Aquest 2019, avançant-se a la previsible allau editorial de l’any vinent (250 anys del naixement de Beethoven), ha sortit al mercat aquest interessantíssim i curt volum entorn a les sonates per a piano del geni de Bonn. El llibre va ser escrit ja fa alguns anys per dos reputadíssims especialistes de la interpretació beethoveniana com Paul Bardura-Skoda i Jörg Demus, ambdós malauradament traspassats aquest mateix any.

El text encara romania inèdit al nostre país, amb un panorama editorial musicològic, cal dir, bastant depriment. L’esperada traducció (al castellà) ha estat obra de Manuel Capdevila, amb el pròleg del musicògraf Albert Ferrer Flamarich i sota l’auspici de l’editorial Arpegio, de Sant Gugat del Vallès. El llibre es presentà el passat 3 d’octubre a Sabadell.

El primer aspecte que sorprèn és la manera clara i amena com Badura-Skoda i Demus, de forma alternativa, van desgranant les 32 obres del corpus pianístic suprem, fugint en tot moment de l’ampul·lositat d’un estudi musicològic de biblioteca i centrant-se en canvi en les vivències de qui repetidament s’ha enfrontat a aquestes exigents obres davant d’un públic no menys exigent.

Sense oblidar el precís marc històric i estilístic de la trajectòria vital de Beethoven, els dos pianistes, en el seu il·lustratiu anàlisi, ens endinsen en els secrets i enigmes que s’amaguen darrera d’uns pentagrames que estan abastament representats amb exemples musicals impresos en el mateix volum.

En molts moments es desmunten tòpics, com la sempre repetida relació entre l’atzarosa vida del compositor (vist com a paradigma de l’artista romàntic) i la seva innovadora producció. Per altra banda, les múltiples referències a Mozart, Haydn o els Bach, entre molts d’altres, més enllà d’empetitir la figura de Beethoven aporten uns interessants paral·lelismes estilístics, massa vegades ignorats en d’altres estudis.

Badura-Skoda i Demus tampoc obliden de sucoses anècdotes que ajuden a entendre millor les tan extraordinàries pàgines pianístiques beethovenianes: la inspiració de la natura (sonata Pastoral), el moment creatiu del geni (sonata Apassionata) o la introspecció gairebé religiosa de les tres darreres sonates, per posar només uns exemples.

El text té una tipologia de lletra gran, amb amples marges, aspectes a agrair per a una lectura ràpida i agradable. També inclou algunes il·lustracions de personalitats contemporànies de Beethoven, familiars i amants. Però el llibre convida també a la seva lectura fragmentària, com a guia d’audició segons l’interès per una o altra sonata, unes obres que augurem en els pròxims mesos seran una constant en la Barcelona clàssica i altres indrets de la nostra geografia.

Volem acabar aquesta breu ressenya felicitant l’editorial Arpegio en la seva aposta per un estudi de referència com aquest, en el context editorial musical tan pobre com el de Catalunya; un text que farà augmentar encara més la fascinació dels lectors per la genialitat del tità Beethoven.

Foto: editorial Arpegio

---

---