Cambra
Sant Cugat, Nits de ClàssicaUna proposta de l’Ajuntament per donar suport als artistes locals
22-07-2020
Una proposta de l’Ajuntament per donar suport als artistes locals
acf domain was triggered too early. This is usually an indicator for some code in the plugin or theme running too early. Translations should be loaded at the init action or later. Please see Debugging in WordPress for more information. (This message was added in version 6.7.0.) in /home1/arinfoco/public_html/website_49f85b7b/wp-includes/functions.php on line 6131WordPress database error: [Table 'arinfoco_barcelonaclassica_wordpress.wp_ppress_plans' doesn't exist]SELECT COUNT(id) FROM wp_ppress_plans WHERE status = 'true'
Error a la base de dades del WordPress: [Table 'arinfoco_barcelonaclassica_wordpress.wp_ppress_meta_data' doesn't exist]SELECT * FROM wp_ppress_meta_data WHERE meta_key = 'content_restrict_data'
Una proposta de l’Ajuntament per donar suport als artistes locals
El passat divendres 17 de juliol, al Claustre del Monestir de Sant Cugat, es dugué a terme el penúltim concert del cicle “Nits de clàssica” organitzat per l’Ajuntament dins de la programació d’estiu “Sant Cugat a escena”.
El confinament ha colpejat la majoria dels sectors professionals, però molt especialment al cultural. Per donar-los suport en la represa d’activitat, l’Ajuntament acull al Claustre del Monestir per primer cop 69 artistes locals: la pianista Cristina Casale, el violinista Pere Bardagí i el violista Albert Romero foren els escollits per amenitzar al públic el darrer divendres. A les 22h, el recinte estava ple fins a vessar en la mesura que ho permetien les restriccions sanitàries, que en tot moment es van respectar escrupolosament: els assistents, cadascun dels quals tenia una hora assignada per accedir al Claustre, havien de dur mascareta, es netejaven les mans amb el gel hidroalcohòlic que hi havia a la seva disposició i eren acompanyats a la seva cadira —separada de la resta per la distància pertinent— individualment.
La primera part del concert fou encetada amb el Duo n. 1 per a violí i viola K. 423 en Sol Major de Mozart, interpretat per Bardagí i Romero, una actuació que anà in crescendo: tot i que l’Allegro inicial no va acabar d’arrencar amb bon peu, durant l’Adagio la música ja caminava per on tocava, i l’obra del vienès es convertí en un bàlsam per a les oïdes pels qui no assistíem a un concert en directe des de feia mesos. Després d’un càlid aplaudiment per part dels assistents, els dos músics oferiren un bis del famosíssim tango de Gardel, Por una cabeza.
La segona part del concert, en paraules de Casale, fou feta a mida. Les emocions viscudes durant el confinament han estat moltes i molt diverses, i què millor per expressar-les que la música? La pianista interpretà un total de vuit obres de diferents estils que acompanyà amb paraules o textos propis i d’altres persones escrits durant o en motiu dels tres mesos de confinament. En el programa figuraren tres compositors catalans amb “Asturias” de la Suite Iberia d’Albéniz, l’Oriental de Granados i l’Estudio Flamenco n. 6 d’Abraham Espinosa. A més, Casale s’allunyà de la música autòctona per oferir-nos dos preludis —el n. 4 i el n. 16, op. 28— de Chopin en expressió dels sentiments confinats contrastants i una versió pròpia de l’Hallelujah de Cohen. Finalment, tancà el concert amb el Preludi n. 1 de Gershwin i la Toccatina de Kapustin. Si bé de vegades amb un tempo descontrolat —l’obra de Granados era tan ràpida que perdia el seu exotisme particular—, Casale féu gala d’una tècnica —especialment en l’ús del pedal— molt envejable.
Pels qui no vau poder assistir, el concert va ser retransmès en directe i enregistrat, i el podeu recuperar aquí.
