Ja són quinze anys els que l’Orquestra Simfònica Camera Musicae duu creant música i portant-la per tot el territori català. Amb un important recorregut professional que inclou diferents gires per Alemanya i Suïssa i concerts regulars per tot l’estat espanyol, la formació que Tomàs Grau dirigeix artísticament des de la seva fundació l’any 2005-06 ha col·laborat amb prestigiosos artistes d’arreu del món, entre els quals trobem intèrprets de renom com ara Albrecht Mayer, Sabine Meyer o Gautier Capuçon. És d’esperar, doncs, que enguany, després que mesos d’excepcionalitat degut a la crisi sanitària hagin posat en evidència el valor de la cultura i, especialment, de la música, l’OCM presenti, coincidint amb el seu 15è aniversari, la que és possiblement la seva temporada simfònica més ambiciosa. 

L’OCM no s’atura en temps de COVID-19 i els deu concerts que presenten a l’emblemàtica institució catalana culminen tota una trajectòria caracteritzada per l’entusiasme, actitud i compromís de tota la plantilla

Mozart, Rakhmàninov, Schubert… són alguns dels grans noms que, juntament amb les tres eternes Bs germàniques —Bach, Beethoven i Brahms— podrem escoltar al Palau de la Música durant aquesta temporada 2020-21.  L’OCM no s’atura en temps de COVID-19 i els deu concerts que presenten a l’emblemàtica institució catalana culminen tota una trajectòria caracteritzada per l’entusiasme, actitud i compromís de tota la plantilla, que ens ofereix vetllades dominicals amb els millors solistes internacionals, reconegudes batutes i compositors de grandíssima talla: és, en definitiva, el que ells mateixos defineixen com una «història encaminada cap a l’excel·lència». 

El diumenge 25 d’octubre podrem gaudir de dos grans compositors del Romanticisme, Rakhmàninov i Brahms. La Camera Musicae presenta una de les obres més populars del repertori de la clàssica, el Concert per a piano en Do menor del geni rus, que ha estat adaptat en nombroses ocasions per artistes d’altres gèneres musicals com són Eric Carmen i Celine Dion. Aquesta obra, fruit del caràcter turmentat de Rakhmàninov, fou interpretada per primer cop amb el mateix compositor com a solista, i l’exitosa rebuda ajudà a que l’artista recuperés la fe en el seu talent. L’OCM es posa al servei d’aquesta partitura amb el serbi Ivo Pogorelich al piano, un músics que, si bé no sempre lliures de polèmica, regala a l’audiència interpretacions memorables. La vetllada conclourà amb la Quarta simfonia, op. 98 de Brahms, un altre compositor que, afectat per l’ombra de Beethoven, no va ser fins els 43 anys que s’atreví a compondre la seva primera simfonia: l’obra, plena d’al·lusions musicals especialment a l’obra de Beethoven —tot i que també podem escoltar a Bach al darrer moviment—, sol considerar-se com una opus magnum del compositor germànic.  

La violinista Alexandra Soumm pujarà a l’escenari del Palau el diumenge 29 de novembre per a interpretar el Concert per a violí en Re major, op. 61 de Beethoven. Sota la direcció d’Andrea Marcon, la Camera Musicae s’enfrontarà a la Tràgica de Schubert, la primera de les simfonies d’aquest compositor escrita en una tonalitat menor. De la mateixa manera que el sobrenom de la que és la quarta simfonia de Schubert pot dur a confondre les expectatives de l’audiència, també pot fer-ho el primer plat de la següent vetllada de l’OCM al Palau. Es tracta del Concert per a piano nº 20 de Mozart —amb un inici molt semblant a Don Giovanni—, que Tomàs Grau dirigirà el dimarts 22 de desembre: per a l’ocasió, la portuguesa Maria João Pires n’ha estat la pianista convidada, una tria intel·ligent, donat que es tracta d’una de les millors intèrprets mozartianes a dia d’avui. Els amants del compositor més popular de la clàssica no poden perdre’s aquest concert, en la segona part del qual es podrà escoltar la darrera simfonia de Mozart, la Júpiter. 

El paper de la música a les pel·lícules és fonamental i, si bé de vegades passa desapercebut, moltes melodies del món del cinema han rebut el reconeixement i l’estima de milers de persones. L’OCM ho sap, i ja fa molts anys que programa un concert dedicat únicament a la música del compositor John Williams: enguany serà el 9 de gener del 2021, i el programa inclou la música de Harry Potter, Schindler’s list, Jurassic Park, E.T. i, com no podia ser d’altra manera, Star Wars. Un viatge inoblidable a través de la música que, sota la batuta de Virginia Martínez, ens permetrà tornar a Hogwarts, retrobar-nos amb la princesa Leia i E.T. i gaudir de la bellesa dels dinosaures alhora que rememora l’Holocaust en el 75è aniversari de l’alliberament d’Auschwitz. 

