El Festival BACHCELONA arriba a la 8a edició sortejant totes les dificultats i convidant tots els melòmans a retrobar-se amb la música quan la necessitem més que mai. Enguany, el festival compta amb propostes de músics residents a la ciutat i promou la cultura de proximitat amb un discurs entorn al redescobriment de Bach per part de Mendelssohn, potser, la troballa més gran de la història de la música pel que ha significat la nostra recepció de la música antiga.  

Carles Marigó serà el protagonista del primer concert, BACH AL PALAU, dimarts 7 de juliol a les 20.00 h, el primer cop que el BACHCELONA actua a la Sala de Concerts del Palau de la Música Catalana. Amb Das wohltemperierte Klavier va escriure la bíblia definitiva per a tots els instrumentistes de teclat. Marigó confronta, doncs, els dos compositors en un elaborat programa on podrem descobrir el Bach més romàntic i el Mendelssohn més polifònic. A la part final del recital hi haurà una confluència de Bach amb la música contemporània, incorporant una estrena de Joan Magrané i una improvisació del propi intèrpret.  

“A través de la música de Bach es desperta l’esperit de totes les èpoques de la manera més pura i essencial”, comenta Marigó, i fa que el diàleg entre llenguatges musicals sigui totalment actual. “És el resum de tota una època en què la música és increïble”. Bach representa l’artista original, que no esdevé una figura empesa per l’ego modern, sinó que tota la seva raó de ser és compartir la devoció per Déu. Bach no perseguia l’originalitat a través de l’experimentació, sinó que el seu desenvolupament era resultat de superar reptes contrapuntístics. No es tractava de trencar les normes, sinó d’assolir més tècnica compositiva. Carles Marigó comenta que “Bach reuneix l’essència dels pensaments musicals al llarg de la història i se serveix de la música per formular les seves preguntes i fer les seves asseveracions”.

Bach i Mendelssohn, els protagonistas de la vuitena edició del Festival BACHCELONA, tenen una manera molt afí de construir musicalment a través de les formes i els motius. Per al concert s’han seleccionat obres en la mateixa tonalitat on es pot veure que el caràcter de les peces té moltes coses en comú: “Es mouen en una mateixa atmosfera conceptual”, comenta el pianista. Felix i Fanny van estar molt familiaritzats amb la música de Bach, seguint les influències familiars, i li van professar gran devoció. Felix Mendelssohn va reestrenar obres de Bach per donar-les a conèixer i la veu del compositor es troba en les obres del romàntic. En la música de Fanny  Mendelssohn hi trobem una polifonia i unes textures molt bachianes, que defugen la línia romàntica basada en la melodia i l’acompanyament.

La creació contemporània i la mirada actual és també molt present en el concert. Joan Magrané estableix un diàleg amb Bach i compon una obra apassionant i plena de personalitat que ens arriba als sentits més íntims. Carles Marigó, per la seva banda, vol generar un espai per crear un diàleg amb Fanny Mendelssohn a través de la improvisació, dibuixant un discurs on la tota la música dialoga entre si per dibuixar un viatge orgànic entre el Barroc i la nova creació.

Marigó remarca que el concert és un viatge que representa molt bé el que hem viscut durant el confinament: “Aquest període s’ha caracteritzat per les pujades i aixades d’energia, els contrastos i les incerteses. El concert és un viatge per totes aquestes sensacions que va de la música més lluminosa, a d’altra més sòbria o, per contra, més explosiva”. Assegura que el públic se sentirà molt identificat i trobarà un sentiment reconfortant en el viatge de la llum a la foscor a través d’un repertori molt exigent on Marigó hi té molt a dir fruit d’un llarg procés de meditació. “És un magnífic concert per ser el primer després de retrobar-nos amb la música.”

---

---