D’entre totes les dones que han jugat un paper crucial en la història, sens dubte Hildegarda de Bingen n’és una de les més importants. Mística, filòsofa i científica, l’abadessa alemanya fou també una prolífica compositora, essent, a dia d’avui, una de les autores medievals que acumula una producció més extensa. 

Nascuda el 16 de setembre de l’any 1098 a Bermersheim, l’actual Renania al Sacre Imperi Romano Germànic, Hildegarda de Bingen fou la darrera filla d’una família de la noblesa amb deu fills. El seu naixement la convertí inevitablement des de la seva infantesa en el delme que els seus pares consagraren a l’Església: Hildegarda, amb tan sols vuit anys i una complexió malaltissa, fou enviada a un convent on l’abadessa Judith (Jutta) von Sponheim es feu càrrec de la seva educació. Monja i aprenent romangueren al castell de Sponheim fins que Hildegarda complí catorze anys, moment en què ambdues es clausuraren a la comunitat de monjos de Disibodenberg, on Hildegarda jurà els seus vots religiosos sota la regla benedictina.  

Convençuda que el cant era una manifestació de l’esperit diví en l’home, l’abadessa composà fins a més de setanta obres

L’any 1136, després de la mort de Jutta, Hildegarda de Bingen es traslladà al monestir de Bingen, independent econòmicament i jurídicament del de Disibodenberg i es convertí, finalment, en abadessa. És a partir de llavors quan la coneguda com a Sibila del Rin comença a desenvolupar més activament la seva activitat com a compositora. Convençuda que el cant era una manifestació de l’esperit diví en l’home, l’abadessa composà fins a més de setanta obres que incloïen himnes, seqüències i un drama litúrgic o acte sacramental. 

Ordo Virtutum, nom que rep el drama, és la representació al·legòrica de la moralitat més antiga independent de la litúrgia que es conserva actualment. Es tracta d’una obra que es representava al monestir com una mostra didàctica de la historia cristiana del pecat, la confessió, el penediment i el perdó. Del drama, que inclou 82 cançons, és remarcable el fet que s’inclogui el personatge del diable, que consisteix en una veu que parla o crida sense música de fons enfront de les melodies en cant pla per a l’ànima i les disset virtuts. Un altre fet significatiu d’aquesta obra única en el repertori medieval és el missatge que la compositora transmet en fer que siguin les Virtuts femenines les que, en comptes dels Patriarques o Profetes masculins, restaurin la humanitat caiguda de la comunitat dels creients. Amb aquest missatge, Hildegarda de Bingen evidencià també una premissa que mantingué de per vida: la de dignificar a homes i dones com a iguals en una actitud que molts han designat com a protofeminista. 

A banda de l’Obra de les virtuts, Hildegarda de Bingen recopilà la resta de les seves obres en la Simfonia de l’harmonia de les revelacions celestials, un catàleg que inclou 43 antífones, 18 responsoris, 4 himnes, 7 seqüencies, 2 simfonies —pròpies del segle XII—, 1 al·leluia i 1 kyrie, entre altres. Totes elles foren compostes per cobrir les necessitats litúrgiques de la comunitat de l’abadessa, la música de la qual es diferenciava de la de la seva època per l’ús de rangs tonals molt amplis, a més d’ésser força melismàtica respecte la monofonia de l’època: de fet, els manuscrits que es conserven de la música de Hildegarda de Bingen fan servir un estil de notació que conté neumes molt ornamentals. La seva obra inclou, també, intervals de 4ª i 5ª, molt poc utilitzats en el seu temps en detriment dels intervals de 3ª. 

La fama i autoritat de Hildegarda de Bingen estigueren tan consolidades en el seu temps que alguns estudis han apuntat a l’ús del seu nom com una marca per a que la resta de monges del convent també poguessin publicar la seva música

A més de les 70 obres esmentades, es coneixen quatre textos atribuïts a l’abadessa la notació musical dels quals, malauradament, s’ha perdut. La fama i autoritat de Hildegarda de Bingen estigueren tan consolidades en el seu temps que alguns estudis han apuntat a l’ús del seu nom com una marca per a que la resta de monges del convent també poguessin publicar la seva música, factor que complica el procés de distingir realment quina obra és fruit de l’abadessa, tot i que també evidencia que, de dones compositores, no en faltaven, si bé sempre restaren a l’ombra dels homes. 

Hildegarda de Bingen morí el 17 de setembre de 1179 amb 81 anys. L’any 2012 va ser nomenada santa i doctora de l’Església pel papa Benet XVI. La vigència del seu pensament, la seva tasca envers els altres, converteixen Hildegarda en una de les grans religioses de la història: la seva música, en una de les grans compositores de la clàssica. 

---

---