La Biblioteca de Catalunya ha volgut reivindicar durant un mes la figura d’Higini Anglès (1888 – 1969) commemorant el 50^è aniversari de la seva mort. Aquesta és, per tant, una oportunitat per parlar sobre una celebritat que, tot i haver realitzat una tasca incansable en el camp de la musicologia – les comissàries apunten que és “quasi impossible abastar la monumentalitat d’aquest treball” -, ha passat massa sovint desapercebuda.

Donant la benvinguda als usuaris de la Biblioteca de Catalunya, aquesta exposició ubicada a l’Espai Zero i comissariada per Montserrat Molina i M. Rosa Montalt, ens permet conèixer més i millor a Anglès, investigador, divulgador i ambaixador de la cultura catalana i de la música medieval i renaixentista, especialitzat en el camp de la música vocal i del cant gregorià. A partir de documents del Catàleg de la Biblioteca de Catalunya i de descobertes recents del seu fonts personal, l’exposició traçava un recorregut biogràfic que anava des de la formació en musicologia amb Felip Pedrell i Josep Barberà fins a les mostres de reconeixement que va rebre al final de la seva vida, passant pels diferents càrrecs que va desenvolupar com a docent i estudiós.

Així, les vitrines van des de l’aprenentatge (amb fotografies, una carta al seu mestre, una declaració a l’ordre benedictí i altres documents relacionats amb la seva formació), la salvaguarda del patrimoni (amb objectes lligats a la seva etapa al capdavant de la Secció de Música de la Biblioteca de Catalunya), la internacionalització (a destacar el programa del 3^r Congrés de la Societat Internacional de Musicologia, que prova que va ser la primera vegada que s’incloïa cant gregorià), el mestratge (amb comunicats, cartes i altres anotacions que proven el seu pas per les diferents institucions catalanes i internacionals), divulgació (amb documents que són testimonis de la seva voluntat de teixir ponts més enllà de les fronteres) i, finalment, el reconeixement (amb mostres de celebració de la seva tasca i interès pel seu llegat).

És interessant escoltar les declaracions que Anglès va fer a Ràdio Barcelona l’any 1965 i que trobem disponibles a la pàgina web de la BC (cliqueu aquí). Aquest musicòleg del Baix Camp va ser entrevistat quan feia 18 anys que era Rector de l’Institut Pontifici de la Música Sagrada i estudiava “totes les branques de la música sagrada, sigui composició, sigui tècnica per formar els compositors, sigui orgue i organistes, sigui cant gregorià i gregorianistes en el sentit científic (estudi dels neumes gregorians dels segles X i XI) o principalment pràctica” així com també “música religiosa pels pobles indígenes”. D’altra banda, el periodista li pregunta el motiu pel qual va acceptar la Presidència del Comitè d’Organització del Concurs Internacional Francesc Viñas (concurs que, recordem, encara és del tot vigent i prestigiós), i Anglès parla de l’amistat que el lligava amb el difunt tenor.

El que resulta enriquidor, però, és escoltar la reflexió que proposa sobre el cant coral (el periodista li pregunta si creu que han arribat al punt culminant o si l’horitzó encara és més bast). Anglès respon: “la música coral mai pot tenir un límit. Hem de recordar que en el s.XV i s.XVI, començant per Itàlia i imposant-se a Europa, s’estén una música coral profana: el madrigal. L’església catòlica romana va fer seva aquesta música vocal des del s.XV a capella i ha evolucionat sempre passant per diferents formes fins els nostres dies. Això no té mai límit perquè, encara que sigui música vocal sense instruments, sempre seguirà perfeccionant-se i evolucionant segons la tècnica de cada època”.

Tot seguit, el periodista pregunta pels compositors d’avantguarda i l’òpera: Anglès, tot i estar especialitzat en el camp medieval i renaixentista, es declara amic i admirador de Schönberg i apunta que l’òpera, com tot art, anirà evolucionant “en el sentit modern”. Reconeix la capacitat de l’òpera d’englobar totes les belles arts i, conseqüentment, si totes evolucionen, l’òpera ho ha de fer amb elles.

Les properes exposicions que podrem trobar a l’Espai Zero de la BC són sobre els il·lustradors Pablo Ramírez (16 octubre – 16 novembre 2019) i Antoni Calonge (18 novembre – 17 desembre 2019) i l’historiador J. Miret i Sans (18 desembre 2019 – 22 gener 2020).

Foto: Higini Anglès, Exposició Biblioteca de Catalunya

---

---