L’Holandès Errant o Der Fliegende Holländer en l’original alemany (també coneguda en els països llatins com El Vaixell Fantasma) torna al Gran Teatre del Liceu del 2 al 28 de maig sota la direcció escènica del cineasta alemany Philipp Stolz i la direcció musical de la ucraïnesa Oksana Lyniv. L’obra s’ha representat 86 vegades a Barcelona, l’última de les quals va ser el 2012. Va ser el primer gran èxit de Wagner i, per moltes raons, és també l’òpera ideal per als que vulguin iniciar-se en el complex i fascinant món del compositor alemany .
L'obra, dividida en tres actes, desenvolupa un llibret del mateix compositor basat en una llegenda nòrdica que Wagner havia llegit en el llibre de l'escriptor jueu Heinrich Heine:
Aus donin Memoiren des Herren von Schnabelewopski (Les memòries del senyor von Schnabelewopski), de 1831. Heine parla d'un vaixell fantasma condemnat (una altra vegada la “maledizione”,
com en Rigoletto) a navegar eternament pels mars. El seu capità, “l'holandès errant”, va jurar per Satanàs que navegaria fins al dia del judici final i Llucifer li va prendre la paraula. La maledicció només es pot redimir per l'amor d'una dona.
A la influència del llibre es va sumar una experiència personal del mateix Wagner. Sembla que, per deutes amb els seus bancs, en 1838 (també en aquella època passaven aquestes coses), el compositor va haver de marxar de la localitat prusiana oriental de Königsberg (ara Kaliningrad, a Rússia) amb destinació a París a través d'un complicat itinerari marítim que travessava l'estret de Skagerrad, entre Dinamarca i Noruega. El seu vaixell es va trobar enmig d'una terrible tempesta que el va obligar a protegir-se en el fiord noruec de Sandvika, lloc en què Wagner situa l'òpera.
Com hem explicat, l'holandès haurà de vagar pels oceans pels segles dels segles i només es podrà deslliurar d'aquest càstig si troba a una dona capaç d'estimar-lo. Per això, cada set anys, el nostre protagonista fa escala en un port. Finalment, la troba: està en un fiord escandinau i es diu Senta. És la filla d'un altre capità de vaixell, Dalan, home materialista que ofereix a la seva filla en matrimoni a l'holandès perquè aquest li ha promès colmarle d'or i joies que emmagatzema en el seu vaixell fantasma. L'holandès és correspost per la contradictòria Senta, qui, al seu torn, té un greu conflicte personal: confon realitat i ficció, infantesa i adolescència, i amor per l'holandès i pel seu promès, el jove Erik. Com es pot intuir, tota la trama acabarà, com correspon a un opera romàntica
comme il faut, amb la mort dels personatges centrals.
Una obra per a iniciar-se en Wagner
.jpg)
L'obra va ser el primer gran èxit de Wagner, qui, fins aleshores, no havia pogut triomfar malgrat el seu innegable talent. A partir d'aquí vindrien molts altres. És una òpera ideal per als que volen iniciar-se en Wagner, ja que el seu argument, tot i que fantasiós, és relativament senzill i la durada de l'obra és molt assequible: 2 hores i 20 minuts. S'hi detecta ja la ruptura amb el passat. Podem definir l'obra com una òpera frontissa entre dues etapes: una de domini italo-francès i la que inicia Wagner.
No obstant això hi ha un punt en el qual Wagner manté el criteri dels autors romàntics: l'amor té un caràcter tan sublim que no pot ser viscut en aquest món, ni tampoc consumar-se físicament. La seva plenitud està reservada al mas Allà, al qual almenys un dels enamorats anirà a parar abans de la fi de l'òpera, el que desencadena el dolor, la bogeria i, possiblement, la mort de la seva parella.
La producció que veurem al Gran Teatre del Liceu és una coproducció del Staatsoper Unter den Linden de Berlín i del Theater Basel. Estarà codirigida per Mara Kurotschka i els seus personatges seran interpretats per Selena Popovskaya i Anja Kampe en el paper principal de Senta; Albert Dohmen i Egils Silins com L'Holandès; Attila Jun en el paper de Daland; Timothy Richards i Daniel Kirch com Erik; Itxaro Mentxaka en el paper de Mary i, finalment, Mikeldi Atxalandabaso com el Timoner.
L'holandès errant, Catalunya i Ava Gardner
Al marge de la temàtica operística, ens permetem un últim apunt curiós sobre aquesta opera, especialment per la seva relació amb Catalunya. Sobre el mateix argument hi ha una pel·lícula de l'any 1951, part de la qual es va rodar a Tossa de Mar. La pel·lícula en qüestió es titula “Pandora i l'holandès errant”. Si no fos per la gran soprano dramàtica Anja Silja, bé podria dir-se que la més bella Senta de tots els temps va ser Ava Gardner, al cim de la seva carrera en aquell temps. Va compartir protagonisme en el film amb James Mason i el popular actor, poeta i torero català Mario Cabré.
L'estada d'Ava Gardner per les nostres terres va ser tot un esdeveniment i durant la mateixa va sorgir el rumor que mantenia un romanç amb el nostre latin lover Mario. Veritat o mentida, la veritat és que al cap de pocs dies va aparèixer per les nostres terres Frank Sinatra, casat en aquell moment amb la diva, que es va desplaçar des dels EUA per controlar la situació. Com veuen, l'holandès donava i donarà joc.
Fotos cedides pel Gran Teatre del Liceu (A. Bofill)
