Amb l’arribada del mes de setembre, els programadors ens intenten sorprendre amb les propostes més atractives des de la sala més petita fins a grans espais com el Liceu o L’Auditori. De la mateixa manera que es dóna el tret de sortida a un nou curs musical, ens trobem en un punt en què finalitza tota una temporada estival que ha estat protagonitzada per les cancel·lacions i els formats que han resistit a base d’adaptar-se als nous requisits de la pandèmia. La capacitat de pervivència servirà, de ben segur, d’exemple a les institucions que es resignen a planificar les seves activitats a curt termini per aquest cicle 2020-2021.

Xarxes socials com Instagram o Facebook s’emplenen de fotografies que, sigui per fer-se notar, o simplement compartir l’experiència, els usuaris publiquen. Més d’una vegada hem somiat poder pujar a la barca amarrada a una cala paradisíaca de la Costa Brava d’una de les amistats que seguim, o acompanyar al viatge d’aquell company de feina que ha anat a passar uns dies de desconnexió a Eivissa.

Afortunadament, les activitats planejades pels pocs moments de temps lliure de la gent no es limiten a un Bloody Mary infecte a un preu inflat d’un local on les distàncies seguretat brillen per la seva absència. Molta gent aposta per cultivar la ment i desconectar de l’erma rutina laboral. Alguns d’ells publiquen i comparteixen la joia de compartir l’art amb fotografies i ressenyes a través d’espais com Twitter.

Aquest passat diumenge 30 d’agost es posava punt i final a l’edició de la Schubertíada de Vilabertran d’enguany. I ho feia amb una final de traca: el Quartet Casals per doble partida. Amb un concert a les 19.30 i un segon passi a les 22.00, el conjunt seguia el format de recital doble també adoptat pel baríton Matthias Goerne.

L’arquitectura romànica despullada de la canònica que alberga el festival de lieder és un imant per la mirada dels seus assistents. Marina Sala, col·laboradora d’aquesta casa, compartia el seu article publicat a la nostra revista, tot remarcant l’aspecte emotiu del concert del Quartet Casals.

Una sensació sobre els darrers concerts del festival, compartida per altres usuaris com @ribicat13 que, fascinada per l’actuació, descrivia l’art del Quartet Casals com a “un miracle!”.

L’usuari @txellt explicava el fet que havia fet un recorregut de pràcticament dues hores per arribar a la Canònica per assistir al seu cinquè concert d’aquesta edició. Un fet que és molt comú en festivals com la Schubertíada o el de Peralada en què part de la població de terres barcelonines o d’altres territoris de Catalunya fa l’esforç de fer un viatge de duració considerable únicament per assistir a un concert. Aquests espais, únics i inigualables, tenen el valor afegit de transportar a l’espectador a una bombolla artística i, fins i tot, romàntica.

A la ciutat de Barcelona hi ha un altre espai de gran bellesa evocativa: El Jardí dels Tarongers. Un entorn que acull concerts de música clàssica periòdicament i que, després d’una aturada al mes d’agost, va oferir la música del pianista Joan Ramon Company el passat quatre de setembre. Aleix Palau, presentador de Directe a l’Òpera de Catalunya Música, descrivia la seva experiència amb un “fantàstica vetllada” i compartia un breu vídeo de l’artista.

La programació d’enguany del Jardí va començar el dia 26 de juny amb Albert Guinovart i Elisabeth Franch. Pep Tugues va ser un dels assistents i remarcava amb un tuit “l’esplèndida comunicació, complicitat i sincronia” de tots dos artistes. Un missatge que va adjuntar amb quatre fotografies del bell espai que envolta l’escenari.

Una setmana més tard, al mateix Jardí dels Tarongers, es va donar el tret de sortida al mes de juliol amb la música de cambra del Quartet Moana. Marina Tomàs-Folch, pedagoda i assistent habitual a concerts d’arreu del Principat, valorava gratament el fet que es visibilitzés les dones compositores en concerts com aquell.

Un altre dels festivals més importants de Barcelona, el Festival Jardins de Pedralbes, també va aconseguir programar diversos artistes, adaptant l’espai a les mesures anti COVID. La clàssica també va tenir el seu lloc a la 8a edició de l’esdeveniment. L’orquestra del Gran Teatre del Liceu va oferir un concert en el seu format de conjunt de cambra, també present al festival Cruïlla XXS.

Diversos usuaris aplaudien la presència d’una formació com aquesta i la programació de la clàssica en un festival com aquest. Vanessa Garcia, assessora vocal del Liceu, aplaudia la direcció de Josep Pons i recordava la força de la cultura.

Una cultura que, Joaquín Eandi, assistent al mateix concert, recordava que és segura amb les mesures de seguretat adients: “distància, mascareta, gel”.

Ara per ara, no som capaços de conèixer fins a quin punt el que comparteixen els amics a les xarxes ens influeix a l’hora de decidir quins plans anhelem més fervorosament. L’esperança, però, resta en confiar que aquesta enveja per viure el mateix viatge o visitar el mateix antre es converteixi en un desig d’entendre la joia d’alguna gent d’assistir a un concert i d’atrevir-se a endinsar-se a un univers que ens trasllada a mons deliciosos.

---

---