acf domain was triggered too early. This is usually an indicator for some code in the plugin or theme running too early. Translations should be loaded at the init action or later. Please see Debugging in WordPress for more information. (This message was added in version 6.7.0.) in /home1/arinfoco/public_html/website_49f85b7b/wp-includes/functions.php on line 6131WordPress database error: [Table 'arinfoco_barcelonaclassica_wordpress.wp_ppress_plans' doesn't exist]SELECT COUNT(id) FROM wp_ppress_plans WHERE status = 'true'
Error a la base de dades del WordPress: [Table 'arinfoco_barcelonaclassica_wordpress.wp_ppress_meta_data' doesn't exist]SELECT * FROM wp_ppress_meta_data WHERE meta_key = 'content_restrict_data'
Avanç de la temporada 2020-21 del Palau de la Música Catalana
El Palau de la Música Catalana ha presentat la temporada 2020-21 en ple confinament aprofitant tot el potencial de l’entorn digital. Qualsevol interessat pot aproximar-se des d’aquest món web a una proposta marcada per aniversaris, convidats de gran nivell i una mirada artística que supera la musical. Aquesta multiplicitat de perspectives, paraula emblemàtica de la temporada, i l’adopció d’un argot digital, són alguns trets d’aquesta temporada marcada, de moment, per l’excepcionalitat.

La plataforma Palau Digital va ser creada l’any passat, superant així el tarannà del web estàndard d’una sala de concerts. La relació amb l’espai web s’ha enfortit fins a convertir-se en seu major aliat durant la crisi actual. Amb l’etiqueta #elpalauacasa, el Palau Digital és,alhora,el lloc onels usuaris podem navegar entre enregistraments de tota mena i, per la institució, el precedent a la finestra ad hoc que va obrir-se dijous passat: la dedicada exclusivament a la nova temporada 2020-21. Per primer cop presentada online, es troba al nou web i ens permet conèixer tots els seus detalls a través d’un ric amalgama de continguts multimèdia. Enguany, la transformació a la qual se’ns apel·lava el 2019-20, identificada amb elements naturalistes, s’ha transformat en perspectiva i en una imatge informe, polièdrica i indesxifrable, de pigment de zeros i uns, que deixa enrere el lligam amb les textures terroses del paisatge. Aquesta imatge és coherent amb una temporada 2020-21, forçosament presentada online i que proposa un nou argot, que consisteix en “orientar” el lector, a cada esdeveniment, amb etiquetes: #novacreació, #familiar, #jovestalents… #clàssic?
Sí, i és que totes les perspectives de l’edifici de Muntaner ens retornen sempre a la casa dels cants, a l’Orfeó Català i a la clàssica. La temporada 2020-21 és fidel als compromisos artístics del Palau, l’aposta per l’excel·lència i la creació de lligams amb músics de gran nivell, però posa en el focus l’obertura cap a la interdisciplinarietat i a les noves perspectives per convertir-se en un espai atractiu per totes elles. Per això, i en ocasió del centenari de l’estrena estatal de la Passió segons Sant Mateu amb l’Orfeó Català, Bach serà un dels protagonistes -re-conceptualitzats- de la temporada. En aquesta ocasió, l’Orfeó serà dirigit per Simon Halsey i acompanyat per l’Orquestra Simfònica Camera Musicae i els solistes de la Filharmònica de Berlín (27-28.2.2021). El cicle bachià proposat s’amplia conceptualment, subdividint-se en el Bach Lovers i el Bach Fools, dues mirades oposades sobre el geni; una pels amants de la interpretació fidel i l’altra pels que vulguin “experimentar”. Els lovers trobaran en la programació alguns dels grans noms de la temporada comJonh Eliot Gardiner, que dirigirà la Passió segons sant Joan (9.4.2021) o el violinista Giuliano Carmignola, que oferirà les Partites (5.11.2020). A més, podran celebrar el trentè aniversari del Cor de Cambra amb la Missa en Si menor sota la batuta de Xavier Puig (27.1.2021).
