Davant de l’acollida del projecte “Les cambres del Liceu” en el marc del 20è aniversari de la reobertura del Teatre i com una de les accions del projecte musical que lidera Josep Pons, l’energia i l’entusiasme dels músics de la casa ens torna a oferir enguany “L’esclat de cambra del Liceu”, que oferirà 7 concerts al Foyer del Teatre i 3 més al Museu Marítim.

La música de cambra, per la seva pròpia naturalesa, va lligada a la intimitat. Les obres per a un petit conjunt d’instruments, pensades per ser interpretades en les cambres reials o en l’àmbit domèstic per encàrrecs d’amics músics o padrons, donen una sensació de proximitat que les distingeix d’altres tipus de composicions. Tant és així que, per donar visibilitat a les formacions constituïdes en el si de l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, els seus músics han volgut apropar-se al públic amb un programa que inclou obres mestres amb propostes menys conegudes que somien en ser descobertes.

La gran acceptació del cicle durant la temporada 2018/2019, en el marc del 20è aniversari de la reobertura del Gran Teatre del Liceu, permet fer créixer aquesta proposta i seguir potenciant la música de proximitat amb el públic. El projecte liderat pel mestre Josep Pons oferirà set concerts al Foyer del Teatre i tres més al Museu Marítim entre el 4 de febrer i el 7 de juliol, en un cicle que es fonamenta en quatre punts clau.

En primer lloc, ­aquesta proposta permet l’apropament entre el públic, la música i els mateixos intèrprets, en un ambient musical personal i íntim. Les formacions de cambra permeten la interacció amb les persones a partir d’un mateix llenguatge comú, la música, en un programa que està pensat per al gaudi del públic. En aquesta mateixa línia, les sensacions d’un públic que acull amb entusiasme el missatge de la música en viu es tradueixen, segons comentà la fagotista Maria José Rielo, en “el premi més gran que els músics podem guanyar”. És precisament aquest vincle el que fa tan especial la música de cambra i la seva interpretació en viu, ja que arriba de forma molt més directe cap a les ànimes de totes les persones que la poden gaudir.

Si més no, no és només el vincle amb el públic el que s’enforteix, sinó que és la interacció entre els músics el que fa que aquest arribi amb tanta força. Com explicava Oksana Solovieva, violinista russo-americana, “una orquestra és com una petita societat” en la qual cada músic s’ha de “mantenir en forma” mitjançant projectes personals. Aquest cicle ofereix l’oportunitat a ella i altres músics de l’Orquestra Simfònica del Liceu de “créixer personalment dintre de la meva casa”, però també una oportunitat per homogeneïtzar i amalgamar les diferents formes d’interpretar la música. Ho explicaven així Cristoforo Pestalozzi i Guillaume Terrail, ambdós violoncel·listes suïssos, subratllant la importància d’unificar el so, els estils i la profunditat dels músics en formacions tan reduïdes, que permeten un intercanvi d’idees i opinions més directes i personals.

D’altra banda, no pot faltar l’oportunitat d’experimentar, especialment pel que fa a l’afinació amb instruments i afinacions històriques, per tal de retrobar els matisos i una nova inspiració, “buscant la connexió entre la tecnologia i els instruments clàssics”, segons argumentà Barbara Stegemann (oboè). El mestre Josep Pons, al capdavant del projecte, també assenyalà que aquesta iniciativa en realitat sorgeix per tal d’aconseguir una compaginació de sons que afavorirà també el conjunt de l’Orquestra Simfònica. Es tracta d’unificar escoles molt diferents, amb afinacions i formes de tocar molt diverses mitjançant l’intercanvi d’idees, opinions i vivències que guiaran els conjunts cap a una sonoritat més lírica i transparent.

Finalment, el programa té una dimensió que va molt més enllà d’aquests vincles entre el públic i els músics, ja que incorpora un programa que uneix grans obres mestres de la música de cambra però també petites joies que somien ser descobertes. Un repertori que estarà vertebrat per la presència femenina, ja que cadascun dels programes del cicle comptarà amb almenys una de les set compositores, d’entre les quals destaquen Germaine Tailleferre, Sofia Gubaidulina o Clara Schumann.

Tot plegat, “L’esclat de cambra del Liceu” serà una oportunitat per revelar música de creadores fascinants que demanaven ser rescatades d’un injust oblit dintre del marc d’una relació d’intimitat i proximitat que s’establirà entre tots els que puguin gaudir de la música de cambra en viu, en una eclosió (d’aquí el títol del cicle) de desig perquè la música de cambra estigui present i sigui accessible per a tothom, no només per escoltar-la i gaudir-la, sinó per aprendre d’ella i compartir d’aquesta intimitat tan única que ens ofereix.



Fotos. Roda de premsa amb el mestre Josep Pons i alguns dels músics participants del projecte.
 

---

---