L’Auditori i el Quartet Casals cocomissarien aquesta festa del quartet de corda per engegar la temporada
Fa dècades que Barcelona s’ha convertit en una gran capital de la cambra i una prova n’és el fet que L’Auditori engegui la nova temporada amb la Biennal de quartets de corda, una proposta de qualitat que reuneix, en quatre dies, entre el 17 i el 20 de setembre, quartets de gran prestigi nacional i internacional com Cosmos, Marmen, Diotima, Artemis, Dalia i Modigliani sota el guiatge del Quartet Casals.
Aquesta iniciativa del Quartet Casals cocomissariada amb L’Auditori de Barcelona i amb el patrocini del Departament de Cultura i de la Diputació de Barcelona vol situar la capital catalana com a ciutat de referència en el gènere, i per això agafa el model de París o Amsterdam en col·laboració amb l’Institut Català de les Empreses Culturals, l’Institut Ramon Llull i l’Atlàntida de Vic. El Quartet Casals lidera aquesta iniciativa per “tornar a Barcelona tot el que ens ha donat” amb l’objectiu de donar a conèixer amb més profunditat el gènere al públic barceloní d’una forma amena i transversal a través d’un repertori molt variat des de Haydn al segle XXI amb un format de concert compacte i d’acord amb les exigències dels nous temps.
Si alguna cosa ens està deixant clara aquesta pandèmia és que la cambra s’ha convertit en la reina de les programacions anti Covid. El seu format reduït fa que sigui la gran opció per als programadors i directors artístics i, a més, tal i com sosté Bernat Prat, violí del Quartet Cosmos, és fonamental en aquests temps que corren pel seu “caire íntim, i respon a la nostra necessitat de tornar a connectar”. En aquests moments, la cambra “és plenament necessària pel diàleg tan personal que estableix amb el públic, i és l’essència de qualsevol tipus de música”, comenta Elena Rey, violí del Dalia Quartet. Els músics tenen més ganes que mai de gaudir de l’escenari on el directe permet “captar l’instant”. “Necessitava sortir del món virtual i tornar a entrar al directe, que és un aliment per a l’ànima i ens transfigura”, comenta Rey, i apunta la necessitat de compartir converses, temps i experiències amb els companys artistes.
En aquests moments, el públic té més ganes que mai de tornar a sentir concerts i ara, també més que mai, es posa de manifest que la cultura és un bé primordial sense el qual, en aquest moment de crisi, “molta gent no hauria pogut sobreviure perquè és necessària per a la supervivència”, assegura Arnau Tomàs. “És una necessitat que cultiva els nostres esperits i ens fa més intel·ligents”, apunta Yun-Peng Zhao, violí del Quatour Diotima, perquè en un món tan globalitzat, l’art és el que manté vives les cultures i fa que es mostrin en la seva esplendor arreu del món. En els darrers anys, a Barcelona s’ha creat públic fidel a la cambra a través de les programacions que cal cultivar i fer créixer amb iniciatives com la de L’Auditori i el Quartet Casals, formació capdavantera en el gènere que ha llaurat un camí fructífer i engrescador a les següents generacions de músics, i ha cultivat el gust del públic a través de la seva residència a L’Auditori.
El quartet de corda és la formació paradigmàtica del gènere cambrísic, l’abanderada de la música absoluta de què parlava Eduard Hanslick el 1845 perquè, a diferència del poema simfònic i la resta de les obres programàtiques, no pretén tenir un component narratiu al darrera. Del que es tracta és de centrar-nos en els processos musicals entre compàs i compàs i no fixar l’atenció en un relat sinó en la pròpia abstracció del fet musical. Si seguim Goethe, el quartet de corda és un exemple paradigmàtic del fet que a la Il·lustració el Déu eteri i supranatural es desplaça per la Deessa Raó quan afirma que el quartet de corda és un “diàleg estimulant entre quatre persones entenimentades”.
Papa Haydn
Un arquitecte tan inspirat com Franz Joseph Haydn va ser l’inventor, l’ideòleg i el més gran exponent d’un gènere tan vigent avui com el quartet de corda, que va néixer com una de les màximes expressions del pensament il·lustrat en un moment de dialèctica entre l’Antic Règim i la nova era de les llibertats dels pobles en plena Revolució Francesa. L’Auditori proposa dos formats de concerts, un a les 12.30h i un altre a les 19h. Els concerts matinals porten per nom « Papa Haydn », reforçant la idea que, amb el compositor clàssic, el quartet de corda va arribar a una primera esplendor. Haydn, que va compondre al voltant de 70 peces del gènere, va establir les convencions formals i els valors estètics per dotar el quartet d’un estatus especial en el cànon de la música occidental. El compositor austríac destaca pel volum d’obres i la originalitat de la seva escriptura, que busca textures transparents i estructures clares. Cap compositor ha arribat tan a l’essència com Haydn que, amb una extrema simplicitat, crea obres d’una gran complexitat amb un llenguatge fresc i directe. Veus tan autoritzades com els Casals assenyalen que en els quartets de Haydn “hi ha molt poc conflicte emocional i es defineix molt bé el rol dels quatre instrumentistes en obres amb grans dosis de sentit de l’humor i punts de genialitat”.
En la seva obra hi trobem tots els invents i totes les fórmules que els compositors posteriors van aplicar: no hi hauria ni un Beethoven ni un Mozart ni un Brahms sense Haydn. Tal i com ens recorda Elena Rey, aquesta és una de les tesis de Cibrán Sierra, violí del Cuarteto Quiroga, que, al seu llibre El cuarteto de cuerda: laboratorio para una sociedad ilustrada (Alianza Música) dissecciona el gènere i n’ofereix una reflexió profunda i reveladora que ja és de referència.