El 31 de gener, l’OCM ens porta, de la mà del violoncel·lista Mischa Maiksky, el Concert per a violoncel i orquestra, op. 104 de Dvorák, un dels més importants per a aquest instrument. Tot i que compost durant una estada del txec als Estats Units, el concert no presenta motius folklòrics americans com altres de les seves obres. En aquest concert també gaudirem de dues obres emblemàtiques de Ravel: la Suite nº 2 del ballet encarregat per Diàguilev Daphnis et Chloé i el famosíssim Bolero. 

No és fins al mes de febrer que la Camera Musicae ens duu una de les grans obres del mestre dels mestres, J. S. Bach. Es tracta de la Passió segons Sant Mateu, la més extensa del compositor, i recuperada l’any 1829 per Felix Mendelssohn —una relació entre ambdós compositors que s’explorà a la passada edició del Bachcelona. Aquest concert constitueix una vetllada del tot històrica, donat que l’any 2021 es commemora el centenari de l’estrena de l’obra a Espanya. Sota la direcció de Simon Halsey, l’OCM interpretarà el diumenge 28 de febrer la Passió acompanyada per l’Orfeó Català i el Cor Infantil de l’Orfeó Català i per solistes de la Filharmònica de Berlín. 

Qualsevol any és bo per celebrar i interpretar Beethoven i l’OCM no es queda enrere. Pel 21 de març de l’any 2021, l’orquestra programa la Vuitena Simfonia del mestre, a la qual acompanya en el cartell el Concierto de Aranjuez amb Pablo Sáinz Villegas, el guitarrista que ens durà als jardins que tant entusiasmaren Rusiñol a través de la seva música. Després concert de Rodrigo, la Camera Musicae suma el Concert per a violí i orquestra, op. 77 de Brahms al seu repertori per a solista d’aquesta temporada: el diumenge 26 d’abril, la japonesa Midori s’enfronta la partitura d’aquest concert concebut per a que l’interpretés el virtuós Joseph Joachim, amic íntim del compositor. Seguidament a la dificultat tècnica de Brahms, escoltarem La consagració de la Primavera de Stravinsky, que tant escandalitzà la societat europea en el moment de la seva estrena. 

Aquesta temporada de somni finalitzarà el diumenge 23 de maig amb una obra cabdal del repertori clàssic, el Requiem de Mozart. Salvador Mas, el principal director de l’OCM, es posarà al capdavant de l’orquestra per fer interpretar aquesta conegudíssima obra inacabada que ha donat peu a tants mites: la plantilla orquestral comptarà amb el Cor Francesc Valls i les veus de Irene Mas (soprano), Tànit Bono (mezzosoprano), Marc Sala (tenor) i Elías Arranz (baríton). 

No us perdeu, però, el tret de sortida de la temporada que donarà l’orquestra sota la direcció de Tomàs Grau el proper dilluns 21 de setembre amb una obra molt significativa: la Novena de Beethoven, clarament un dels grans gegants de la clàssica. La càrrega simbòlica de l’«Abraceu-vos, homes, ara! Un gran bes inflama els cels» del text de Schiller, en un moment en què la solidaritat i la fraternitat entre pobles cal que estigui més viva que mai, provoca que no estranyi el fet que, en pràcticament una setmana, la simfonia de Beethoven vagi a sonar fins a tres vegades —el 18 de setembre, sota la batuta de Dudamel; el 20 de setembre, a càrrec de l’orquestra del Gran Teatre del Liceu; i, finalment, el 21 de setembre a càrrec de l’OCM. Per a l’ocasió, la Camera Musicae compta amb la col·laboració de les veus de l’Orfeó Català, Marta Mathéu (soprano), Josep-Ramon Olivé (baríton) i Tànit Bono i Marc Sala, a qui també podrem veure, com ja hem esmentat, en la darrera vetllada de la temporada. En uns moments on sembla que el món de la clàssica resta més negre que mai, el cant esperançador del darrer moviment d’aquesta simfonia —proclamada Patrimoni de la Humanitat des de l’any 2003— no és tan sols un gran homenatge a Beethoven en el seu 250è aniversari, sinó un homenatge a tots els pobles del món, a la bellesa i a la vida. 

---

---