El passat dia 12 de gener al migdia, el Palau Dalmases obrí les seves portes per oferir un recital anomenat Arteliana, l’art del Lied. El recital fou interpretat per la soprano rus-catalana Ana Vladimirova i la pianista eivissenca Elvira Ramon, i comptà amb obres de diversos compositors germànics.
El magnífic pati del
Palau Dalmases, al medieval barri del Born de Barcelona, rebé la trentena de persones que s’acostaren al carrer Montcada per a escoltar un recital d’allò més interessant i poc habitual. El recital, interpretat per la soprano
Ana Vladimirova i la pianista
Elvira Ramon, comptà amb un programa d’allò més divers i amb una visió transversal que dugué al públic de viatge en el temps, des de Richard Wagner fins a Richard Strauss, passant per Alban Berg, Hugo Wolf i Gustav Mahler.
El divulgador musical
Pol Avinyó presentà el recital i les intèrprets, i introduí els lieder que haurien de donar inici al concert: els
Wesendonk lieder de Richard Wagner, un cicle escrit a partir de cinc poemes musicats per a veu femenina i dedicats a Mathilde Wesendonck, l’esposa d’un dels seus mecenes.
Aquest petit cicle de
lieder fou escrit a finals de la dècada de 1840, contemporàniament a la composició de
Die Walküre i la preparació de
Tristan und Isolde, és per aquest motiu que el compositor germànic comença a jugar amb unes melodies que més tard apareixeran com a
leitmotiv en les òperes esmentades. Vladimirova féu una demostració magnífica de la seva potència i dramatisme vocal en un espai que no l'ajudà gens acústicament. Elvira Ramon demostrà una gran capacitat interpretativa i d'acompanyament tot i trobar-se amb un instrument poc adequat per a la tasca.
Després d’escoltar els
Wesendonk lieder que les intèrprets ens oferiren de manera fantàstica, i d’haver escoltat la versió cambrística i poc habitual de Wagner, el programa continuà amb un recull de lieder
. Primer sonà
Die Nachtigalle d’Alban Berg, un lied que forma part d'un petit cicle compost a inicis del segle XX i que representà, dins del programa, la Segona Escola de Viena; les intèrprets transformaren l'ambient del palauet en quelcom ben diferent en aquesta segona part del recital, passant de la potència de Wagner, a la delicadesa avantguardística de Berg. Seguidament sonà el lied
Verschwiegene Liebe, d'Hugo Wolf, un lied que aprofundí encara més en la delicadesa del silenci i el recolliment, que Vladimirova i Ramon dibuixaren bellament; a Wolf el seguí Gustav Mahler i el seu lied
Erinnerung, del cicle
Gesänge aus der Jugendzeit (cançons de joventut), interpretat per les artistes d'una manera més festiva i deixant enrere l'atmosfera íntima dels
lieder anteriors. Per últim, sonà
Allerseelen de Richard Strauss, un lied de joventut del compositor que clausurà el recital de manera més aviat lleugera, deixant enrere la solemnitat de l'inici.
Fotos: Ana Vladimirova i Elvira Ramon.
