acf domain was triggered too early. This is usually an indicator for some code in the plugin or theme running too early. Translations should be loaded at the init action or later. Please see Debugging in WordPress for more information. (This message was added in version 6.7.0.) in /home1/arinfoco/public_html/website_49f85b7b/wp-includes/functions.php on line 6131WordPress database error: [Table 'arinfoco_barcelonaclassica_wordpress.wp_ppress_plans' doesn't exist]SELECT COUNT(id) FROM wp_ppress_plans WHERE status = 'true'
Error a la base de dades del WordPress: [Table 'arinfoco_barcelonaclassica_wordpress.wp_ppress_meta_data' doesn't exist]SELECT * FROM wp_ppress_meta_data WHERE meta_key = 'content_restrict_data'
El Cosmos Quartet torna als escenaris catalans després de mesos aturats
Cosmos és immensitat, és univers, és un tot. Quartet és sintonia, és compenetració, és un tot. Cosmos Quartet busca abarcar com més elements d’aquest cosmos musical de la història de la nostra cultura per englobar-los en una sola formació robusta com la seva. No dubten en unir en un mateix concert el classicisme de Haydn amb el romanticisme de Brahms i la innovació contemporània de Raquel García-Tomás. Aquesta versatilitat els permet demostrar totes les facetes que pot tenir un quartet, molts de registres i llenguatges. Els membres del Cosmos ho tenen clar, “com més repertori agafem més tonalitats tindrà la nostra paleta”. Una paleta de la qual en podrem veure una pinzellada al seu proper concert a la Schubertíada, divendres 28 d’Agost a les 21.00 a la Canònica de Santa Maria de Vilabertran.
Quan es produeix la conversa amb Barcelona Clàssica, enganxem els quatre membres de la formació enmig d’un assaig per un concert que tenen a Galícia. Ara estan tots quatre a Barcelona, però fa tan sols unes setmanes, en plena efervescència vírica la Lara Fernandez, viola del quartet, estava a Madrid, l’Oriol Prat, el violoncel·lista, a Capellades, i l’Helena Satué i Bernat Prat, primers i segons violins, a Barcelona. No va ser fins al juliol que es van tornar a trobar per assajar pels quatre concerts que tenien programats per aquell mes. Consideren que, dins de la terrible situació, en aquesta nova normalitat han tingut bastanta sort. Al juliol han tingut l’ocasió de tornar a fer sonar la seva música en quatre ocasions i aquest mes d’agost en tindran dos més. Els pocs concerts que es fan són en format cambra, una bona oportunitat per fer créixer formacions més petites com ara un quartet. De fet, a la versió reduïda del festival cruïlla d’aquest estiu vèiem com l’orquestra del Gran Teatre del Liceu adoptava la forma d’orquestra de cambra.
El concert de La Schubertíada és un clar exemple dels canvis precipitats per la pandèmia. La idea inicial abans del confinament era col·laborar amb Matthias Goerne amb obres de Mozart i Lieds de Schubert arranjats per quartet de corda. La realitat és que la falta d’assaig per seguretat amb Goerne ha fet que, tot i que el baríton canta a aquesta Schubertíada, no s’ha pogut fer realitat la col·laboració. La proposta final és un repertori adaptat al nou format de concerts d’una hora i sense cap pausa entremig. Hi sonarà el Quartettsatz de Franz Schubert i el Quartet per a cordes n. 15, op. 132 de Beethoven. Aquesta obra de Beethoven no és causal ja que, tot i que serveix com excusa per homenatjar el compositor en el 250è aniversari del seu naixement, té un missatge molt significatiu pels temps que corren. El tercer moviment va ser escrit després que Beethoven passés a un estat de convalescència com a agraïment per la seva recuperació. Un missatge que es pot traslladar perfectament a la situació actual.
Un dels primers concerts que han fet després de l’aturada general del sector, però, és el del Palau de la Música. L’actuació va tenir lloc a la sala Gran del Palau però, inicialment, el concert estava pensat pel Petit Palau. Esperen que el fet de veure que els concerts de cambra triomfen a les grans sales ajudi a donar visibilitat a aquestes formacions. “La cambra havia quedat força amagada”, expliquen, i coincideixen en què molts cops hi havia una percepció que aquest format era la versió low cost d’un concert. Aquesta ocasió també va servir per posar en pràctica una de les idees que havien anat meditant durant el confinament, potenciar la presència digital del grup gravant la totalitat del concert pel seu compte per primera vegada.
Malgrat l’aposta indiscutible per la cambra en aquesta atípica programació estival, els quatre músics creuen que en un futur, en què la COVID-19 ja no sigui un risc a gran escala, les grans produccions d’òpera o simfònica “seguiran movent molta més gent que un quartet”. Reconeixen que, afortunadament, sempre hi ha hagut un públic avesat als concerts de cambra i els programadors veuran que, malgrat vendre menys entrades, és més econòmic “contractar quatre músics que no una orquestra simfònica”.
