El dijous 30 de gener l’Arts Santa Mònica rebé la primera jornada del Festival Eufònic Urbà en què artistes de diverses branques presenten les seves peces sonores, siguin en format concert, performance o instal·lació. Ahir fou el torn, entre d’altres, del compositor i pianista Xavi Lloses, acompanyat del Quartet Brossa.

El claustre de l’Arts Santa Mònica s’omplí per a rebre un artista que repeteix a l’Eufònic Urbà, el pianista i compositor català Xavi Lloses acompanyat del Quartet Brossa, amb qui ha col·laborat per la seva última producció anomenada “Els Benaurats” (Hidden Track, 2018).

Per aquells qui no l’hagin sentit mai, en Xavi Lloses és el que podria definir-se com un camaleó musical, un personatge capaç d’entendre i absorbir qualsevol gènere musical, processar-lo i a partir d’aquest fer-ne quelcom nou.

La presentació a Barcelona del seu últim disc començà, com no podia ser d’altra manera, d’una manera ben mística; els 5 intèrprets de la vetllada entraren al claustre duent unes campanes de vent de mig metre que ompliren l’espai d’un so a mig camí entre l’espiritualitat religiosa i el simfonisme alemany de tombant de segle.

Un cop el Quartet Brossa, format per Aleix Puig (violí), Pere Bartolomé (violí), Imma Lluch (viola) i Marçal Ayats (violoncel) es col·locà sobre l’escenari, en Xavi Lloses s’assegué al davant del teclat, s’apagaren els llums i els visuals de l’artista Àlex Pallí feren acte de presència al fons de l’escena.

El concert començà i l’atmosfera quedà impregnada per les harmonies que Lloses sembla teixir sense cap esforç, una sonoritat que neix en l’encreuament de molts camins musicals, des del barroc més incipient fins a l’electrònica més actual, passant pel romanticisme, el jazz de principis de segle passat i les avantguardes del segle XX.

Les projeccions d’Àlex Pallí, que igual que la música referenciaven tot allò que passa corrent per la ment de qualsevol persona, dibuixaren formes, colors, idees, fins i tot sons, i s’anaren combinant amb la música que interpretà el quintet d’una manera exquisida, passant per paisatges sonors d’allò més diversos i dibuixant harmonies fantàstiques que d’alguna manera acabaren transformant-se en beats electrònics al més pur estil berlinès.
​
El viatge musical que dirigí Lloses comptà amb elements fantàstics, màgics, tenebrosos, experimentals, enigmàtics i de tots colors, i com sempre, acabà tornant al rosa fluorescent.


Fotos: Mar Medinyà

---

---