Recomanacions
Àfrica als Estats Units: l’Amèrica de Florence PriceLa història de la clàssica escrita per dones IX
03-11-2020
La història de la clàssica escrita per dones IX
La història de la clàssica escrita per dones IX
Quan Florence Price (1887-1953) va decidir consagrar la seva vida a la música, ho tenia tot per a no triomfar: dona, d’arrels africanes, i estatunidenca en una època on els artistes europeus eren els més cotitzats, la compositora d’Arkansas va aconseguir, no obstant i contra tot pronòstic, fer-se un lloc en el món de la clàssica. Avui, a Barcelona Clàssica, celebrem el seu llegat.
Per tal d’evitar la discriminació racial contra els afroamericans, Florence Price va fer-se passar per una noia mexicana
Florence Price (née Smith) va néixer l’abril de 1887 a Little Rock en una família multiracial de tres fills. Els inicis de la seva formació musical es deuen gràcies a la seva mare, qui va guiar-la en el món de la música essent-ne ella mateixa professora. Price, considerada des de ben aviat una nena prodigi, va oferir la seva primera interpretació de piano amb públic als quatre anys, i publicar per primer cop una composició tan sols set anys més tard. Gràcies a la situació favorable que gaudia la família malgrat les tensions racials del moment, Price va poder gaudir d’una educació de primer nivell: quan va acabar l’institut, va ser acceptada al Conservatori de Música de Nova Anglaterra a Boston, on va rebre classes de piano i orgue i lliçons de composició i contrapunt amb George Chadwick i Frederick Converse. En aquest centre de Massachussetts, per tal d’evitar la discriminació racial contra els afroamericans, Florence Price va fer-se passar per una noia mexicana provinent de “Pueblo, Mèxic”. La jove compositora, que va escriure durant aquesta etapa formativa la seva primera simfonia i el seu primer trio de corda, va graduar-se l’any 1906 amb matrícula d’honor i el títol en interpretació a l’orgue i de professora de música.
A continuació, Price va tornar a Arkansas per exercir de professora a la Cotton Plant-Arkadelphia Academy durant un any i a la Shorter College des de 1907 fins l’any 1910. Llavors, es traslladà a Atlanta —a l’estat de Geòrgia—, on es va convertir en cap del departament de música a la Clark College —més tard, Clark Atlanta University—, la primera universitat estatunidenca del sud on van poder-se graduar estudiants d’ètnia afroamericana. Només s’hi està, però, dos anys: l’any 1912 Florence Price va tornar a al seu poble natal acompanyada per l’advocat Thomas J. Price, qui recentment havia esdevingut el seu marit i exercicia la seva professió a Little Rock. Després de 15 anys, l’any 1927 la família va decidir traslladar-se a Chicago després de la radicalització d’episodis de tensions racials cada cop més violents: els Price van formar part de la Great Migration, el desplaçament de milions de famílies afroamericanes cap al nord i l’oest del país motivat per les Lleis de Jim Crow —impulsades als estats demòcrates del sud—, que imposaven polítiques de segregació racial sota el lema “separats però iguals”.
La ciutat de Chicago va suposar l’inici d’una nova etapa de formació en la carrera compositiva de Florence Price. De la mà dels millors mestres de la ciutat, Price va estudiar composició, orquestració i orgue: va assistir a la Chicago Musical College, l’University of Chicago i l’American Conservatory of Music, entre altres, on també es formà en llengües i arts liberals. Arran de les dificultats econòmiques i l’abús al qual fou sotmesa per part del seu marit, Florence Price es va divorciar l’any 1931, esdevenint mare soltera amb dues filles: les circumstàncies l’obligaren a treballar com a organista en la projecció de cinema mut i a compondre anònimament música per a la publicitat radiofònica. La seva alumna i amiga Margaret Bonds —també pianista i compositora afroamericana— l’acollí a casa seva i va presentar-la a l’escriptor Langston Hughes —líder del Renaixement de Harlem— i a la contralt Marian Anderson: ambdós artistes, figures prominents en el món de les arts, van ajudar a la compositora a consolidar la seva carrera musical.
L’obra de Price va ser la primera escrita per una compositora afroamericana en ser interpretada per una gran orquestra
L’any 1932, Florence Price va guanyar el primer premi de la Wanamaker Foundation Awards amb la seva Simfonia en Mi menor; la Sonata per a piano n. 3 també va proporcionar-li el tercer premi en aquella mateixa competició, fet que li suposà una recompensa de 500 dòlars i l’inici del reconeixement nacional. La simfonia va estrenar-se l’any 1933 a càrrec de la Chicago Symphony Orchestra dirigida per Frederick Stock: l’obra de Price va ser la primera escrita per una compositora afroamericana en ser interpretada per una gran orquestra.
La producció compositiva de Florence Price és tan nombrosa com variada: inclou quatre simfonies, tres concerts (dos per a violí i un per a piano), diverses peces orquestrals i corals, música de cambra per a diferents formacions —quintet de piano, quartet de corda, sextet…— i, sobre tot, obres per a piano, orgue i piano i veu. El seu estil, clarament fonamentat en la tradició clàssica europea (quelcom que podem palpar clarament en el seu primer Concert per a violí), està profundament lligat a les seves arrels meridionals i al llenguatge religiós de la comunitat negra americana. Aquest factor es suggereix immediatament en la majoria dels títols de les seves obres —en són exemple, entre moltes altres, Ethiopia’s Shadow in America i Suite of Negro Dances—, que combinen tècniques del romanticisme europeu amb nombroses referències a melodies inspirades pel blues i els ritmes i síncopes propis dels espirituals afroamericans. El llegat compositiu de Florence Price és, per tant, un mirall musical de l’experiència afroamericana als Estats Units de la seva època, una idea personal —i, alhora, universal— d’Amèrica.
Price, primera compositora afroamericana en ser reconeguda com a tal, va morir l’any 1953 als 66 anys a causa d’una apoplexia. L’aparició de copiosos estils musicals després de la seva mort van portar la seva obra a caure paulatinament en el oblit i, com a conseqüència, algunes obres es van perdre per sempre. L’any 2009, en una casa abandonada als afores de St Anne (Illinois) es van descobrir un conjunt de notes i manuscrits entre els quals es comptaven els dos concerts per a violí i la seva quarta simfonia. Actualment, l’obra de Price ha despertat l’interès d’estudiosos i intèrprets arran de l’atenció dirigida cap artistes afroamericans i dones compositores.
