Clara Schumann (née Wieck) és, possiblement, la compositora popularment més coneguda de la història. Ara, és l’única? Evidentment, aquesta pregunta és absurda, si bé no és cap secret que, malgrat la gran quantitat de compositores que han contribuït a l’augment del repertori clàssic d’arreu del món, Clara Schumann —juntament amb Fanny Hensel i Lili Boulanger— és de les poques que no ha estat víctima irremeiable de l’eclipsament dels seus companys masculins de feina. 

Sense el desig explícit de «reescriure la història», sinó «d’enriquir el repertori», neix Que demander à Clara?, un nou arxiu musical creat per la direcció del festival Présence Compositrices que, apel·lant al nom de la compositora germànica, té com a principal objectiu fomentar el coneixement sobre compositores i la seva obra: de la mateixa manera que la famosa i virtuosíssima pianista del segle XIX dubtà del seu talent perquè «una dona no ha d’aspirar a composar, ni cap ho ha aconseguit mai», ja al segle XVI Maddalena Casulana volia mostrar al món com a músic «l’error que fan els homes en pensar que són els únics que posseeixen els dons de la intel·ligència i que aquests mai es donen en dones», posant el focus en una situació injusta de cara a les artistes que ha persistit durant segles. 

Amb aquesta plataforma gratuïta, Présence Compositrices eixampla la seva meta de promoure compositores de tots els temps i nacionalitats, facilitant l’accés a la seva producció. A Que demander à Clara? la recerca es duu a terme a partir del nom d’una obra o d’una artista, podent especificar la nacionalitat i l’època d’aquesta darrera o la plantilla instrumental de la primera. Així doncs, l’arxiu ens permet conèixer l’obra des de la italiana Francesca Caccini (1587- ca1640) —primera dona a compondre una òpera— fins la catalana Núria Giménez Comas (1980) —protagonista, a més, del nostre àudio del mes d’agost. Actualment, el projecte té enregistrades fins a 771 compositores d’arreu del món i té previst albergar fins a 4.000 partitures pel proper 1 d’octubre. 

Al capdavant de la iniciativa trobem la clavecinista Claire Bodin, que també és la directora del Présence Compositrices, festival dedicat a la programació de dones compositores. Bodin insisteix en què els seus noms no han de figurar als programes de les grans sales simplement «perquè són dones i per tenir la consciència tranquil·la, sinó perquè hi ha un interès artístic autèntic», tot creient que és precisament la seva generalitzada absència en els directes el principal obstacle per a la seva difusió. Aquest problema, però, Bodin recorda que no només s’estén en l’àmbit femení, sinó que fins i tot és difícil escoltar molts compositors més enllà dels gegantins Beethoven, Mozart, Txaikovski, Brahms o Bach. I és que, al cap i a la fi, això no deixa de ser una qüestió encara sense solucionar que recau en les prioritats que ha de fer front la cultura: es tracta d’omplir les sales de concerts fins a vessar amb les simfonies del geni de Bonn o de proporcionar una oferta enriquidora que inclogui artistes i obres menys programades? 

Deixant de banda aquest darrer debat per a una altra ocasió, amb Que demander à Clara? l’equip de Bodin obre una altra porta crucial en el camí per aprofundir sobre el corpus musical femení que, tot i que a l’ombra dels compositors, sempre ha estat present. Podeu accedir a l’arxiu musical a través d’aquest enllaç. 

---

---