“La música m’omple. I uneix molta gent. La música és gran part de la meva vida. No sé com explicar la sensació que tens quan fas música, quan toques. Poder dedicar-s’hi és un regal”. Mar Gimferrer Girbal (Girona, 2002) és una jove promesa del violoncel. Va començar a estudiar música a Girona: de primer, a l’Aula Musical, amb el professor Domènech Surroca; més endavant, al Conservatori de Música Isaac Albéniz, amb el professor Josep Bassal. Va graduar-se l’any passat a l’Institut Escola Artístic Oriol Martorell, a Barcelona, i ara estudia violoncel a Feldkirch, a Àustria. Amb una mirada que transmet humilitat i amor per la feina ben feta, em parla de “la importància d’una bona barreja de treball i talent”. 

Fa un any i mig va guanyar el primer premi del Concurs BBVA de Música al Talent Individual. El tribunal d’aquest concurs va ressaltar que l’actuació de Gimferrer havia excel·lit “per la recerca de la bellesa”. En aquest sentit, Gimferrer confessa que “més enllà de la part tècnica, allò més important és escoltar, estar molt pendent del que sona, buscar sempre un so bonic i ric, cercar colors diferents”. 

“El Premi BBVA va ser una recompensa dels dos anys d’estudi a l’Oriol Martorell, una manera bonica de tancar l’etapa en què més vaig créixer a nivell musical”, diu Gimferrer. L’Oriol Martorell integra els estudis artístics amb els de primària i secundària. Per tant, els seus alumnes poden dedicar moltes més hores a estudiar música. “Quan estava a Girona, no tenia gaire temps per tocar el violoncel. Anar a fer batxillerat a l’Oriol Martorell va ser la forma de saber si realment la música m’omple; va servir-me per veure que m’hi puc arribar a dedicar professionalment. La música demana temps, i aquest institut te’n dona”, explica Gimferrer. 

D’aquest centre educatiu, Gimferrer també en destaca l’ambient. “Convius en un lloc en què tothom estima molt la música. A la meva classe érem 24 i ara tots estem fent carrera de música. La música requereix molt sacrifici. Jo decideixo fer aquest sacrifici, perquè el sento recompensat quan faig un concert. Ara bé, la gent que no coneix de primera mà aquest esforç no el valora tant. A l’Oriol Martorell, saps que a tothom li passa el mateix”, segons la jove violoncel·lista. Gimferrer expressa el seu desig que a Catalunya es creïn més centres com aquest, perquè “per molta gent que no és de Barcelona, resulta complicat muntar-s’ho per anar-hi”. 

L’Oriol Martorell, a més, va obrir les portes a la jove gironina. A segon de batxillerat, va tenir l’oportunitat de tocar acompanyada de l’Orfeó Català. Van interpretar Serenity, del compositor noruec Ola Gjeilo, una peça per a cor i violoncel solista. “Va ser un privilegi poder tocar aquesta obra amb un cor tan important i amb tanta història”, assegura. Gimferrer és conscient que “a Catalunya, hi ha una gran tradició de violoncel·listes” i reconeix que li agradaria poder dir algun dia que n’ha format part. 

La jove violoncel·lista destaca també que se sent afortunada d’haver tingut en Joan Antoni Pich com a professor durant els dos anys que va estudiar a l’Oriol Martorell. “Va voler presentar-me molts altres professors. De fet, durant aquests dos anys vaig conèixer la meva professora actual, amb qui ara estic estudiant a Àustria”, exclama Gimferrer. 

Tot seguit, explica que “anar a fora és sempre enriquidor”, però que ella “no volia fer-ho perquè sí”. Per Gimferrer, “trobar un bon professor és essencial, sobretot quan comences l’etapa superior dels estudis musicals”. Hi afegeix que “no serveix de res anar a un lloc molt prestigiós si no connectes amb el teu professor”. Quan va conèixer la violoncel·lista Beatriz Blanco, es van “entendre molt bé”. Blanco va proposar-li que fes les proves per ser alumna seva, al Vorarlberger Landeskonservatorium, a Feldkirch. Va adonar-se que “era el moment i el lloc adequats per marxar”, i ara ja farà un any que estudia a Àustria. 

“Amb Beatriz Blanco, m’hi sento molt propera tant a nivell musical com personal. Hi tinc tanta confiança que puc explicar-li tot el que em passa pel cap quan toco. N’aprecio l’acompanyament personal”, comenta Gimferrer. També valora positivament els professors que “volen donar-te suport i volen presentar-te altres professors”. 

Gimferrer ha tastat, doncs, els estudis musicals de dos països. Després de viure un any a Àustria, ha pogut constatar que allà “la música clàssica es valora molt més” i “els estudis musicals són una cosa molt més típica”. A continuació, matisa la seva afirmació: “A Catalunya també s’hi poden fer uns bons estudis i hi ha centres excel·lents, però a Àustria la música clàssica rep molt més suport a nivell global”. 

Un altre avantatge d’estudiar a Àustria és, segons Gimferrer, que “tens moltes més portes obertes”. Ella, per exemple, viu a l’estat de Vorarlberg, que està a tocar de Suïssa i fa frontera amb Alemanya. “Tens tot el voltant. Si fan una masterclass interessant en un dels països fronterers, em plantejo anar-hi”, explica la gironina. 

Aquest curs passat va guanyar dos concursos que li van permetre, respectivament, tocar en directe a la ràdio de la regió, l’ORF, i fer un concert com a violoncel solista acompanyada de l’orquestra del seu conservatori.

En aquest sentit, la jove violoncel·lista té clar que vol exprimir tant com pugui aquests anys d’estudi. “Vull donar el màxim de mi. Tot depèn de molts factors. La sort n’és un. S’han de tenir aspiracions, però crec que és important avançar pas a pas. De cara al futur, m’agradaria veure’m fent concerts, però no vull posar-me metes llunyanes”. Gimferrer s’estima més centrar-se en petits reptes, a curt termini, com ara dues masterclasses —amb els violoncel·listes Wolfgang Emanuel Schmidt i Kian Soltani— que té programades l’any vinent a l’Acadèmia Internacional de Liechtenstein. 

“El món de la música clàssica no és pas gaire tancat. Entenc, però, que sigui difícil accedir-hi si no t’hi ha introduït algú que el conegui bé”, reflexiona Gimferrer. Tot i que reconeix que la pandèmia del coronavirus ha afectat el sector, la jove gironina creu que “el futur de la clàssica promet” i que “la generació de joves intèrprets que comencen a fer concerts és increïble”. A més, afirma que a l’entorn de joves músics en què es mou “hi ha estima per la música i moltes ganes de fer coses”. 

https://www.youtube.com/watch?v=_Jyh-uGWSf0&feature=youtu.be

Gimferrer enumera quatre compositors que admira especialment: Bach, que és “excepcional”; Beethoven, que “té cinc sonates increïbles per a violoncel”; Mahler, que “omple les simfonies d’una forma extraordinària, amb una gran riquesa”, i Dvorák, que l’atreu “sobretot pel seu estil, per les seves melodies”. Tot seguit, Gimferrer explica que Dvorák té un concert per a violoncel que és la meta suprema de molts violoncel·listes. “Tot i que tècnicament ja hi podria arribar en algun moment de l’etapa d’estudiant, m’estimo més no tocar-lo fins d’aquí a uns quants anys. Me’l vull guardar per tocar-lo amb la màxima maduresa. No es tracta només de tocar-ne les notes, sinó de poder omplir la peça amb tot allò que un és capaç de donar”, assegura. 

---

---