Guanyador dels primers premis dels concursos internacionals de Londres i d’Hamburg, el Quartet Casals ha esdevingut un dels quartets de corda més importants de la seva generació i tot un referent a Catalunya i al món. En la seva 39a actuació dins d’aquesta valenta Schubertíada, la formació va emocionar un públic delerós de tornar a escoltar música en directe.

La Schubertíada arribava diumenge al final de la seva edició amb la convicció d’una feina ben feta malgrat les dificultats. La pluja de la tempesta prèvia al concert deixava pas a una clariana ben bonica i lluminosa, metàfora de com l’art perdura malgrat els temps convulsos.

El quartet no actuava des del febrer i el primer moviment de Haydn núm. 5 op. 33 va ser tan emocionant pel públic com pels intèrprets. El so nítid i ampli de les cordes ressonant a la Canònica de Vilabertran alliberava les emocions contingudes en els darrers mesos a més d’un oient.

Els artistes somreien i agraïen tornar a ser dalt d’un escenari mentre interpretaven les primeres notes d’un quartet que, amb el sobrenom de “Wie geht es dir?”-“Com estàs?”-, esdevenia una peça perfecta per a l’ocasió, més humana i propera que mai. Escrit l’any 1871, va ser compost per Haydn dins el conjunt dels anomenats “quartets russos” dedicats a Pau I de Rússia.

La música joiosa del primer moviment donà pas al segon moviment amb un Abel Tomàs -violí I- molt expressiu, acompanyat a la perfecció pels seus companys amb un so equilibrat i atent al solista en tot moment. L’ària en sol major recordava el tema de l’oboè a “Che puro ciel” de l’Orfeo ed Euridice de Gluck. L’Scherzo: Allegro dansà per si sol, amb bona percepció del tempo entre frases musicals i executant els impulsos ternaris a la perfecció. La festa acabà amb un Finale: Allegretto molt elegant, amb  intervencions de violoncel i viola segures i perfectament compenetrades amb els dos violins.

La velocitat i la part de l’arc en què s’interpreta és determinant en la transmissió́ del missatge musical i el Quartet Casals ha dedicat molt de temps a intentar imitar-se al cent per cent. El principi del quartet n. 6 en fa menor op. 80 de Mendelssohn presentava un inici exemplar per a observar-ho. La superposició de l’entrada en forma d’atac dels quatre instruments començant pel baix es convertia en un tremolo piano que, a través del seu dibuix melòdic, perfilava els primers estats d’alteració i inquietud. I és que, degut a la mort de la seva germana Fanny, Mendelssohn compongué aquesta obra després d’un temps difícil.

L’expressivitat marcada pel dolor i la desesperació de l’ésser humà davant la mort es va poder entreveure en tota l’obra. Vera Martínez executà tots els passatges de violí I de manera impecable, amb precisió i seguretat. Paral·lelament i, tot i l’acústica de la sala, les veus mitges van ser interpretades amb colors canviants de manera clara, sovint difícils d’articular per a violí II i viola- Abel Tomàs i Jonathan Brown respectivament. Arnau Tomàs al violoncel suggeria i es posicionava en diferents textures per donar suport, anticipant allò que els companys necessitaven.

Cal destacar, tot i ja és habitual, l’afinació pulcra del quartet i la creixent llibertat dels intèrprets dins d’un equilibri treballat al llarg del temps; un procés que només és possible gràcies a la persistència del treball i que, com el bon vi, s’aprecia al llarg dels anys. Un final apoteòsic acomiadava la formació que, després d’uns aplaudiments efusius, encara va tenir temps d’oferir un tast dels seus flamants “Beethoven’s”.

Catalunya és avui terra de quartets i de ben segur que la formació hi ha tingut molt a veure. No oblidem la sort de què gaudim! No perdin l’oportunitat d’assistir a la primera biennal de quartets d’enguany a L’Auditori de Barcelona.

---

---