El Quartet Casals torna un any més a L’Auditori, en aquest cas amb una de les estrelles mundials del piano, el rus Alenxandr Melnikov, per interpretar el Quintet per a piano de Johannes Brahms. Completaran el programa una peça de Haydn, el Quartet de corda en Do major i una altra de Bartók, el Quartet de corda núm. 1. El concert tindrà lloc el dissabte 9 de febrer, a les 19 h.  També torna el Retrat d’Artista de Jazz, el 26 de febrer, a la sala Oriol Martorell de L’Auditori, amb l’actuació del pianista i compositor Brad Mehldau i el tenor Ian Bostridge, que suposarà la presentació del cicle de lieder que el músic ha compost per al cantant britànic.

El Quartet Casals, la prestigiosa formació de corda formada per Vera Martínez, violí, Abel Tomàs, violí, Jonathan Brown, viola, i Arnau Tomàs, violoncel, s’uneix en aquesta ocasió amb la gran estrella del piano Alexandr Melnikov (Moscou, 1973), per interpretar una obra mestra de Johannes Brahms i de la música de cambra, el Quintet amb piano en Fa menor. Amb el difícil equilibri tímbric que assoleix malgrat les constants superposicions de veus que apareixen en els temes, és una obra d’una exquisida precisió que perfila les diverses línies melòdiques individuals que conflueixen, amb un protagonisme compartit per les cordes i el piano. És especialment remarcable el darrer moviment, amarat de romanticisme, amb al·lusions a la tristor, a l’angoixa i al sentiment tràgic. Escrita el 1864 i publicada l’any següent, la gestació de l’obra va ser força complexa per l’afany perfeccionista del compositor, atès que en principi era un quintet de corda que posteriorment es va transcriure en una sonata per a dos pianos, fins que, a instàncies del director d’orquestra Hermann Levi i de la pianista Clara Schumann, que tenia una gran ascendència sobre Brahms, la peça esdevindria el quintet de corda amb piano que, per a molts crítics és un dels moments més sublims de la música del geni d’Hamburg. Consta de quatre moviments: 1) Allegro ma non troppo, 2) Andante, un poco adagio, 3) Scherzo. Allegro, i 4) Finale. Poco sostenuto.
 
El concert arrencarà, de fet, amb el Quartet de corda en Do major, núm 3, “L’ocell”, op. 33, de Joseph Haydn, que forma part dels “sis quartets russos” que el compositor de la primera escola de Viena va escriure durant l’estiu i la tardor de 1781. El sobrenom de l´ li ve del fet que el primer moviment s’inicia amb una melodia amb notes repetides del primer violí i ornaments que recorden el cant d’un ocell, cosa que es repeteix al moviment final. La peça consta de quatre moviments: 1) Allegro moderato, 2) Scherzo. Allegretto, 3) Adagio ma non troppo, 4) Finale: Rondo-Presto. Cal recordar que aquests quartets de Haydn tenen una gran importància a la història de la música perquè obrien una nova via compositiva que inspirà els famosos Quartets dedicats a Haydn, de Mozart.
 
Si Haydn es pot considerar un dels fundadors dels quartets de corda, Bela Bartók és, sens dubte, el seu gran renovador durant la primera meitat del segle XX. El seu Quartet de corda núm 1, op. 7, escrit el 1909, és el primer dels sis quartets de corda que escriuria en un arc temporal de trenta anys. Es tracta d’un triple homenatge: a la violinista hongaresa Stefi Geyer, a la tradició de la música popular del seu país i al Quartet de corda nú. 14 de Beethoven. Consta de tres moviments, sense interrupcions: 1) Lento, 2) Allegretto i 3) Introduzione. Allegro-Allegro vivace.
 
El Retrat d’Artista de Jazz 2019 presenta Brad Mehldau, el gran pianista i compositor americà, que acompanyarà l’aclamat tenor anglès Ian Bostridge, per a qui ha compost el cicle de cançons que presentaran a la Sala 2 Oriol Martorell. Són textos i temes que giren en torn a  la naturalesa del desig, l’amor i l’adoració.
 
Brad Mehldau és un músic singular, amb una interpretació i un estil força influenciats per la música clàssica, per Bach, Beethoven, Brahms i, especialment, Schubert, tot i que recentment ha declarat: “En els últims anys estic jugant cada cop més a Bach i a Brahms, amb la seva música que et pot omplir tota la vida, que t’ensenya a treballar diferents veus, a desenvolupar la teva tècnica”. Al mateix temps, hi ha en la seva obra una reflexió sobre la història intel·lectual, particularment l’alemanya, en torn de Goethe i Freud, Rilke i Thomas Mann, una aproximació musical al concepte de Sehnsucht, “anhel”, “desig”. Perquè aquest impuls més enllà de nosaltres que ens caracteritza com a humans és l’eix vertebrador de la darrera música de Mehldau. La seva col·laboració amb el tenor líric Ian Bostridge, el gran especialista en Britten, Schubert i Schumann, neix arran de veure’s actuar a Alemanya el 2015 i de la seva mútua admiració i  reconeixement artístic. El resultat és l’esplèndid cicle de cançons que el duo presentarà en públic a tot el món, al llarg de l’any 2019, on es combinen les noves composicions de Mehldau en clau de jazz amb un dels millors cicles de cançons del Romanticisme germànic: Dichterliebe, de Robert Schumann, sobre textos de Heinrich Heine.
 
 

---

---