Un estudiós d’Igor Stravinski de la Universitat de Pasadena, Mark Doran, ha descobert als arxius del centre la sardana que Stravinski va prometre als catalans el 1924, a l’Ateneu Barcelonès. Es tracta d’una composició inspirada en les de Juli Garreta i en melodies populars catalanes però amb segell propi i innovacions melòdiques que la fan molt avantguardista. Los Angeles Symphonic Orchestra l’estrenarà el proper 2019 a l’auditori d’UCLA, Califòrnia, sota la batuta de Jonathan Andersen, expert en repertori stravinskià.

Igor Stravinski va visitar Barcelona sis vegades, i des de la primera a l’última van transcórrer 32 anys (va ser el 1924, 1925, 1928, 1933, 1936 i 1956). A la primera de les seves visites, el compositor va quedar fascinat pel talent català, especialment en un acte que tingué lloc a l’Ateneu Barcelonès on els seus admiradors organitzaren un concert de sardanes de Ventura, Garreta, Pujol, Morera, Lamote i Casademont, interpretades per la Cobla Barcelona. Segons relata una crònica de La Revista Musical Catalana de l’abril de 1924, l’autor de Petruchka “es commogué amb la senzillesa d’En Ventura, admirà la traça dels altres mestres, i es sorprengué de la tècnica i l’espontaneïtat d’En Juli Garreta”. En acabar l’emotiu concert, Stravinski assegurà: “Quan sigui a París, envieu-me unes quantes sardanes, que les vull estudiar; envieu-me també unes quantes melodies populars; després jo us enviaré una sardana meva”.
 
Recentment, el musicòleg Jaume Ayats donava a conèixer informació sobre la sardana promesa. Stravinski va escriure unes notes musicals amb compàs binari i una dedicatòria en francès, amb l’encapçalament Khrovod (sardana) de L’oiseau de feu, en un volum dipositat a la Biblioteca de Catalunya. No era ben bé la sardana que esperàvem els catalans del compositor rus després d’escoltar la Cobla Barcelona, però prova el seu interès per la música catalana. Segons Ayats, la khrovod és una dansa tradicional russa que també es balla en cercle a l’aire lliure els dies de festa. El fragment que Stravinski va posar en aquesta dedicatòria pertany a un passatge (la Ronda de les princeses) del primer quadre del seu ballet de 1910.
 
I així semblava que la qüestió quedava tancada. Però el doctor en musicologia, Mark Doran, professor de la University of Pasadena (Califòrnia) ha fet un descobriment revelador. El 1947, Theodor W. Adorno havia publicat Philosophy of New Music, en què situa Arnold Schönberg  com un revolucionari i Igor Stravinski, en canvi, com a exemple de reaccionari. Aquest assaig fonamental per entendre també una obra com el Doktor Faustus de Thomas Mann va crear mala maror entre els dos compositors. Després d’una llarga correspondència privada -no pas com la polèmica que es va crear entre Schönberg i Mann-, Stravinski viatjà als Estats Units per posar pau a una situació controvertida. Era el gener de 1950, i el conflicte no es va arribar a fer públic perquè sembla que les diferències es van llimar. “El sr. Schönberg i jo hem discutit llargament i amb profunditat les tesis del sr. Theodor Adorno i hem arribat a la conclusió que les elucubracions filosòfiques no tenen una base musicològica sòlida”. Aquesta carta s’ha recuperat de l’Arnold Schönberg Center de Viena, tal i com afirma la seva arxivera Therese Muxeneder. Però, i això què té a veure amb la sardana? Durant la seva estada a Brendwood Park, Stravinski va tenir temps per reflexionar sobre el binomi tradició-modernitat i, tal com escriu a la seva germana, “m’he adonat que la controvèrsia adorniana m’ha fet plantejar tot allò que té a veure amb el folklore rus, i he recordat aquella sardana que en la meva primera estada a Barcelona vaig prometre als catalans. Molt entusiasmats, em van enviar melodies populars i he pensat de reprendre la Khrovod de L’oiseau de feu i convertir-la en sardana amb l’entitat que es mereix”. Stravinski va compondre la seva sardana a Los Angeles el 1950, incorporant-hi fragments reharmonitzats de la de Juli Garreta A En Pau Casals (1920), que el va corprendre. El resultat musical és encara una incògnita, i la publicació de la partitura no s’ha fet efectiva encara, però els manuscrits indiquen que és molt colorista i les tirades són ben diferents en els curts que en els llargs. En els curts apel.la L’ocell de foc, i als llargs A En Pau Casals, formant un conjunt heterogeni però molt engrescador. La sardana de Stravinski ho té tot: aire, salt petit i salt fort i és de compàs binari, concretament, 6/8. Per les nombroses anotacions al marge de l’original sembla que Stravinski intentà innovar en el ritme però va comprendre que d’aquesta manera corrompia el caràcter de la sardana, la dansa nacional de Catalunya.
 
Ara, el manuscrit està essent investigat per Doran i el seu equip, i la Universal Edition en farà una versió impresa, a més de ser estrenada per Los Angeles Symphonic Orchestra  el proper 2019 a l’auditori de la Universitat de California Los Angeles (UCLA), sota la batuta de Jonathan Andersen, expert en repertori stravinskià. Per ser fidel al format de cobla es preveu tenir com a invitats il.lustres mestres de la tenora, el tible, el flabiol i el tamborí d’arreu dels Països Catalans. S’espera la presència del President de la Generalitat, Quim Torra, la Consellera de Cultura, Laura Borràs, i representants de la família de Stravinski, així com figures rellevants del món musical a Catalunya, com Benet Casablancas, Albert Guinovart i els representants de les tres institucions musicals més importants del país. S’especula que el 2020 podrà arribar a Barcelona. Estarem amatents a les novetats que vagin sorgint!.

Fotos: Igor Stravinski, Revista Musical Catalana
 

---

---