El Cosmos Quartet és una formació que al cap de poc de temps de néixer ja va començar a recollir èxits. “Volíem tenir visibilitat i poder fer concerts”, explica Helena Satué, “i una bona forma d’aconseguir-ho era presentant-nos a concursos”. Una estratègia que, pel què sembla, els va sortir bé ja que el mateix 2014, any en què es forma el quartet, aconsegueixen el Kammermusik Preis, el premi Artis Quartet del Festival ISA de Viena, guanyen el Concurs Internacional de Música de Cambra de Castella i Lleó i el Concurs Josep Mirabent i Magrans de Sitges. Una tendència que s’allarga fins els darrers anys amb el primer premi de la Fundació Irene Steels-Wilsing de Heidelberg el 2018 i el tercer guardó al International Joseph Joachim Chamber Music Competition 2019 a Weimar.
“Al currículum solen aparèixer les coses que surten bé, n’hi ha moltes que són més complicades”
Els germans Oriol i Bernat Prat venien de formar-se a l’ESMUC, l’Helena Satué del Conservatori de Colònia i la Lara Fernández del Conservatori Superior de Saragossa. Com a joves músics veien que molts cops interpretaven obres amb un conjunt amb què només havien pogut assajar un parell de dies. Tenien la necessitat d’aprofundir en el llenguatge i en la musicalitat d’una manera més dilatada i específica. En aquell moment, van veure que la forma de fer-ho era formant un quartet.
Al dedicar-hi tant de temps com a formació fixa s’han pogut conèixer més a nivell musical i personal. “La compenentració en els assajos també ve donada per les vivències que ajuden a conèixer-nos a nivell personal, no només musical”. Bernat i Oriol Prat vénen d’una família musical i des de sempre han tocat junts. Aquesta confiança els permet a tots quatre discutir temes en profunditat, i en especial els dos germans, ja que la confiança familiar els permet tenir més discrepàncies. Totes elles, però, enfocades a enriquir la formació i en cap cas es converteixen conflictes.
Els membres del Cosmos no van començar des de zero i tots ells ja havien fet música de cambra abans, però “al currículum solen aparèixer les coses que surten bé, n’hi ha moltes que són més complicades”. Quan va sorgir la idea, malgrat no saber si aniria bé o no, ja existia el desig que fos la prioritat musical de tots quatre. “Els primers anys són d’inversió, esforços i risc per esperar tenir beneficis, sempre a llarg plaç i en un projecte d’anys vista” reconeixen.
“No veiem èxits, sinó fruits de l’esforç que hem anat sembrant”
Des d’un primer moment van considerar molt important la formació per créixer a nivell professional i anar més enllà de la formació bàsica referent a la cambra dels conservatoris. Aquesta persistència el ha fet ser prudents, i és que el que viuen no ho consideren “èxits sinó fruits de l’esforç que hem anat sembrant”.
En aquests moments, consideren que han entrat en una fase de maduresa. A l’hora de començar a treballar una obra són molt més eficients i disposen de moltes eines per automatitzar el seu treball a nivell metòdic. A diferència dels seus primers temps com a formació, ara ja no necessiten ajut des d’un primer moment. Tot i això, “mai no pararem de formar-nos i demanar consells a professionals de confiança”, assegura Oriol Prat.
Malgrat ser una formació de renom, la realitat és que la situació del sector d’aquests darrers anys fa que viure del quartet sigui pràcticament impossible i la majoria ho compaginen amb la docència.
La situació actual, però, dista de la que hi havia fa vint anys. El Quartet Casals van ser pioners en un panorama de cambra amb poques formacions establertes. El compromís del Casals, junt amb quartets com Quiroga, han creat escola i tot un teixit de músics amants de la cambra a molts conservatoris, especialment a l’ESMUC. Quartet Cosmos reconeix que “hi ha una gran part que se’ls deu a ells per mantenir viva la cambra al nostre país”. Com en molts d’altres estrats musicals, la situació a l’estranger està a anys lluny de la situació a Catalunya i Espanya. És cert que el món de la cambra local s’ha revaloritzat en els darrers anys però encara s’hi ha de dedicar molts d’esforços per viure’n.
Tot i tenir una gran projecció internacional i haver actuat en escenaris d’arreu d’Europa no han pensat en marxar de Catalunya. La mobilitat a Europa en circumstàncies normals és molt senzilla i intenten seguir la important tasca del Quartet Casals per no seguir empobrint el panorama musical i alimentar aquesta problemàtica. “No volem renunciar a tot el que tenim aquí, encara que la situació sigui pitjor que en altres llocs, marxar d’aquí no ajuda a solucionar res, seria contraproduent”. La solució, creuen, és que les institucions i programadors centrin els esforços en promocionar el talent local, com ha fet el Palau de la Música aquest estiu. A més, tots quatre estan convençuts que els músics d’aquest país poden fer un bon paper i “no cal anar a buscar artistes d’altres països per trobar qualitat”.
Quan són preguntats per la dicotomia entre concerts online i concerts en viu, com és de suposar, no dubten en decantar-se pel directe. Tot i així, reconeixen algunes virtuts de la música enregistrada com a possibilitats per compartir la seva música a diversos llocs en què no són coneguts i ensenyar què significa el Quartet Cosmos. De fet, aquesta utilitat l’han pogut comprovar amb el disc que van enregistrar aquest 2019 titulat Influences que, en moltes ocasions, ha servit de carta de presentació.
Durant el confinament, van poder gaudir d’un parèntesi en la seva activitat física que van aprofitar per reflexionar sobre la seva visibilitat en el món digital en un temps en què sense presència online “pots acabar sent invisible”. Aquest replantejament es va veure amb el concert del Palau de la Música i la seva intenció és seguir-lo posant en pràctica en més ocasions.
