Poc a poc, Ediciones Cumbres va ampliant el seu catàleg amb novetats sobre dansa, el seu principal focus d’atenció, sense oblidar puntuals aportacions en altres camps com la novel·la, amb El viaje de los fingidos del dramaturg, crític musical i traductor Santiago Martín Bermúdez, els coneixements i dots literaris del qual varen quedar sobradament demostrats amb la publicació de El siglo de Jenufa. Las óperas que cambiaron todo (1900-1950). La filosofia i, en concret, la història de la filosofia també s’ha obert un petit espai en el segell dirigit per Mayda Bustamante i en la seva voluntat de presentar-lo com un portal atent a escriptors, investigadors i artistes amb una visió interdisciplinària atractiva per a especialistes i per a aquells interessats en la cultura i les arts.

Aquesta actitud participa de l’eix desenvolupat a Cultivarse a sí mismo como obra de arte. Estética de la existència en el filosofo artista de Nietzsche, que el doctor en filosofia i llicenciat en dret, Carlos Roldán López (Málaga, 1973) va publicar fa uns mesos. Amb un títol d’aparent perfil d’autoajuda, l’assaig presenta la relectura de l’aportació filosòfica nietzscheana a través d’un plantejament transversal que encadena els punts elementals, aconseguint una excel·lent i amena opció per a iniciar-se en el seu pensament. És a dir, es tracta d’una oportuna introducció i resum dels aspectes nodals que s’exposen en una correlació argumental lògica i il·lustrada amb extractes de les seves obres (des d’El naixement de la tragèdia fins als Fragments pòstums) i d’alguns especialistes.

Roldán López comença contrastant el tema amb aportacions de pensadors de l’antiguitat grega i dues figures cabdals de la modernitat, que van influir significativament en Nietzsche com van ser Spinoza i Schopenhauer. D’aquest últim, no sols tomba el sistema dual metafísic, si no que n’amplia la consideració de l’art com a bildung. L’autor reflexiona sobre la recuperació del cos i la relació de forces, pulsions i sensacions en el joc de l’eros creador, preparant el camí juntament amb d’altres filòsofs de la sospita per la seva recuperació en el segle XX i per a l’enderrocament cartesià de la subjectivitat. Un enderrocament que va abatre tant la tradició antiga i moderna, alhora que va generar un nou concepte a partir del propi sistema ètic i estètic nietzscheà que va desembocar en el concepte del superhome com a paradigma del filòsof-artista i de l’etern retorn com encarnació mateixa de la voluntat de poder.

Aquest salt subversiu, que també te alguna cosa de consciència evolutiva, Roldán López el fonamenta en la creació artística i el treball sobre el Si-mateix, per a justificar una nova concepció performativa de la subjectivitat com a eix nodal de l’autorealització estètica. Una autorealització, cal recordar, concebuda com a única via  per a dotar de sentit la vida. Tot plegat, amb la música com a expressió de la realitat de la voluntat de poder i expressió suprema del món intuïtiu, on el pensament hi troba una nova modalitat d’expressió.

L’edició segueix l’estil característic del segell durant els darrers anys inclou cobertes amb solapes i paper granulat, a més d’un disseny amb una caixa de text espaiosa i lletra de tipografia còmodament llegible. No obstant, resulta innecessari que moltes de les notes a peu de pàgina aportin els extractes originals en alemany: només calia referir el passatge original n’hi hauria prou. Es tracta d’un llibre que revela la utilitat i necessitat de les humanitats i un canvi d’actitud vital, en un món on l’experiència estètica assumiria el paper de la religiositat i la seva vivència. I més en aquests temps en què “la vida líquida” de la societat actua es relaciona amb la cultura com si fos un dipòsit de bens concebuts pel consum d’una societat moderna líquida, on les condicions d’actuació dels seus membres canvien abans que les formes d’actuar es consolidin en uns hàbits i una rutina determinades, tal i com va assenyalar el gran pensador de la postmodernitat, Zygmunt Baumann.

---

---