La carrera de la pianista catalana Sira Hernández, amb set enregistraments com a intèrpret a la butxaca, avança i es consolida amb èxit. El passat 24 d’abril, a més, estrenà el seu vuitè disc, en el qual debuta enterament com a compositora. Initiation to the shadow, que configura també la seva primera col·laboració amb el segell Naxos, permet a l’artista barcelonina acabar de desplegar tota la seva creativitat i enfortir el vincle de la seva música amb altres disciplines artístiques.

El nou disc d’Hernández és, sens dubte, el seu treball més personal fins la data: a més d’aprofundir en el patiment i la soledat humans, Initiation to the shadow explora el vincle de la mateixa artista amb Itàlia, el país on va viure dues dècades, i la relació entre la música i la literatura. La pianista, que als quatre anys va traslladar-se a Torí, s’inspira en les figures de la poetessa Alda Merini i l’escriptor Primo Levi i forma equip amb Sara Conforti per a aquest treball que té com a fil conductor l’ombra. Aquest concepte, però, entès com quelcom fosc, amagat, alhora que suposa el primer sorgiment d’allò més transcendental. 

L’abús, la crueltat i l’espiritualitat són alguns dels temes recurrents d’aquest nou disc, que obre la porta a descobrir un raig de llum enmig de la foscor que envolta la humanitat. Està constituït per un total de quatre peces: Iniciación a la sombra, Terra Santa (Ci sono angeli nel cielo), Piano Fantasia “To stitch the wounds” i Don’t forget about that. 

Iniciación a la sombra és l’obra que dóna títol al disc i està inspirada en els versos del llibre homònim del poeta Angel Crespo. Va ser composta l’any 2015 i representa l’inici d’un viatge que esdevindrà cada vegada més fosc: la música construeix un mar de so, una fluïdesa contínua de greus i aguts alhora agressius i misteriosos explorada a través del ball pel coreògraf Pau Aran. 

Terra Santa (Ci sono angeli nel cielo) està inspirada en la figura de la poetessa Alda Merini. En aquesta obra, Sira Hernández ens submergeix en una reflexió introspectiva sobre la soledat i el dolor que patí Merini, que també després d’haver estat internada a l’Hospital Psiquiàtric Paolo Pini s’aïllà durant un temps del món i silencià la seva poesia.

Amb la Piano Fantasia “To stitch the wounds”, la pianista barcelonina ens ofereix una música repetitiva, amb un ostinato constant que simbolitza el pedal de la màquina de cosir. De totes les obres del disc, aquesta és potser la més simbolista: Hernández trasllada a la música el procés de reconstrucció que duen a terme dones que han estat abusades i maltractades a través de l’activitat de cosir. El fil no només uneix els plecs de la roba, sinó que també tanca les ferides del passat: la duresa d’aquesta música —en ocasions, aspra— transmet un poderós rebuig i denuncia aquest tracte contra la dona.

Don’t forget about that és la darrera obra del disc. Composta l’any 2019 en motiu del centenari de Primo Levi, aquesta peça és un homenatge a l’escriptor italià i, alhora, un recordatori de l’Holocaust i del patiment, la crueltat i la mort que van lligats a aquest terrible genocidi que marcà el segle XX.

L’estil compositiu de Sira Hernández és minimalista: en molts aspectes, recorda a la Música callada de Mompou, que ja va enregistrar l’any 2014. Amb tot, però, el missatge no deixa de ser punyent: en temps de Covid-19, l’artista catalana ens recorda les realitats més dures de la condició humana i posa de manifest el valor de la solidaritat amb l’ajut d’una sensibilitat interpretativa que no defrauda. 

---

---