acf domain was triggered too early. This is usually an indicator for some code in the plugin or theme running too early. Translations should be loaded at the init action or later. Please see Debugging in WordPress for more information. (This message was added in version 6.7.0.) in /home1/arinfoco/public_html/website_49f85b7b/wp-includes/functions.php on line 6131WordPress database error: [Table 'arinfoco_barcelonaclassica_wordpress.wp_ppress_plans' doesn't exist]SELECT COUNT(id) FROM wp_ppress_plans WHERE status = 'true'
Error a la base de dades del WordPress: [Table 'arinfoco_barcelonaclassica_wordpress.wp_ppress_meta_data' doesn't exist]SELECT * FROM wp_ppress_meta_data WHERE meta_key = 'content_restrict_data'
El tenor canta el rei dels liederistes i el príncep dels poetes
Un dels concerts més esperats d’aquest estiu tan atípic ha estat el del tenor David Alegret i el pianista Rubén Fernández Aguirre en el marc d’un particular Festival de Peralada Livestream, el passat dimarts 28 de juliol. La proposta d’Alegret i Aguirre és Canticel, en commemoració del cinquantè aniversari de la mort de Josep Carner, el príncep dels poetes, en una vetllada amb obres d’Eduard Toldrà, Albert Guinovart, Antoni Massana, Lamote de Grignon, Joaquín Rodrigo, Narcís Bonet, Albert García Demestres, Miquel Ortega i Joaquim Serra. El concert va tenir lloc a l’Església del Carme de Peralada en un ambient íntim però amb un caliu molt especial i ofert a través de les xarxes per tal que tothom el pogués gaudir sense patir per la distància social ni les mesures d’higiene.

Alegret i Aguirre han estat treballant des de fa temps en aquest projecte sobre Josep Carner que culminarà amb un doble CD enregistrat per IBS Classical en què hi haurà una part dedicada al segle XX i una altra al segle XXI amb obres, aquest darrer disc, que ja es van interpretar al concert, com les dues estrenes absolutes de dos tríptics com Els somnis, d’Albert Guinovart, i Temps de poeta, d’Alberto García Demestres, a banda del cicle de Miquel Ortega Les estacions, totes elles composicions per a veu i piano amb textos de Carner. A més, el disc recollirà obres de nova creació que Joan Magrané ha escrit per a Elena Copons a partir de Carner i que s’estrenan al Palau de la Música Catalana, a banda de peces de Francesc Prat, Antoni Parera Fons i Antoni Ros Marbà, que s’estrenaran l’11 de maig al LIFE Victoria de primavera.
A Barcelona Clàssica vam poder gaudir del concert en streaming a través de la pàgina web del festival i val a dir que estem d’acord amb els elogis que han dedicat tant crítics com melòmans i el mateix David Alegret sobre la qualitat de l’enregistrament i la gran feina feta en la realització del vídeo per part de l’equip de Peralada, així com del magnífic treball cambrístic que van realitzar tots dos artistes, l’un al piano amb gran musicalitat i transparència sonora, mentre que també es van posar de manifest les grans virtuts vocals d’Alegret, com una pronúncia exquisida i un timbre lluminós i diàfan van traspassar la pantalla. Però la música en viu emociona més que l’enregistrada o per streaming, “aporta una adrenalina, un efecte sorpresa i una màgia úniques”, segons David Alegret, que va gaudir molt d’una experiència nova i emotiva, tot i el públic reduït. “Estem acostumats a veure Peralada amb tanta vida” que es fa estrany amb la nova situació però, tot i així, l’experiència “va ser fantàstica”.
Respecte a l’aturada forçosa a causa de la pandèmia, David Alegret comenta que “després de cinc mesos, tornes als escenaris valorant més la teva feina, amb més temps d’estudi a l’esquena i més ganes que mai”. Una de les lliçons que ha donat aquest parèntesi confinat als artistes és trobar el plaer de donar el màxim en l’estudi. Però a Alegret li agrada fer autocrítica: “He descobert el que he de fer per oferir un concert impressionant: estudiar, estudiar i estudiar. La sensació que vaig tenir dimarts és la mateixa que vull tenir en els propers concerts. Com més dones, més et donen, i els errors del directe també són bellesa ». Especialment, per cantar aquest programa que el tenor descriu com a “ideal”, amb la intenció de poder-lo exportar fora de Catalunya, però també amb ganes d’ampliar repertori perquè “el lied, si el cantes bé, no té edat, i jo tinc les eines per treballar-ho molt bé”. Per això vol estudiar de valent per poder cantar a la perfecció Schubert o Schumann.
