista, “els anys de carrera són importants per conèixer repertori, estudiar molt i afermar la tècnica. Cal tot això per poder encarar els estudis de postgrau amb les eines necessàries”. De cara al proper curs, té previst fer el Màster d’interpretació de violí. “Vull fer proves a diferents centres, però la meva intenció és continuar estudiant a Suïssa”, comenta Muñiz. 

Va començar a estudiar piano de ben petit, amb la seva mare, i més endavant va assistir a classes de violí a l’Escola de Música Adrià Sardó de Calonge, amb els professors Mercè Paradeda, Sergi Alpiste i Sara Pérez. Al mateix temps, va entrar a l’Energia de Palafrugell per estudiar oboè amb Montserrat López i cursar assignatures teòriques. Durant un temps, també va fer classes de violí amb Alba Roca dins el marc de l’Aula de Música Antiga del Conservatori Isaac Albéniz de Girona. A més, va aprendre a tocar la tenora amb el professor Josep Gispert. 

Tot i que des de petit va aprendre a tocar una bona colla d’instruments, no va tenir clar que volia dedicar-se a la música fins que va fer quart d’ESO. “Als 14 anys, vaig conèixer Corrado Bolsi, el meu professor del Liceu, i vaig començar a fer classes amb ell. En aquest moment, vaig decidir que volia ser violinista. Abans m’agradava molt l’oboè i m’interessaven també altres estudis, com els d’arquitectura i teatre. Quan vaig començar el Batxillerat artístic, amb 15 anys, vaig veure claríssim que la música i, en concret, el violí eren el meu camí”, en paraules de Muñiz. 

El currículum de Muñiz inclou també uns quants premis d’allò més prestigiosos: el primer premi al XCVI concurs de Juventudes Musicales de España (2020), a Madrid; el tercer premi al XII International Grumiaux Competition (2019), a Brussel·les; el primer premi al IV Concurs de Violí de Barcelona (2019); el tercer premi al I Ysaÿe International Violin Competition (2018), a Liège; el primer premi al I Concurso Nacional Álvaro Pareja (2018), a Iniesta; el primer premi al XVIII Concurs Nacional de Joves Intèrprets Ciutat de Xàtiva (2018); el primer premi al Concurs Instrumental Sant Anastasi (2017 i 2018), a Lleida, entre d’altres. Segons el jove violinista, “els concursos són interessants per poder créixer com a músic, perquè impliquen una pressió força gran; són una carrera de fons en què has de competir contra tu mateix, et fan sortir de la teva zona de confort”.

“El primer premi de las Juventudes Musicales va suposar-me un abans i un després. És el concurs que té més reputació a nivell nacional. Va ser un gran incentiu per continuar treballant i un reconeixement per la bona feina. A partir del curs 2021-22, faré quatre gires de concerts a quatre zones del circuit ‘Red de Músicas’ i, també, un concert com a solista amb l’Orquestra de la Radio Televisión Española (RTVE)”, diu Muñiz. 

Muñiz ha format part de dos grups de música de cambra: el Quartet Toldrà i el Trio Granados. Amb el Quartet Toldrà, va guanyar el segon premi al XV Concurs Internacional Mirabent i Magrans (2019), a Sitges; el segon premi al I Concurs Cambra Romànica (2019), a Andorra, i el primer premi al III Premi de Música Ciutat de Mataró. Amb el Trio Granados, va guanyar el primer premi al I Ceren Necipoglu International Chamber Music Competition (2020), a Istanbul. “Comparteixo el Trio Granados amb la violoncel·lista Carmela Cristos i el pianista Kalle Peura, i ja tenim projectes de cara al segon semestre i a l’estiu”, explica el calongí. 