Perquè l’impacte de Haydn va ser tan potent que, quan el mestre vienès encara estava component els seus quartets de maduresa -dels quals en podrem escoltar una mostra rellevant a les matinals Papa Haydn de la Biennal de L’Auditori- Mozart ja va escriure una sèrie de quartets que va anomenar “Quartets Haydn”. A partir d’aquests moments, tots els compositors que han compost per aquest gènere al llarg de la història s’han hagut d’enfrontar al pes de la tradició i han begut d’una figura monumental que ha determinat els senders que ha pres la seva creació. Des de Mozart a Casablancas, el quartet és una gran mostra de la capacitat compositiva i artesanal dels compositors on tècnica i expressió van de la mà per no desvirtuar la intimitat intrínseca al gènere.
La proposta de L’Auditori és mostrar obres de maduresa de l’artista, des els “Quartets russos” en honor al gran duc Pau de Rússia, que revelen un exquisit sentit de l’humor, a banda d’una veritable excel·lència tècnica. El Quartet Casals interpreten el segon -amb el sobrenom de “La broma”-, i el cinquè, compost el 1781, en un context de gran obertura cultural en temps il·lustrat. Per la seva banda, Marmen Quartet interpretarà el quartet de corda número 36 en Si b, op. 50 n. 1 i el 50 en Si b, op. 64, mentre que Quartour Modigliani ens oferirà el quartet de corda en re m “Quintes”, op. 76 número 2 i el primer de l’op. 54. Finalment, el Quartet Cosmos ens ofereix el quartet de corda en Si b “Albada”, op. 76 n. 4 i l’op. 64 n. 6 en Mi b.
El mestratge dels Casals i el compromís de les noves fornades de talent
Com apuntava el Doctor Roch, Catalunya és terra de quartets, formacions regides pel talent i el rigor que segueixen el camí llaurat pels Casals, un dels quartets més valorats a nivell internacional. Les noves generacions segueixen l’exemple d’una feina i una manera de fer heretada d’una formació que “ha fet escola”. “Abans, la cambra era el “recreo” del conservatori, mentre que ara es pren com una assignatura troncal”, comenten, per això “és molt satisfactori veure que tens ascendència en els joves”. Elena Rey ens recorda que “els que hem viscut la crisi de 2008 teníem cultura de jove orquestra i ells han demostrat que és possible viure i tenir un camí en la cambra”. Els Casals ens han ensenyat que ser un quartet implica tota una “filosofia de vida”, afegeix la violinista. Zhao augura un gran futur en aquest gènere a Catalunya: “Hi haurà cada cop més artistes bons, tant intèrprets com compositors”. El fet és que, darrerament, ha crescut l‘interès en els quartets de corda per part del públic, però també entre els músics professionals catalans.
Un dels punts clau per a l’èxit d’un quartet és enfocar-lo com la principal activitat professional. Rey assegura que en una formació com aquesta “compromets la teva vida d’una manera holística a tres individus més amb qui tens un compromís i, en aquest sentit, el quartet és una gran escola de valors”, perquè cal fer un treball profund a nivell humà, treballar el respecte i aprendre a comunicar-se, a “navegar per molts mars”, al mateix temps que “has de ser un idealista i creure en totes les coses que ocupen el món no material”, apunta Rey. És una escola contínua tant musical com personal en què t’enfrontes a nous llenguatges. Cal una confiança entre els membres del quartet i la voluntat de treballar en equip. “Sens dubte, el paradigma del músic professional ha canviat en els darrers anys”, conclou Rey.
Més enllà del talent, la musicalitat i la tècnica, l’èxit rau en el compromís, la constància i el rigor. Un quartet de corda necessita anys per formar una veu pròpia i, a partir de quatre individus, fer-ne un sol llenguatge que permeti aprofundir a la partitura. El Quartet Cosmos destaca la “inversió de temps” que cal fer en un quartet per “descobrir les obres i treballar a fons el repertori per aconseguir una interpretació més profunda”. Cal “cuinar” les obres perquè la música es mereix aquest tracte atent que permet el quartet, on és clau plantejar els reptes a llarg termini per aconseguir un so propi, una manera comuna d’entendre la música i bastir una identitat. “Per tocar en un quartet cal ser molt honest i autèntic perquè estàs tan despullat que res et permet fingir”, apunta Prat.
Si hi ha bona cambra, hi haurà bon simfonisme. Totes les formacions coincideixen en considerar que el treball tan intens d’un quartet influeix molt positivament en el so i la qualitat de l’orquestra simfònica perquè amb la cambra “s’aprèn a escoltar millor les altres veus i a indagar com està escrita l’obra”. A més, a nivell tècnic, “el quartet et manté molt en forma amb un alt nivell d’exigència”. Perquè la visió cambrística que aporta el quartet és molt positiva pel panorama musical.
Entre el 17 i el 20 de setembre Barcelona serà la capital del quartet de corda. A banda dels concerts matinals on s’interpretarà Haydn, el Quartet Casals ens oferirà versions a tenir en compte de Xostakóvitx i Beethoven, autor que coneixen íntimament. Dalia Quartet ens oferirà Josep Soler i Jordi Cervelló, mentre Cosmos Quartet posarà el focus en Robert Gerhard i Raquel García-Tomás. L’expertesa d’Artemis Quartet ens oferirà la seva pròpia visió de Pēteris Vasks i Quatour Diotima recuperarà un clàssic de Béla Bartók i donarà veu a Luis Codera. Consulteu els detalls de la programació aquí.
