23 de juliol, com si fos 22 o 24… qualsevol dia és bo per recordar el potencial literari i editorial del nostre país. De Sant Jordi en tenim només un i és el 23 d’abril. Però així com ho pot ser la invenció del dia de la mare, o el del pare, aquest dia del llibre que es proposa enguany hauria de ser també una raó de pes per veure-ho com un recordatori a diari, la necessitat de salvar la nostra cultura més enllà d’una data clau.

Una flor no fa estiu, però unes quantes lectures potser sí, i encara més en un any especialment atípic. La recomanació d’avui, com a manual de supervivència: 100 coses que has de saber de la música clàssica (Cossetània Edicions, 2020) o, com subtitula l’autor David Puertas, Una guia infal·lible per saber quan s’ha d’aplaudir. El 2016 sortia a la llum un primer projecte a 4 mans amb Jaume Radigales “100 coses que has de saber de  l’òpera” dins la línia temàtica “100 coses…” que publica la mateixa editorial.

“Una lectura pràctica i divulgativa que des d’un inici ja aborda el terme “clàssic” més enllà del classicisme”

David Puertas és músic, professor i divulgador ribetà amb una llarga trajectòria dalt dels escenaris, com a docent i comunicador. Fa un any publicà la seva primera novel·la El pianista cec (Pagès Editors, 2019). Després de l’èxit en aquesta ficció literària, retorna al camp pedagògic. “No explico el sistema de quintes”, ironitzava Puertas en una de les moltes presentacions ofertes els darrers mesos de pandèmia, la majoria de les quals han hagut de ser per streaming. 100 coses que has de saber de la música clàssica és, doncs, una lectura pràctica i divulgativa que des d’un inici ja aborda el terme “clàssic” més enllà del classicisme, “aquella música que sona a clàssica: violins, òperes, flautes travesseres…” matisa l’autor. Un llibre format per 10 capítols amb 10 apartats cadascun on s’hi introdueixen compositors indispensables, intèrprets virtuosos, directors, grans obres, públics, innovacions, teatres, sales de concerts, festivals, anècdotes, cantants, corals, estils, estrenes sonades, referents d’aquí i d’arreu del món, conceptes històrics i culturals des del cant gregorià fins al s. XXI… A les pàgines addicionals del final, David Puertas ofereix també una guia que anomena “Propina” amb què el lector té la possibilitat d’anar escoltant la peça musical recomanada en cada apartat al mateix temps que està llegint el capítol corresponent.  

En síntesi, un llibre per a tots els públics en què els coneixements musicals que hom pot tenir o no prèviament en cap cas suposa un escull per introduir-se a la clàssica, ans el contrari; es tracta precisament d’una eina pedagògica i d’autoajuda, amb un llenguatge proper que permet empatitzar amb les propostes de David Puertas.  Una recomanació literària ideal per a una època incerta com l’actual per retrobar el nostre “jo” musical en moments de solitud, o bé un bàlsam per submergir-se en un món fantàsticament clàssic que ha deixat petja fins a dia d’avui.

---

---