Al mes de març, com totes les manifestacions artístiques a nivell mundial, el Festival Mixtur es va veure obligat a cancel·lar l’edició de primavera. Ara ens proposa que ens trobem, entre el 10 i el 20 de setembre, principalment a la fàbrica Fabra i Coats – Fàbrica de Creació per compartir l’or del present, aquest bé tan preuat com és la música en viu i fomentar la nova creació. Oliver Rappoport i Oriol Saladrigues en són els directors artístics i ens presenten la nova edició del 2020.

La situació actual és plena de contradiccions, tant a nivell polític com social. Això fa que les decisions artístiques siguin molt més difícils d’emprendre, especialment en un moment en què és tan difícil fer plans. Els directors del Festival Mixtur, Oliver Rappoport i Oriol Saladrigues, ens comentaven que “si bé ja és prou difícil organitzar actes culturals quan tens suport de subvencions que et posen l’horitzó a un any vista, més ho és encara ara, que es prenen decisions polítiques que afecten a nivell artístic cada setmana”. Aquest problema estructural -present històricament però que només ha fet més que empitjorar amb la pandèmia- ha fet que sigui, més que mai, tot un repte programar aquesta edició.

Inicialment, el titular d’aquesta edició 2020 havia de ser: “Expansió a la ciutat”, amb la incorporació de nous espais com Ideal o la Fundació Tàpies, però les incerteses que vivim han fet que els organitzadors prenguin una actitud més conservadora -però realista i executiva- i apostin per valors segurs: l’ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya), Phonos, el Centre d’Art Santa Tecla i la Fabra i Coats, que els acull des de fa força edicions, és un espai idoni ara més que mai, que s’han de mantenir els protocols per garantir la seguretat. El principal objectiu del projecte és fomentar la nova creació i la seva difusió i, en aquesta situació que vivim, el més important era mantenir el compromís amb artistes i compositors que segueixen explorant i ampliant els conceptes de música i art sonor.

“En aquesta situació que vivim, el més important era mantenir el compromís amb artistes i compositors que segueixen explorant i ampliant els conceptes de música i art sonor.”

En aquesta edició s’ha optat per oferir una solució híbrida amb concerts de música en viu de formacions internacionals i locals com Garage Ensemble, Sigma Project, duo Lallerment&Marques, Brouwer Trio, Discordian Community Ensemble o la violoncel·lista Erica Wise, mostres tant del talent emergent com consolidat. Però també presenta activitats en streaming, de les quals cal destacar el Taller de Composició i Experimentació Sonora, amb professors com  Michael Beil, Hèctor Parra, Martin Matalon o Agustí Charles. La línia pedagògica és viva també amb el Taller d’improvisació, liderat per Joëlle Léandre, i el Taller d’Interpretació de flauta a càrrec d’Helen Bledsoe. A més, s’ofereixen masterclasses, conferències i taules rodones obertes al públic general. A banda, Mixtur és ferm amb el seu compromís amb la creació a través d’encàrrecs locals, nacionals, internacionals i el foment, especialment, de la participació de les dones artistes. Enguany s’ha proposat de compartir coneixements i experiència a Voro Garcia, Etziar Viloria, Inés Badalo i Aaron Cassidy. L’equip considera que cal un respecte tant de gènere, generacional i local per poder impregnar valor a la societat.

“L’equip considera que cal un respecte tant de gènere, generacional i local per poder impregnar valor a la societat.”

Rappoport valora molt l’esforç que han fet institucions com el Festival de Peralada Livestream, però creu que calia apostar per la música en viu, entre d’altres coses, no només per la necessitat d’experiències que tenim avui dia, sinó també perquè l’edició que ells havien dissenyat era en aquest format, i creu que adaptar-se a l’streamig requereix un replantejament de fons i propostes de programació “a mida” fetes expressament per aquesta nova situació. Mixtur és un espai de trobada internacional on el contacte directe, tal i com està plantejat avui en dia, és imprescindible.

• 

En aquests temps excepcionals, ens preguntem si som més indulgents amb la qualitat de les interpretacions per temes tècnics, sovint casolans, o a causa de mantenir la distància de seguretat, tal i com s’especulava al principi. Rappoport defensa que és important poder garantir la màxima qualitat a nivell tècnic, no només artístic, i això implica inversió per tenir cura i protecció de la producció de la imatge i el so. «Ara, el que compta que les coses passin, no podem estar en silenci», i més ara, que tots estem famolencs de noves experiències artístiques després de tants mesos amb reproductors i auriculars com a únic recurs i l’única opció que ens queda és, tal i com diu Rappoport, “replantejar les coses, reivindicar-nos i buscar la transformació”. Però és ben cert que aquesta situació marca un abans i un després: haurem d’adaptar les noves pràctiques tecnològiques a les noves propostes de futur, ja que “no podem fer com si res, hem de lluitar contra el confort amb humilitat i equilibri i anar-nos adaptant”, comenta. Tanmateix, Rappoport és del parer que és a través de la música en viu es poden apreciar aspectes del directe com la gestualitat, la respiració o el fraseig musical.

«Ara, el que compta que les coses passin, no podem estar en silenci»

Una de les qüestions que sorgeixen a la conversa és si aquesta emergència de la música en viu s’acusa, especialment, quan parlem de nova creació, en què, sovint, un dels elements que juguen en la gestació de les obres és l’espacialitzció del so i el diàleg amb l’entorn. Això té a veure amb la capacitat de comunicació del fet musical, una de les preocupacions principals de Rappoport, que és conscient que “quan posem la doble barra final comença aquesta comunicació”.

A partir de la tardor, Mixtur formarà part de la Plataforma Ulysses, promoguda pel programa Europa Creativa, en què es fomenta la col·laboració estilística amb institucions capdavanteres a nivell europeu com Divertimento Ensemble, Milan (IT), Gaudeamus, Utrecht (NL), HFMT, Hamburg (DE), IEMA, Frankfurt (DE), IRCAM, Paris (FR), Royaumont Foundation, Royaumont (FR), Time of Music, Viitasaari (FI), Ultima, Oslo (NOR), Warsaw Autumn, Warsaw (PL). Seguint els passos de l’heroi homèric, la plataforma planteja una odissea o viatge iniciàtic que anunciï “el camí de les futures generacions abanderades pels joves artistes europeus”, en una Europa que es caracteritza per una rica diversitat artística i de contextos sociològics i, precisament, Ulysses vol donar un apropament sociològic a l’educació i aposta per un acostament professional i professionalitzat a la creació musical.

Podeu mirar el vídeo promocional de l’edició del 2020 aquí.

---

---