En moments com aquests cal que reivindiquem, més que mai, el valor de la cultura: el seu “moviment interior” que, en paraules d’Alegret, “ens aporta optimisme, ganes de viure i fomenta la cultura i, molt especialment la nova creació”. Amb to reivindicatiu, manifesta que “s’ha de donar valor a la cultura, encara que s’hi hagin de perdre diners: s’ha d’arriscar, especialment per la cultura del nostres país. Si no ho fem nosaltres de forma proactiva no ho farà ningú.” Alegret recorda unes paraules de Alberto García Demestes: “La composició no serveix per res si no aconsegueix transportar-nos a un altre lloc”, i afegeix que “té un punt transfigurador”, i és important tant la gran cultura com la petita.
David Alegret i Rubén Fernández Aguirre van dedicar el recital de Peralada a Narcisa Toldrà, filla del compositor, que va morir fa unes setmanes. Quan vam saber la notícia, a Barcelona Clàssica ens vam posar en contacte amb Alegret, perquè sabíem el vincle que hi havia entre el tenor i la filla de Toldrà. Alegret, emocionat per la notícia, ens va regalar aquestes paraules que reproduïm:

“Vaig conèixer la Narcisa Toldrà l’any 2007 en una audició amb el mestre Ros Marbà a la sala gran de L’Auditori pel rol de Golfarich del Giravolt de maig d’Eduard Toldrà, ni més ni menys que per un nou enregistrament. Em van trucar dos dies abans i jo desconeixia l’obra i em vaig presentar amb dues cançons del mestre: Festeig i Maig. Us podeu imaginar com era per mi aquell moment. Trobar-me per primera vegada amb el mestre Ros Marbà per audicionar-li Toldrà i també per primera vegada a la sala gran de L’Auditori. També em vaig poder adonar que a la platea hi havia dues persones escoltant l’audició. Una senyora i un senyor, tots dos ja d’una certa edat. No vaig saber fins el primer dia d’assaig i gravació que era la Narcisa Toldrà, la filla del mestre. L’altra persona era Manuel Capdevila. Va ser quan el mestre Ros Marbà em va explicar que els havia agradat molt a l’audició i va remarcar el gran entusiasme i emoció que va manifestar la Narcisa vers a mi quan em va escoltar sense tenir cap dubte que era jo qui havia d’enregistrar el rol de Golferich del Giravolt de maig.
I és a partir de llavors que comença la meva relació amb la Narcisa i el meu descobriment de tota l’obra de Toldrà, especialment la cançó. La vaig anar visitant regularment i ella, amb aquella energia, vitalitat, generositat, senzillesa, austeritat i molta emoció i sentiment em cantava sempre les cançons del seu pare, totes de memòria i amb una afinació perfecta. No fa ni un any, a l’octubre del 2019, va ser quan la vaig anar a veure per última vegada juntament amb el pianista Rubén Fernández Aguirre, per treballar el nostre projecte Carner ‘Canticel’ amb totes les 10 cançons que el mestre va musicar del “Príncep dels Poetes”. Va ser una vetllada única i irrepetible que recordarem tota la vida. Ella, amb 95 anys però com si en tingués 20, ens va cantar una per una cada cançó, afinadíssimes i de memòria i ens va marcar cada accent a cada paraula, i cada expressió i fraseig en cada nota de la cançó! Com diu una altre gran músic del nostre país, Francisco Poyato, i que també va conèixer molt la Narcisa, “sentir-la recitar era entendre i disfrutar quelcom que transcendia la forma”. Et transportava a una altra època. I creieu-me que és molt difícil trobar algú capaç de transportar-te a una altra època o a un altre lloc. De fet, el nostre ofici tracta d’això, i la Narcisa ens ensenya que amb senzillesa, humilitat, emoció, amor i passió és la manera.
Hauríem de recordar sempre la figura de Narcisa Toldrà que, des que el seu pare va morir va fer un treball que haurien d’haver fet les institucions i equipaments culturals públics del país, i que va ser que la figura del seu pare no morís ni caigués en l’oblit. Va vetllar pel llegat del seu pare perquè estimava profundament la seva obra i la divulgava amb aquella passió, sensibilitat i senzillesa que feia impossible no estimar i cantar la música i les cançons del seu pare.”
