Per sort, les òperes de Georg Friedrich Händel (1685-1759) ja no són una raresa en el panorama operístic internacional. Actualment, els teatres lírics d’arreu programen Rinaldo, Alcina, Giulio Cesare o Ariodante amb certa normalitat. Són títols extraordinaris, que van contribuir a cimentar les potentíssimes bases d’un belcanto que es perpetuaria fins ben entrat el segle XIX.

  Compra d’entrades

Certament, la filologia i els criteris interpretatius “d’època” s’han imposat a les feixugues (però esforçades i no sempre prou reconegudes) lectures que durant els anys 50 i 60 –i part dels 70’- van realitzar alguns directors d’orquestra que es poden considerar els veritables “ressucitadors” de la producció teatral del músic de Halle instal·lat a Londres. Avui dia, doncs, no és estrany escoltar les meravelloses àries “da capo” de Händel a càrrec de contratenors, acompanyats per orquestres afinades a 422’5Hz. i amb instruments de corda de tripa, trompes sense pistons, sons amb poca vibració i dinàmiques i tempi amb forts contrastos. Per contra, aquest rigor filològic sembla encaixar bé amb posades en escena amb anacronismes que apropen les passions de Cèsar, Cleòpatra, Xerxes, Ginebra, Armida o Almirena a les dels nostres dies. I és que les històries o les epopeies del passat, on hem d’incloure cròniques i annals de Tàcit, Plutarc o les immenses creacions poètiques de Tasso i Ariosto no són més que reflexions sobre què i qui som en base a qui i com hem estat.

No és estrany, en aquest sentit, que un dels millors directors d’escena del moment, Claus Guth, s’enfronti a Rodelinda com si l’òpera de Händel fos un drama familiar actual, vist amb els ulls de Grimoaldo, l’usurpador del tron milanès. El muntatge que ara arriba al Liceu és un espectacle coproduït entre el teatre barceloní, el Real de Madrid i les òperes de Frankfurt i de Lió i ve precedit de la unanimitat de públic i crítica, que han aplaudit la modernitat de l’espectacle i la seva fidelitat a l’esperit original. En el cas de Barcelona, la qualitat musical està assegurada per l’equip vocal que formen entre d’altres Bejun Mehta, Joel Prieto i Lisette Oropesa (entre d’altres) i per la direcció de Josep Pons.

Rodelinda és una òpera que Händel va estrenar al King’s Theatre de Londres el 13 de febrer de 1725 i que ja aleshores va gaudir de cert èxit. El llibret de Nicola Francesco Haym s’inspirava en el drama de Pierre Corneille Pertharite, roi des Lombards . La peça narra el desig de Grimoaldo de casar-se amb amb Rodelinda, vídua del rei Bertarido, ignorant que el monarca en realitat és viu i que tornarà per venjar els afanys usurpadors del seu enemic. Un drama de capa i espasa, embellit pel característic estil de l’autor d’El Messies en el seu punt àlgid de la seva trajectòria com a compositor operístic.


Compra d'entrades
Foto: Rodelinda al Liceu

---

---