I és que, tot i les poc festives circumstàncies en què s’ha presentat la temporada, és ben rica d’aniversaris i celebracions. D’una banda, es recorda el cinquantenari de la mort de Robert Gerhard, Joan Manén i Igor Stravinski, aquest últim, present amb L’ocell de foc en el concert inaugural de temporada del 19 d’octubre. Aquesta primera cita, encarna l’aposta del Palau pels nous referents musicals i, per aquesta raó, la sueca Simfònica de Göteborg, sota la direcció del finlandès Santtu-Matias Rouvali, en seran els protagonistes. D’altra banda, també es vesteixen de festa altres iniciatives pròpies com el Primer Palau, que des de fa vint-i-cinc anys permet a joves músics de fer el seu debut a la sala modernista. En la temporada 2020-21 el Palau mira enrere i hi introdueix una vintena dels seus antics participants. Aquesta iniciativa reforça l’elenc autòcton de la temporada, alhora que obre el cicle-concurs a participants de països de la Unió Europea. La introducció dels històrics aporta una perspectiva que, en termes de protagonisme, soluciona el possible problema de la minoria autòctona en una programació farcida per noms, en la seva majoria, estrangers.

L’altre pes pesant de la temporada és la proposta d’un Palau 100 més simfònic i potent que mai, com ho demostra la integral de les quatre Simfonies de Schumann, que seran dirigides per Daniele Gatti al capdavant de la Mahler Chamber Orchestra (12-13.4.2021). Es comptarà també amb altres referents de la direcció orquestral com el rus Kirill Petrenko, la canadenca Barba Hanniga – que dirigirà la Filharmònica de Munich però que també actuarà com a soprano solista- o el francès François-Xavier Roth, que amb el seu conjunt Les Siècles col·laborarà per primera vegada amb l’Orfeó Català. Els cantaires debutaran, a més, amb el mític director rus Yuri Termirkànov i la Filharmònica de Sant Petersburg amb les “Danses polovtisianes” d’El príncep d’Igor de Borodín (26.11.2020). Entre aquestes propostes, que repassaran obres de Mahler, Txaikovski o Ravel, els autòctons Jordi Savall al capdavant de Le Concert des Nations i La Capella Reial de Catalunya i Josep Pons, acompanyat de la soprano alemanya Anja Kampe i l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, oferiran La creació de Haydn i un programa operístic de Wagner i Ligeti, respectivament.
La introducció dels històrics aporta una perspectiva que, en termes de protagonisme, soluciona el possible problema de la minoria autòctona en una programació farcida per noms, en la seva majoria, estrangers.
La proposta de “múltiples coordenades” que conformarà l’experiència més interdisciplinària d’aquesta temporada s’encarna amb els artistes convidats de la temporada. El vessant musical hi troba dos interessantíssims perfils, els de Kaija Saahariaho i Marc Timón. La primera és una compositora finlandesa amb una obra suspesa entre la intimitat amb la natura i l’electrònica i la nova creació musical. Sobretot és esperada la nova producció del Palau de la Música amb el Bunka Kaikan de Tòquio i el Tampere Hall de Finlàndia de la versió escenificada de la seva òpera Only the sound remains, sota la direcció escènica d’Alexis Barrière (1.7.2021). Del segon compositor, prolífic en música coral i amb un estret lligam amb l’Orfeó, Marc Timón, en gaudirem, entre d’altres, d’una obra coral sobre textos de Greta Thumberg. Presumiblement seràuna ocasió en què els cors de Mitjans i Infantil del Palau, més que “allunyar-nos de les preocupacions”, ens aproparan a una de les més importants de la nostra era. Amb el Cor de Noies i l’Orquestra Simfònica del Vallès, en canvi, la proposta coral de Timón versarà sobre els textos d’Irene Solà, l’artista narradora convidada.
Aquesta escriptora, que actualment aspira al Premi Literatura de la UE, conforma juntament amb Alba G. Corral i Pere Portabella els convidats que aporten a la temporada una visió literària, gràfica i cinematogràfica que la complementa i arrodoneix. Certament, la temporada és rica en artistes i veus que no podem oblidar com les des de Piotr Beczala, Katharina Konradi o Javier Camarena. El Palau, a més, potencia el vessant pedagògic i d’escola, aprofitant l’entorn de l’Hivernacle per a enriquir el màxim l’experiència artística. Proposa també, novetats en els altres cicles que pretenen obrir la clàssica als nous públics i, enguany, eixamplar nous horitzons interpretatius amb el nou Palau Fronteres. Esperem que la temporada pugui desenvolupar-se amb tota la força amb què s’ha projectat i que sigui una oportunitat tant per gaudir de la música com per reflexionar, amb perspectiva, sobre la crisi cultural i musical que estem vivint.
