“Music from my Lockdown” és la darrera proposta del saxofonista baríton català Joan Martí-Frasquier, fruit de les interpretacions musicals del març, abril i maig d’aquest any. Malgrat el confinament, el saxo de l’artista ha seguit sonant i algunes d’aquestes peces han estat enregistrades des de la casa del mateix artista. Tot i que aquest recull podria formar part d’un nou disc, la reinvenció del món musical que hem viscut amb propostes com els concerts online, ha fet que el saxofonista hagi apostat per publicar de franc aquests enregistraments al seu compte de la plataforma SoundCloud. 

La duració de la proposta s’allarga fins a una hora ben bona i es concep com una cuidada selecció d’obres que Joan Martí-Frasquier mai havia enregistrat, algunes d’elles ja habituals en els seus concerts, i d’altres que haurien d’haver estat estrenes absolutes en recitals del músic però que no han tingut lloc per la pandèmia.

Les gravacions es divideixen en un total de 6 peces amb el saxo com a protagonista, algunes d’elles amb una duració d’uns cinc minuts i d’altres superant àmpliament els 10 minuts. És destacable una versió per saxòfon baríton a l’estil del músic de la coneguda Suite per a violoncel núm.4 en Mib major BWV 1010 de Johann Sebastian Bach. Una obra barroca escrita segles abans de l’aparició del saxòfon.

Les protagonistes

Com és d’imaginar, el saxo, un instrument aparegut el 1840, té un repertori propi relativament modern. És possiblement per això que la major part de les obres d’aquesta col·lecció d’enregistraments són del segle XXI, gran part d’elles inèdites. El recull comença amb el Wild is the wind del compositor irlandès Ian Wilson (n. 1964), una adaptació per a saxòfon baríton de l’obra original pensada per a clarinet baix, feta en col·laboració amb el compositor. Aquesta obra hauria d’haver-se estrenat a Flix l’11 d’abril d’aquest any en el concert del projecte de l’Euro-Regió Pirineus-Mediterrània amb el compositor i artista sonor Joan Bagés i l’actriu Amandine Audinot. 

El succeeix un Impromptu escrit per l’uruguaià Gustavo Britos (n. 1941) pensat pel mateix Joan Martí-Frasquier el 2019, després de diversos mesos de treball conjunt entre el solista i el compositor. La fusió i l’eclecticisme també hi són presents amb la Suite de l’argentí Fernando Lerman (n. 1968), una obra en cinc moviments que inclou estils de la música moderna (funky, tango modern, etc.) i aires populars sudamericans (candombe, cueca norteña, etc.). Totes dues peces s’haurien d’haver estrenat a Reus el passat 27 de març.

Press Release és la quarta peça d’aquest enregistrament. Composta per l’estatunidenc David Lang (n. 1957), és una obra típica del minimalisme i usual del repertori per a saxo baríton, amb línies de baix pròpies del funk fins al registre greu de l’instrument que contrasten amb línies melòdic-harmòniques gairebé inaudibles al registre agut. La que també és freqüent al repertori de Martí-Frasquier és l’Eclipse del compositor Jesús Villa Rojo (n. 1940). Aquesta obra mostra efectes tímbrics molt interessants en el saxòfon, com ara l’ús de la veu simultània a la del so de l’instrument.

La cirereta del pastís la posa la inusual proposta de la Suite per a violoncel nº4 en mib Major BWV 1010 de Johann-Sebastian Bach. En l’origen, composta ara fa uns 300 anys durant el període en què el mestre barroc residia a Köthen (1717-1723), en aquesta nova adaptació de la peça, es pot apreciar la versatilitat del saxòfon baríton, capaç de tocar obres originals per a altres instruments, conservant, en el cas del violoncel, qualitats com l’expressivitat, la velocitat, la flexibilitat o la calidesa del so. Un recurs utilitzat per diversos saxofonistes i formacions com el quartet de saxos Kebyart i que està en auge en els darrers anys.

---

---