El 17 de setembre passat, el mestre indi Zubin Mehta va atendre als mitjans de comunicació en una roda de premsa prèvia al que va ser el penúltim concert d’una gira de comiat com a director de l’Orquestra Filharmònica d’Israel 50 anys després d’haver accedit al càrrec.
El director va començar parlant pròpiament de
la Tercera de Mahler com una obra dedicada a la natura, on el compositor «va buidar el cor sense cap inhibició»: el primer moviment està dedicat a Déu observant la naturalesa, el segon a les flors alpines, el tercer als animals, el quart està escrit des de l’obra nietzcheana
Així parlà Zaratrustra i està marcadament influenciat per Wagner, el cinquè a l’alegria i el sisè a l’amor. Segons Mehta es tracta d’una de les peces «més boniques que ha dirigit», en una gira mundial que està sent «de les més exitoses que ha fet mai». De fet, va voler remarcar que avui en dia no hi ha gaires directors que la sàpiguen dirigir i Mehta ho va fer de memòria l’endemà a L’Auditori.
Així, l’
Orquestra Filharmònica d’Israel va interpretar una de les composicions més complexes del romanticisme juntament amb la mezzosoprano Gerhild Romberger, el Cor de Noies i el Cor Infantil de l'Orfeó Català. Després de més de 4000 concerts, el director es va acomiadar del conjunt amb el concert a Barcelona del 18 i el de Madrid del 19 de setembre, tot i que va assegurar tenir el calendari ple fins el 2022.
La plantilla de músics actual és tercera generació que dirigeix. Quan va començar el 1961, l’orquestra estava formada per músics austro-hongaresos, la segona generació va estar formada majoritàriament per músics de l’antiga Unió Soviètica i finalment, avui, són músics majoritàriament nascuts a Israel. Encara no hi ha, però, israelians i palestins compartint faristols: «Hauria sigut el meu somni», va apuntar. De fet, sempre ha volgut transmetre un missatge de pau per a l’Orient Mitjà i espera que alumnes palestins de la universitat de Tel Aviv que tenen professors dins l’orquestra, s’hi puguin incorporar en un futur.
Encara a nivell polític, va considerar «inacceptable» la situació de
Caixmir: «hi ha 210 milions de musulmans a la Índia i mai hi ha hagut cap problema». Es va mostrar horroritzat pel govern de Netanyahu i ha denunciat la situació: «la gent és presonera a les seves pròpies cases […] Hi haurà una explosió i quan passi ho lamentaré profundament». Així mateix, Mehta també es va mostrar preocupat per la pujada de la dreta a Europa. Sobre el conflicte català, va ironitzar: «potser necessitaré visat la propera vegada».
Quan li van preguntar per la seva relació amb
Plácido Domingo i què en pensava de les acusacions que havia rebut, va respondre defensant el tenor: «no hi ha cap cantant que hagi aconseguit el que ha aconseguit ell» i va explicar que va començar a treballar amb ell des dels inicis, que el va anar a visitar quan va estar malalt i va tancar la resposta desitjant «que continuï tenint èxit com fins ara». També va tirar pilotes fora quan li van preguntar per què creia que no hi ha hagut dones directores reconegudes abans del
boom que s’està vivint actualment: «No ho sé». Va posar com a exemples a Mirga Gražinytė-Tyla, directora de l’Orquestra Simfònica de la Ciutat de Birmingham, o a Susanna Mälkki, directora de l’Ensemble InterContemporain: «Les hem convidat però no tenen temps».
Va recordar els anys en què va ser director al
Palau de les Arts i les Ciències de València, on va poder crear «una orquestra de nivell mundial» amb músics que contractaven de tot el món i realitzaven dues o tres òperes per temporada. Va considerar que tenia una situació ideal a l’edifici de Calatrava i va destacar la producció que va realitzar en col·laboració amb la Fura dels Baus: «tenen una visió realista i respectuosa de Wagner des d’una visió contemporània». Va desmentir que rebutgés l’oferta del Gran Teatre del Liceu per dirigir
Carmen amb Núria Espert, va parlar de les qualitats de la directora i va dir que, de fet, havien treballat en l’òpera de Bizet a la Royal Opera House de Londres.
El concert del dimecres passat va ser també el concert inaugural de la
temporada 19/20 de BCN Clàssics – que es completa amb quatre concerts al Palau de la Música: Jaime Martín amb l’Orquestra de Cadaqués i l’Escolania de Montserrat (07/11/19), Gianandrea Noseda amb l’Orquestra de Cadaqués i el Cor Estatal de Letònia (11/12/19), l’Academy of St. Martin in the Fields (17/03/20) i Zubin Mehta amb la Filharmònica de Viena (25/04/20) – i del nou
cicle BCN Clàssics a L’Auditori, amb el qual s’inicia també la col·laboració entre les dues entitats – Zubin Mehta amb la Filharmònica d’Israel (18/09/19), Mariss Jansons amb la Bayerischer Runfunk (19/01/20), Simon Rattle amb la London Symphony (11/05/20) i el recital del pianista Evgeny Kissin (13/02/20).
Si voleu conèixer tots els detalls de la interpretació de la
Tercera Simfonia de Mahler a L’Auditori, podeu llegir la crítica de Dani Cortès Gil, col·laborador de Barcelona Clàssica,
al següent enllaç.
Foto: Roda de premsa, Zubin Mehta
