El passat mes de març no ens esperàvem que allò que va començar com un advertiment acabaria en una imposició. Molt ha canviat des que els aforaments només s’havien de limitar – ja de per si prou preocupant –, i és que la pandèmia del coronavirus ens ha privat d’iniciatives que valen molt la pena, especialment, si porten tant treball al darrera com Dindirindín! Una follia musical, un projecte presentat per la companya Notte e Giorno Música-teatre amb l’Ensemble Vox Harmonica. Amb la combinació de l’herència teatral i musical del temps de la Corona d’Aragó (segle XVI), la iniciativa posa en relleu una cultura essencialment mediterrània, a cavall entre Nàpols, València i Barcelona, amb el seu propi punt d’originalitat. Com tot, la seva estrena s’ha vist anul·lada per les circumstàncies actuals, però queda lluny de perdre la seva inventiva.

Dindirindín! Una follia musical reuneix en un mateix escenari el teatre de màscares de la Commedia dell’Arte i la música dels cançoners del segle XVI sota els capricis de la deessa Follia, escapada del famós text erasmià Elogi de la Follia. En escoltar un ensemble de música antiga dels nostres dies, la deessa s’escandalitza per la seva manca de gràcia i excessiu encarcarament. N’esgrimeix quatre màscares i amb elles converteix els cantants en personatges de la Commedia dell’Arte, que experimenten situacions esbojarrades imbuïdes d’una pregona humanitat, de les quals voldran alliberar-se i, així, tornar a néixer. 

És precisament tornar a néixer – i fer-ho amb la música del Renaixement – el que fa que el projecte continuï endavant, cercant actuacions per a una reprogramació el pròxim 2021 i una data per estrenar durant la primavera a Barcelona. L’espectacle, que inclou la direcció escènica de Laura Calvet, dramatúrgia de Jordi Pérez Solé i l’estrena absoluta de composicions de Mariona Vila i Josep Vila i Casañas, esdevé un cant a la bondat fonamental de l’essència humana, una apologia de la llibertat entesa com a camí de desaferrament de les identitats personals i col·lectives. I és precisament la seva originalitat, que continua amb el llegat d’iniciatives anteriors, la que fa que sigui tan proper al públic.

Dindirindín! sorgeix de l’èxit obtingut amb el Club Monteverdi, on es materialitzà el format de música-teatre que tingué tan bona acollida. Amb l’espurna i les ganes de continuar, l’any 2018 es començà a gestar el projecte que, com comenta el seu Capo Buffo, Toni Fajardo, s’ha anat creant de mica en mica i a foc lent, per resultar en un projecte madur i amb interès real. Coordinant la companyia per acordar repertori, continguts i guió, Toni Fajardo actua també com a baix, juntament amb Ferran Mitjans (tenor), Mariona Llobera (alto) i Anaïs Oliveras (soprano), que constitueixen l’ensemble que la deessa Follia (Berta Vidal) punxa i provoca amb els seus poders per fer-los reflexionar sobres les situacions més inversemblants, alhora que actua de nexe entre els segles XVI i XXI. Així, els intèrprets abandonen la seva àrea de confort per fer percussions corporals, cantar rap o fer-hi participar el públic.  

El projecte sorgeix també com una oportunitat per explicar-se. Tal i com comenta Toni Fajardo, es donen moltes coses per assentades dins la música clàssica; el públic que hi freqüenta són persones apassionades i enteses en la matèria, però, què passa quan s’hi vol incorporar gent nova, com ara els joves? En aquest sentit, Dindirindín! estén la mà a tot aquell qui s’hi vulgui incorporar i especialment, tal i com ja va aconseguir el Club Monteverdi, per apropar la música del Renaixement als més joves. 

La consternació per no poder culminar un projecte darrere el qual hi ha tanta dedicació i il·lusió ha desembocat en la publicació, el passat 26 de maig, del vídeo Quina putada!!! S’ha anul·lat l’estrena!, per anunciar la cancel·lació de les actuacions programades en els festivals d’aquest juliol a Arbúcies i Vilassar de Mar. En ell, els cantants versionen la cançó renaixentista Vecchie letrose d’Adrian Willaert, que s’inclou a Dindirindín!, en clau d’humor per caracteritzar l’essència de la Commedia dell’Arte que vertebra el projecte. Lluny de la frustració que aquesta situació provoca, el vídeo es converteix en “una picada d’ullet a tot el sector cultural per fer un gran renaixement de les arts després del desconfinament” i, a més, centrat-se en la tècnica teatral i la música del Renaixement, que esdevé en un cant a la cultura per fer front a una situació tan difícil. “Ens han tret la màscara de la qual depeníem tant”, comenta Toni Fajardo, en referència al moment en què la deessa Follia treu les màsqueres als cantants de l’ensemble, empenyent-los fora de la seva zona de confort.

Quina putada!!! S’ha anul·lat l’estrena! Tots confinats a casa farem pinya. Som-hi, som-hi, som-hi! Amb inventiva de la putada farem renaixença!

La bona acollida del vídeo ha servit per reviure les ganes de continuar amb el projecte, que vindrà acompanyat per un seguit de vídeos lligats per una lògica argumental a mode de petits sketches. A més a més, es comptarà amb la participació del públic a partir d’un col·loqui obert on es presentarà la situació actual i s’obrirà als suggeriments de tots aquells i aquelles que s’hi vulguin animar. La cita, programada pel dimarts 2 de juny a les 20h, anirà acompanyada també d’una sorpresa especial. 

Amb tot, Dindirindín! Una follia musical reviu i es reinventa a partir d’una situació que resulta injusta però inevitable per al sector musical. El seu testimoni i la seva creativitat mouen la vertadera Renaixença d’aquests temps difícils. I és que, amb aquesta “celebració irreverent del desconfinament”, s’hi ajunta un clar missatge pel sector musical català: “amb inventiva, de la putada en farem Renaixença!”

---

---