acf domain was triggered too early. This is usually an indicator for some code in the plugin or theme running too early. Translations should be loaded at the init action or later. Please see Debugging in WordPress for more information. (This message was added in version 6.7.0.) in /home1/arinfoco/public_html/website_49f85b7b/wp-includes/functions.php on line 6131WordPress database error: [Table 'arinfoco_barcelonaclassica_wordpress.wp_ppress_plans' doesn't exist]SELECT COUNT(id) FROM wp_ppress_plans WHERE status = 'true'
Error a la base de dades del WordPress: [Table 'arinfoco_barcelonaclassica_wordpress.wp_ppress_meta_data' doesn't exist]SELECT * FROM wp_ppress_meta_data WHERE meta_key = 'content_restrict_data'
El passat 10 de juliol al Palau de la Música, l’Orquestra Barroca de Barcelona, dins del cicle NovAria Artists, ens van oferir un magnífic concert basat en un viatge per algunes de les composicions més representades de Vivaldi. Dirigida musicalment per Gilles Colliard, el concert es va dividir en dues parts: una primera part amb diferents concerts i una segona part amb una de les obres més famoses de Vivaldi, Les quatre estacions.
El concert va començar amb el Concert per orquestra RV 121 en Re Major, on l’orquestra va saber mostrar al públic l’essència de Vivaldi, amb una tècnica impol.luta plena de gran harmonia per part de tot el conjunt i un gran virtuosisme i energia monumental en Colliard, que feia un delecte dels nostres sentits. El Concert “alla rustica” per orquestra i continuo en Sol Major rv 151 seguia la mateixa línia que l’anterior, amb la vivacitat que ens transmitien. Al Concert Op 3 núm. 9 per violí sol en Re Major, vam poder veure una gran expressivitat en aquesta peça, molt més solemne que les anteriors. Amb el Concert Op 3 núm.11 per dos violins i violoncel en Re Menor i el Concert Op 3 núm. 12 per violí sol en Mi Major, mentre Colliard meravellava amb la seva destresa al violí, la resta dels músics ens delectaven amb pizzicato. L’elegància mostrada quan tocaven els instruments feia que escoltar aquelles peces fos, en cert punt, uns moments celestials. Sobretot, quan, a l’uníson van arribar a un punt apoteòsic tant pels espectadors com els intèrprets. Durant tota la primera part, la tècnica més que demostrada de tots els músics, era palpable fins a l’última fila del Palau. El repertori, molt acurat i sense perdre cap mena de detall, feia afalagar l’oïda amb l’extraordinària representació que ens mostraven. Arrivàbem doncs, a la segona part gairebé sense alè i tractant de digerir i guardar en la nostra ment el que havia passat. 
