Després de quatre setmanes a Barcelona Clàssica recollint les breus discussions musicals a Twitter, en aquesta cinquena edició de “La xarxa i la #músicaclàssica” debatrem sobre arranjaments musicals, donarem veu a la incertesa que es viu en el món de la cultura amb el retorn de les vacances i comentarem un dels grans concerts de la setmana. 

Comencem amb una piulada del compositor Joan Mangrané, que inicià una important discussió oberta a una gran escala de grisos de correcció i legitimitat en les respostes obtingudes. Què en penseu, sobre les versions orquestrals de quartets de corda? Per a Mangrané, només són obres programades «perquè els directors volen dirigir bona música però només hi perdem en profunditat i hi guanyem en desafinació». La polèmica estava servida: des de partidaris de l’afirmació com ara Montse Paronella —@ParonellaMontse—, que afirma que no pot entendre «una meravellosa peça com Vistes al mar de Toldrà interpretada per orquestra de corda» fins a detractors com el director Marc Moncusí —@MarcMoncusi—, el debat ha permès, a més a més, que cada usuari de la xarxa fes la seva recomanació o proposta auditiva particular en el mateix fil de tuits (per exemple, una reducció per a trio de La Nit Transfigurada de Schönberg o una versió orquestral del quartet de Schubert Der Tod und das Mädchen). 

Amb l’imminent retorn a les escoles del mes de setembre, tornen a sorgir les pors davant possibles rebrots que, de fet, ja estem veient aquests dies. A Catalunya, les mesures de seguretat tornen a prohibir les reunions de més de 10 persones i els aforaments permesos als diferents establiments, ja siguin d’oci, culturals o de restauració, es redueixen de nou. L’alarma creix fins a tal punt que ha tingut com a conseqüència nombroses cancel·lacions de concerts a última hora. Un cas és el que explicava la violoncel·lista Ana Laura Iglesias —@analauigle—, que en menys de 48 hores d’antelació, van cancel·lar-li un concert degut precisament a la reducció de l’aforament obligatori. La també membre del Cuarteto Matrice lamentava les hores d’assaig, estudi i preparació prèvies no remunerades darrere de cada esdeveniment i la poca consideració en aquest sentit cap als treballadors del sector. 

Aquesta setmana, un dels intèrprets que més comentaris ha generat a les xarxes ha estat el pianista José Enrique Bagaría, que pujà a l’escenari del Palau de la Música el passat 24 d’agost. Ho comentava a Twitter Bernat Dedéu, que va definir el català com un «tros de pianista» al capdavant d’un «exigentíssim programa». Segons el filòsof, Bagaría és una de les moltes proves que estem presenciant aquest estiu de que el talent autòcton també és sinònim excel·lència musical a les sales del territori. Dedéu no va ser l’únic en elogiar el pianista barceloní: entre altres, el divulgador musical Pol Avinyó —@polavinyo— també descrigué la seva rendició del Gaspard de la nuit de Ravel com a «excepcional». Després de l’èxit de la majoria de les propostes musicals d’aquesta temporada estival, és evident que cal posar més confiança en els músics del territori, tot apostant pels nostres professionals.

---

---