El passat mes de setembre es presentà en roda de premsa un estudi sobre l’impacte de l’activitat Un matí d’orquestra, adreçada a persones en risc d’exclusió social i duta a terme a l’Auditori de Barcelona, amb la participació del gerent de l’Auditori Jordi Tort, el Dr. Salvador Simó i la directora d’Apropa Cultura Sònia Gainza. 

El passat 21 de setembre, L’Auditori acollí la presentació d’un estudi que ha estat gestant-se gràcies a l’activitat regular que el programa social Apropa Cultura ofereix a les persones en risc d’exclusió social, persones amb disfunció funcional, persones amb alzheimer i persones que provenen de centres de dia per a la gent gran. L’activitat, anomenada Un matí d’orquestra, ofereix a les persones a qui s’adreça una oportunitat d’acudir a una sala de concerts de prestigi, tocar instruments ben diversos acompanyats d’un equip de musicoterapeutes i veure i escoltar un assaig de l’OBC.
 
Aquesta proposta fou ideada l’any 2012 per Sònia Gainza, Assumpció Malagarriga, Catherine Clancy i Claudia Torner, i projectada com una entrada al món de la música clàssica i la cultura per a aquelles persones que no tenen facilitats per a accedir-hi.
 
L’estudi, dut a terme per un equip multidisciplinari i sota el paraigua de l’ESMUC, l’Auditori i la Universitat de Vic, ha posat en relleu la repercussió que la música i la cultura tenen sobre les persones, remarcant-ne l’alt nivell de participació de les persones que han assistit a l’activitat, així com l’immens gaudi d’aquestes i dels seus acompanyants, en poder conèixer un món que sovint els és inaccessible.
 
Després de les presentacions fetes per Jordi Tort, qui declarà que “gràcies al compromís social de l’Auditori, que ha vist néixer “Apropa Cultura” i l’ha vist estenent-se a altres equipaments culturals, projectes com aquests veuen la llum”; es cedí la paraula a Sònia Gainza, que explicà el funcionament de l’activitat. L’activitat “un matí d’orquestra” té lloc els dimecres i dijous de cada setmana i està dirigida per la musicoterapeuta Catherine Clancy, professora del Màster de Musicoteràpia de la Universitat Pompeu Fabra, acompanyada d’un equip rotatiu de musicoterapeutes i estudiants.

Els assistents i participants arriben a L’Auditori i són rebuts al Foyer de l’edifici per a conèixer un parell de músics de l’ESMUC o l’OBC, depenent de la disponibilitat d’uns i altres. Un cop acabat el petit recital del Foyer, els assistents a l’activitat són acompanyats dins la sala de concerts, on tenen l’oportunitat de veure i escoltar part de l’assaig de l’OBC; per acabar, el grup es trasllada a l’Espai 5 de l’Auditori on poden tocar, provar i escoltar els instruments de primera mà, acompanyats sempre dels musicoterapeutes i els educadors.
 
Aleshores arribà el torn del Dr. Salvador Simó, codirector de la Càtedra de Salut Mental de l’Uvic – UCC, que aprofundí de manera més acadèmica en els resultats de l’estudi. Segons el Dr. Simó, és de vital importància entendre que és un “dret humà, accedir a l’art” i que cal aprofitar que les institucions volen sumar-se a projectes socials i dedicats a la salut mental per a “crear projectes com aquest, amb artistes i intèrprets de primera categoria, dins d’un espai tan important”; segons el Dr. Simó els assistents a l’activitat són perfectament conscients de la importància de l’espai i dels músics que els acompanyen durant l’activitat, fet que fa que l’activitat sigui encara més enriquidora.
 
El Dr. Simó féu palesa la importància d’activitats com aquestes, i cità alguns dels testimonis de les persones que han assistit als tallers, ja fossin musicoterapeutes, pacients, educadors o acompanyants. Repetí incansablement com totes aquelles persones que havien participat en l’activitat havien gaudit moltíssim, s’havien sentit especials per poder ser a L’Auditori, havien compartit moments d’humor i afecte amb els seus acompanyants i s’havien sentit productius en l’àmbit cognitiu, tant en les capacitats d’atenció com de concentració. Fou interessant com també féu especial èmfasi en els intèrprets participants de l’activitat: ells també s’enduien un molt bon record de les persones amb qui havien pogut compartir el primer contacte amb la música clàssica i els instruments de l’orquestra.

L’estudi doncs, demostrà a través d’incomptables testimonis, com l’activitat musicoterapèutica crea connexions per a les persones amb demència i alzheimer, crea un espai d’interacció entre les persones amb diversitat funcional i aquells que els envolten, i acosta la cultura a aquells que sovint no poden accedir-hi com la resta.



Fotos: Apropa Cultura, un matí d'orquestra. 

---

---