El món de la música a casa nostra no s’atura malgrat les circumstàncies adverses. L’any de la Covid, L’Auditori ha engegat una iniciativa de cambra fantàstica: la Biennal de Quartets de Barcelona, que com bé diu el nom, es farà cada dos anys. Enguany ha estat un seguit de vuit concerts en quatre dies consecutius, protagonitzats per alguns dels quartets més prestigiosos d’arreu del món, encapçalats per la formació de referència “de casa”, el Quartet Casals. Ells van ser els qui van donar el tret de sortida a la biennal, amb un concert matinal a la Sala Alicia de Larrocha, amb dues obres de Haydn. Feia dies que hi havia les entrades exhaurides.

Els quatre concerts matinals a la Sala 4 van estar dedicats al pare del quartet com a gènere musical, Franz Joseph Haydn, tal com va anunciar Arnau Tomàs a l’inici del primer concert. D’aquí que portin el títol de Papa Haydn. Van ser quatre concerts d’uns tres quarts d’hora de durada amb dues peces cadascun, interpretats per quatre formacions diferents: el Quartet Casals, el Marmen Quartet, el Quatuor Modigliani i el Cosmos Quartet.

El quartet de corda, potser la forma més típica de la música de cambra, tan arrelada avui dia, en realitat no va començar fins al 1760, de la mà de Haydn. Ell va aconseguir posar quatre músics a tocar —o a dialogar— en igualtat de condicions. Com va dir Goethe, el quartet de corda és una conversa entre quatre persones sensates, fent referència a aquest pla d’igualtat. Els grans compositors que han vingut després han escrit veritables obres mestres per a aquesta formació, des de Mozart fins a Xostakóvitx.

El Quartet Casals, l’amfitrió de la Biennal, no necessita presentació. És una formació que al llarg dels anys ha aconseguit una solidesa granítica amb unes interpretacions dotades d’un so molt potent i una expressivitat màxima. Vestits de carrer, els quatre membres van sortir amb els seus arcs d’època per interpretar dos quartets de l’opus 33, els anomenats quartets russos perquè Haydn els va dedicar al gran duc Pau de Rússia. Va ser especialment divertit el núm. 2, que porta el sobrenom de “La broma”, ja que l’últim moviment juga amb una frase que sona en moments que poden semblar intempestius, i que Haydn va concebre com una broma tant per al públic, desconcertant-lo a l’hora d’aplaudir, com per als intèrprets, que no han de tocar amb el pilot automàtic seguint un ritme fix.

Els Casals, amb Abel Tomàs al primer violí, van fer gala d’un so ple, com si es tractés d’una obra de Beethoven, però en canvi, amb un estil apol·lini, que és el que pertoca a Haydn. És gairebé sobrer reiterar les virtuts del Quartet Casals, especialment l’harmonia entre els seus integrants, que fan ben bé realitat les paraules de Goethe. Després d’aquests mesos de pandèmia en què s’han suspès pràcticament tots els concerts, encara és més meritori mantenir el mateix nivell d’excel·lència.

L’altra formació a destacar pel seu nivell òptim és el Quatuor Modigliani, que ens van oferir els quartets op. 54 núm. 1 i op. 76 núm. 2, “Les quintes”. És també una formació amb molts anys d’experiència, amb un so un xic menys incisiu que el dels Casals i amb un estil més lleuger. El seu Haydn va ser extremadament polit i depurat, especialment en el segon moviment del quartet op. 54 núm. 1, que semblava la gràcil dansa d’una ballarina. Cal destacar una gran harmonia i complicitat entre quatre músics iguals, de la mateixa altura musical. I tot i així, el so càlid del primer violí es va fer notar vivament en els passatges més melòdics.

Que els darrers anys a Catalunya hagin sortit una sèrie de quartets de corda de nivell internacional és una cosa de la qual cal sentir-se ben orgullosos com a país

Les altres dues formacions van ser el Marmen Quartet, al qual encara li falta una mica de bagatge per posar-se a l’altura de Casals i Modigliani, i el Cosmos Quartet. És a dir, dues formacions autòctones i dues d’estrangeres. Que els darrers anys a Catalunya hagin sortit una sèrie de quartets de corda de nivell internacional és una cosa de la qual cal sentir-se ben orgullosos com a país. I la iniciativa d’aquesta Biennal de Quartets de Barcelona és el reflex de l’interès del públic pel repertori cambrístic, un dels més exigents i alhora gratificants de l’univers musical. Ens tornarem a veure d’aquí a dos anys.

---

---