El passat 16 de setembre, Muñiz va debutar al Palau de la Música Catalana dins el cicle ‘El Primer Palau’. Les Juventudes Musicales de España van proposar-lo com a candidat. “És un concurs. Molta gent s’hi presenta, i es trien vuit propostes. Els vuit músics escollits han de fer un recital de mitja hora. Com que el noi que tocava el mateix dia que jo no va poder venir per qüestions de salut, vaig fer un recital d’una hora. Va ser un gran privilegi i repte per a mi. Ho vaig gaudir moltíssim”, segons el jove músic.

Tot seguit, us deixem amb unes quantes reflexions de Muñiz al voltant de l’art, de la música, de la cultura de les masses i de la situació de l’art a Catalunya i Espanya: 

Educar el gust

“La gran majoria de gent no té un gust propi. No ens ensenyen a educar el nostre propi gust. Ens guiem per les masses. ‘Si a tothom li agrada una cosa, a mi també. Si està de moda, a mi també m’agrada’. El nostre gust acaba essent el que interessa a la societat de consum i a la indústria. I molta gent no s’atreveix a escoltar altres tipus de música o a anar a veure una exposició que no coneix. La gent valora la cultura de masses, l’art massiu, els productes comercials que són d’usar i llençar. És veritat que ara els joves comencen a valorar més l’art, el teatre, la música, la pintura. Ara bé, tenim uns referents buits, productes de consum immediat. I no ens qüestionem si això és art o no. Caldria replantejar el valor de l’art. No tothom té la sort de créixer en una família o en un entorn que recolzi la cultura. I l’art i la cultura són drets humans. No haurien d’estar classificats com una cosa elitista”. 

Falta de respecte, falta de cultura

“A alguns països europeus, com Alemanya, Bèlgica i Suïssa, hi ha un respecte inqüestionable per la música en general. Els estudis de música estan considerats com una carrera totalment normal, són tan dignes com les altres. A Catalunya i a Espanya, en canvi, sempre has de donar explicacions. La gent et pregunta: ‘Ai, però et guanyaràs la vida amb la música?’. En part, aquest problema és una conseqüència de la gran manca de sensibilitat artística que hi ha a Catalunya i Espanya. Falta fer feina en aquest sentit. A Catalunya, hi ha un gran pòsit cultural i tenim uns compositors i músics molt bons. Durant el Modernisme, i fins a la Guerra civil espanyola, va haver-hi a Catalunya un moviment artístic molt important —Pau Casals, Caterina Albert, Antoni Gaudí, Enric Granados, Eduard Toldrà, Francesc Costa, Joan Maragall… — que va estroncar-se amb el franquisme. Això s’ha de recuperar d’alguna manera”. 

L’art dels sons

“La música és l’art dels sons. És un art temporal i intemporal al mateix temps. Necessita el temps perquè la idea musical transcorri, però una obra en ella mateixa és un tot i és absurd ubicar-la en el temps. Quan  ets oient i estàs immers dins una obra musical, el temps deixa de tenir sentit, d’alguna manera. A més, hi ha obres escrites fa 300 anys que continuen cobrant vida. La música és la comunicació directa de sentiments entre éssers humans independentment del temps històric. És fascinant la comunicació que pot establir-se entre una obra, l’intèrpret i l’oient”. 

La música clàssica

“No m’acaba d’agradar l’etiqueta de ‘música clàssica’, perquè cada compositor, cada estil i cada període són un món. Soc conscient que la música clàssica no mou masses. Crec, però, que li espera un gran futur. El món cada cop està més connectat i les xarxes socials ajuden a globalitzar l’art.A més, cada vegada hi ha més gent que toca música clàssica i que se l’estima. A nivell internacional, cada cop està més ben valorada”. 

La música nacionalista

“M’interessa especialment la música nacionalista del segle XIX, els compositors que van inspirar-se en músiques tradicionals a l’hora de compondre les seves obres. Estic descobrint molt el compositor Karol Szymanowski, que és relativament poc conegut. També m’agrada Serguéi Prokófiev, Manuel de Falla, Edvard Grieg, Bedřich Smetana, Béla Bartók…No acabaria mai la llista!”. 

---

---