Pedro Memelsdorff, juntament amb 45 estudiants del Departament de Música Antiga de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), ens van delectar el passat diumenge 19 de maig amb el concert Spirituel aux Caraïbes, a la Basílica de Santa Maria del Pi. Basat en la música religiosa al Carib francès (1760-1790), un cor de nou veus, s’uneixen a una orquestra tota feta per estudiants. Amb una mínima posada en escena, ens van representar una sèrie de peçes religioses que es tocaven en dos moments litúrgics molt importants i diferents: el Nadal i la Pasqua.
Ens situem a Saint-Dominque, actual Haití, una de les colònies més pròsperes del segle XVII. És un procés de revolució; difícil i complex per a tots els esclaus subsaharians que viuen i treballen allà. A les colònies se’ls ensenya (no a tots) aquest música religiosa, on el seu estil és una sèrie de barreges musicals, sobretot amb la música negra d’esclaus, molt més tribal. Durant aquestes celebracions, es permeten els tambors africans dins d’aquest tipus de música litúrgica.
El concert està distribuït en tres parts, on ens mostra els dos moments clau de la vida religiosa i musical de la colònia francesa, a partir de diversos moviments litúrgics. Un era el “concert spirituel” i l’altre el “Messe en cantiques à l’usage des Nègres.” L’estil que segueixen durant tot el concert oscil·la entre formes de ‘polifonia simple’ pre-barroca i àries operístiques de complexa harmonia i instrumentació obligada.
La primera part comença amb el Messe en cantiques à l’usage des Nègres. Les veus es col·loquen al mig de l’esglèsia el que ens mostra que són el cor d’esclaus. A la vegada, obliga a l’espectador a girar-se durant tota aquesta part, en cert punt incòmode, però que es compensa fent-nos transportar cap a aquest Carib i sentir-nos part dels esclaus. Comença amb l’
Introit, que eren les cançons que cantaven els esclaus en els moments de transició entre les plantacions. El fet d’anar encadenats ens mostra en cert mode les ganes de cantar per a trobar la seva salvació. És una primera part amb una gran modulació vocal, el que ens dona una gran sensació de pau i angoixa a la vegada, capficant-nos en el sentiment i anhel de llibertat dels esclaus.
La segona part ens mostra la reconstrucció d’un concert spirituel, celebrat a Port-au-Prince la nit de Nadal de 1780, on aquestes peces van ser cantades per primera vegada per “Minette”. Néta d’esclaus, es converteix amb catorze anys en primera solista de la música operística francesa. Durant aquesta part podem parar atenció en un seguit de peces clarament influenciades per la música francesa del moment, com en
Le mariage est fait pour moi que ens recorden a una òpera bufa, gran influència de les òperes del moment. També
Au mot d’amour, on la soprano va engalanar les nostres oïdes amb aquesta perfecta ària.
A la tercera part, tornem de manera més lleugera cap el Messe en cantiques à l’usage des Nègres. En aquesta part se’ns mostra algunes de les composicions ja representades, però també d’altres noves, on s’incorporen els tambors. Aquesta nova incorporació resulta molt interessant i amb un ritme marcat molt diferent del que portem escoltant fins ara. Però, feia que a la vegada no es poguessin escoltar bé les veus, el que dificultava seguir el ritme. El fet de girar-nos una altra vegada no ajudava massa, però van saber-ho portar a bon terme, fent que això resultés insignificant amb tot el que passava a escena.
Com a punt final, van unir-se tots els músics a les veus, per delectar-nos una altra vegada amb l’Introit, acabant de manera magnifica un concert d’aquestes característiques. En definitiva, es va poder veure una gran professionalitat per part dels alumnes, fent un especial incís en la meravellosa direcció musical de
Pedro Memelsdorff.
Fotos: Santa Maria del Pi
