Els propers 17 i 18 de desembre, el Palau de la Música celebra Nadal amb una obra cabdal del repertori barroc i amb la figura més internacional en l’àmbit de la música antiga: l’Oratori de Nadal, BWV 248, de Johann Sebastian Bach, que sonarà de la mà de la Capella Reial de Catalunya i Le Concert des Nations, sota el guiatge de Jordi Savall.

No ens allunyem gaire de la veritat si diem que Bach (1685-1750) és el pare de la música occidental, però també l’expressió musical del Protestantisme. En la mesura que Luter prohibeix les imatges en favor de la lectura directa i en llengua vernàcula de La Bíblia, la música s’erigeix com l’art més suprem, per això la qualitat de la música del Sacre Imperi Romanogermànic i la seva profunditat intel.lectual, la seva perfecció tècnica i la seva bellesa artística són indiscutibles. 

Una de les lluminoses conseqüències de l’impacte del Protestantisme en l’art és el Weihnachts-Oratorium (Oratori de Nadal), BWV 248, escrit per Bach per les festivitats de 1734. Consta de sis parts, incorporant música de composicions anteriors, que inclou tres cantates seculars escrites entre 1733 i 1734 i una cantata per església (BWV 248a), que s’ha perdut. L’oratori es desplega per les sis dates claus de la nativitat, des del naixement de Jesús el dia de Nadal, l’anunciació (26 de desembre) i adoració (dia 27) dels pastors, Cap d’Any, amb la circumcisió i el nomenament de Jesús, el primer diumenge de l’any i, finalment, l’epifania i l’adoració dels Reis Mags.

La música que dirigirà Savall és una expressió molt sofisticada de la tècnica de la paròdia, en què una música existent s’adapta per a un nou propòsit. Malgrat que sembli difícil parlar d’una entitat pròpia en aquesta obra, pel fet de conformar-se a partir d’un conjunt de diferents cantates, Bach expressa la unitat a través de la mateixa música com, per exemple, amb les tonalitats que empra, totes menys una en major, entorn al triomfal Re, que donen un caràcter lluminós al conjunt, que desprèn joia i ganes de celebració pel naixement de Jesús.

Els recitatius donen unitat narrativa i es corresponen als textos evangèlics, escrits en secco -baix continu– o obbligato. Estan unificats per meditacions líriques o àries, i la rica i imaginativa harmonització dels deu corals reflecteix la veu del poble, ja que eren gairebé himnes de l’època que els més propers a Bach coneixien. Presumiblement, el llibret va ser escrit per Picander (pseudònim de Christian Friedrich Henrici), habitual col.laborador de Bach a Leipzig. La presència d’un evangelista, encarnat en la veu de tenor, que és qui va explicant els fets que s’esdevenen, justifica la forma d’oratori i la unitat d’acció en una obra gegantina que té moments de dramatisme i exuberància que contrasten amb d’altres més coloristes i frescos, amb transparència en l’escriptura vertical i horitzontal que donen certa vaporositat a aquesta obra mestra que interpretaran la Capella Reial de Catalunya i Le Concert des Nations amb el mestre Savall al capdavant.

Fotos: Mestre Savall dirigint l'oratori