Dins el cicle de música antiga de L’Auditori, enguany, per segon cop, hem tingut la fortuna de sentir Vox Luminis. El conjunt belga ja va actuar el febrer proppassat a la basílica de Santa Maria del Pi, en el marc del festival Llums d’Antiga. Es tracta d’una formació primordialment vocal que es caracteritza per unes interpretacions sòbries i esplèndides de la música antiga. Aquest darrer concert se centrava exclusivament en un compositor: Dietrich Buxtehude.

Músic danès nascut en territori actualment suec, es va establir a Lübeck per fer-hi d’organista. Sovint se n’ha dit que ha estat el millor organista de la història. D’altres compositors, fins i tot Johann Sebastian Bach, van assistir a les seves vetllades musicals vespertines, les Abendmusik, per aprendre del mestre. De fet, si escoltem amb atenció els motets del concert de Vox Luminis, no és difícil trobar-hi similituds amb els que Bach compondria anys més tard.

Vox Luminis, liderat pel baix Lionel Meunier, és un conjunt nascut el 2004 a Bèlgica que ja ocupa un lloc de referència en la interpretació de la música antiga. Es caracteritza principalment per unes veus que sonen en una harmonia i una unió perfectes. Les línies vocals de la polifonia se senten amb una nitidesa diàfana, i la sobrietat és màxima, cosa que atorga una espiritualitat més gran a les peces que interpreten. Són especialment bons en la música sacra, però en aquest concert a la Sala Pau Casals també van interpretar peces instrumentals, alternades amb les vocals religioses.

Vam poder sentir tres trio sonata del mateix Buxtehude. Vox Luminis es va dividir en dos subconjunts a l’escenari: al mig, el conjunt vocal i una petita orquestra; a la dreta, violí, viola de gamba i clavecí. La intenció era reproduir les Abendmusik que Buxtehude oferia a Lübeck al segle xvii, a la Barcelona del segle xxi. Hem de concloure que les peces vocals tenien molt més pes i que les trio sonates servien més com a obres de pas, com a entremesos.

La qualitat de les veus de Vox Luminis està fora de dubte. No és un cor, sinó un conjunt de solistes. Malgrat l’alt grau d’excel·lència, la soprano hongaresa Zsuzsi Tóth va estar per sota del nivell de la resta, amb una veu mig blanca, que emetia so i aire a parts gairebé iguals. Lionel Meunier, dirigint des de la seva posició de baix en el conjunt vocal, va excel·lir en la precisió i l’afinació de tots els solistes. No podien haver trobat un nom més escaient per a la música que ofereixen: la veu de la llum. Esperem poder-los sentir moltes més vegades a Barcelona, en noves vetllades musicals vespertines.

Foto: Abendmusiken by Ensemble Masques (O. Fortin) & Vox Luminis (L. Meunier)

---

---