El mes d’agost és sinònim de vacances per a molts i no és cap secret que aquestes encara es gaudeixen més si ens acompanya la música. Alegria, festeig, descans… què és el que més ens transmet aquesta època de l’any? Des de Barcelona Clàssica, proposo un conjunt de cinc obres per posar banda sonora a les darreres setmanes de vacances d’estiu que encara queden. 

Good morning (Singin’ in the rain)

Aquest icònic musical de 1952 ens ha regalat nombrosos balls i cançons per a la posteritat, des de la mítica Singin’ in the rain fins al You were meant for me versionat per Gene Kelly. Per a aquests temps de pluja i calor, però, Good morning és, sens dubte, la cançó que tenim en constant replay a les nostres llistes de música estival. 

La versió que fan Donald O’Connor, Debbie Reynolds i Gene Kelly d’aquesta cançó —originalment interpretada per Judy Garland i Mickey Rooney a la pel·lícula Babes in arms (1939)— reflecteix com cap altra l’energia que ens ajuda al matí a fer front plans improvisats durant la nit: és llibertat en estat pur, les ganes i l’atreviment de fer coses noves que ens dóna l’estiu. Després de mesos d’un feixuc confinament, les vacances d’agost d’enguany es presenten com una nova oportunitat per sentir-nos més vius que mai, i què millor que fer-ho començant els nostres dies de bon humor amb Good morning?

In the mood (Glenn Miller)

In the mood és un dels més grans jazz standards per a big band per excel·lència. Número 1 durant quasi 3 mesos a les llistes musicals dels Estats Units l’any 1940, aquest hit adquirit per Miller l’any 1939 constitueix una delícia de swing instrumental. La vivacitat dels instruments juntament amb el ritme i la melodia enganxifosos posaran a qualsevol que escolti aquest tema amb els peus en marxa i un no-parar de moviment de cadera. 

El tema In the mood és tan ideal pels viatges en cotxe com per les barbacoes a l’aire lliure, si és que no l’hem escoltada abans per a marcar-nos senzillament un ball a la sala d’estar de casa. Sigui com sigui, l’obra de Miller aconsegueix crear un ambient dinàmic i engrescador que no ens decebrà aquestes vacances d’estiu. 

Zapateado (Pablo de Sarasate)

Hi ha compositors la música dels quals —secretament i per raons inexplicables— no suportem. De la mateixa manera, hi ha artistes als quals admirem sense cap motiu concret. En el meu cas, Sarasate és un exemple dels darrers. La lleugeresa i el virtuosisme de les seves obres, sovint impregnades d’un nerviosisme infantil, les converteixen en un acompanyament ideal per a les vacances d’estiu. El Zapateado és la proposta del compositor navarrès que s’ha guanyat un lloc en aquesta llista. El folklore espanyol, com en la majoria de la seva producció, gaudeix d’un important paper en aquesta obra, caracteritzada per una velocitat d’execució també requerida en una gran part de la resta del seu catàleg. 

Sarasate, en el Zapateado, transforma en una partitura per a piano i violí la fogositat un ball germà del claqué que ja hem vist al Good morning de Singin’ in the rain. L’esperit animós de la música converteix aquesta obra en una proposta perfecta per al sol de l’estiu, el xoc entre les onades del mar i el soroll de la vida al carrer, que retorna després del confinament.

Summer moon (Florence Price)

Florence Price és una gran compositora encara per descobrir: un tast de la seva música ens permet viatjar als Estats Units més salvatges i rurals —lluny del soroll de les grans ciutats amb gratacels—, ens remet a les arrels de la població negra amb els sons de les melodies religioses afroamericanes i ens dóna l’oportunitat de gaudir de la confluència entre els valors tradicionals europeus i els gèneres musicals d’aquesta comunitat del Sud que tanta discriminació ha patit històricament en el país de l’American Dream. 

Summer moon és una peça per a piano que evoca les arrels de la compositora, tot creant una atmosfera de nostàlgia i, alhora, de gaudi del present. La melodia, que sovint recorda a l’estil de Debussy, transmet la calidesa fruit de la trobada amb els éssers estimats i reflecteix les nits estrellades d’estiu. És una obra càndida, innocent, ideal per a aquest mes de Perseides. 

Escenas románticas: Epílogo (Enric Granados)

Enric Granados ha estat una figura clau en l’escena musical catalana. Entre la seva àmplia producció, Escenas románticas constitueix un meravellós exemple del llenguatge intimista del compositor lleidatà. Aquest petit conjunt de sis breus peces per a piano fou fruit d’una de les seves relacions extramatrimonials, en aquest cas amb Maria Oliveró, i van ser compostes l’any 1904. L’última és l’Epílogo, una melodia que impulsa el record i la memòria però amb la mirada sempre cap al futur. Aquesta peça de Granados és un incentiu a l’agost per no oblidar tot el que ha passat durant els darrers mesos, per reflexionar sobre aquests esdeveniments i, una vegada estiguem llestos, per afrontar el futur que se’ns presenta, amb tot el que comporta. És un cant a la vida, que sempre hauria d’ésser present a la darrera pàgina de tots els llibres —i ara, que tant ho necessitem, més que mai.

---

---