Mesos després de l’esclat de la pandèmia del Coronavirus, gran part del món de la clàssica segueix reclamant més inversió i compromís polític per part de les institucions públiques. Ja des de les primeres setmanes de confinament, les crides d’ajut per part del sector han rebut diverses respostes des de l’administració catalana. Unes mesures, però, que no han gaudit d’una aprovació generalitzada i que han fet sorgir diverses veus crítiques que defensen que no són suficients.

El 14 d’abril de 2020, en ple confinament per la pandèmia de la COVID, el govern català presentava un pla dotat amb 31 milions d’Euros pensat per ajudar el sector cultural. La notícia arribava poques setmanes després de la sobtada aturada generalizada de l’activitat de les institucions culturals del país. L’anunci va ser rebut per alguns col·lectius com una demostració d’interès del govern per protegir la cultura. Una de les veus discordants va ser la del portaveu de cultura del grup parlamentari del PSC, Rafael Bruguera, que va titllar aquest pla de rescat com a “casi una broma”.

La proposta, de fet, no era pas una injecció neta de 31 milions d’Euros als actius culturals. De l’import total, 14 milions corresponien a una línia de crèdits de l’Institut Català de Finances (ICF) i una altra per l’Institut Català de les Empreses (ICEC), unes ajudes que ja s’havien ofert en diverses ocasions en altres anys. Només els 17 milions restants estaven pensats per polítiques concretes de reactivació i suport al sector

Menys de quinze dies després de l’anunci d’aquestes mesures, la Generalitat va complementar la iniciativa, anomenada “Pla de rescat del rector cultural”, amb una segona i tercera onada d’aportacions. Als 31 milions d’euros s’hi va sumar una segona fase d’uns 20 milions amb mesures més concretes com ara partides per a microempreses o per paliar els dèficits d’equipaments. La tercera, de 21 milions, va ser la darrera ajuda aprovada i es posarà en marxa a posteriori de la segona, d’aquí uns mesos, en unes dates que, segons la recentment destituida consellera de cultura Mariàngela Vilallonga, depenen del que marqui el Govern espanyol.

Aquests 42 milions d’Euros extraordinaris no només es centraran en el teixit empresarial i d’institucions de sectors com ara el musical, part d’aquests diners es preveu que es reparteixin amb el sector audiovisual, l’associacionisme i la museística. Aquestes mesures, però, no només estan pensades per tallar l’hemorràgia del món cultural català: per aquest 2020 es preveu una inversió de 300.000 euros en beques per la investigació i la innovació creativa en les arts escèniques, visuals, la música i el pensament.

L’anunci d’aquestes partides, més que despertar oposició per part de les formacions polítiques més enllà del govern de JxCat i ERC, va suscitar incredulitat a l’hora de fer-les quadrar amb el pressupost actual. En un context complex i d’urgència, però, partits de la resta de l’arc parlamentari com Podem, Ciutadans, els Socialistes o el PP es van mostrar predisposats a asseure’s per pactar la reconstrucció del sector cultural així com desplegar la Llei de Mecenatge i l’Estatut de l’Artista. Aquesta darrera és una reivindicació històrica que busca crear una nova reglamentació professional que asseguri les garanties econòmiques i els drets laborals que permetin la subsistència dels treballadors culturals dins el panorama social dels darrers anys. El Consell nacional de la cultura i les arts (CoNCA) porta treballant-hi des de 2009 i va rebre la primera llum verda en un decret aprovat pel govern espanyol el gener d’aquest 2020.

En una compareixença per videoconferència del 29 d’abril a la comissió de Cultura del Parlament, la consellera va augurar una de les realitats imperants de l’estiu musical d’aquest any. Vilallonga va reconèixer no tenir un “oracle per saber el calendari estiuenc dels actes culturals” i que “els festivals i les festes majors de l’estiu no poden ser el que eren”. Una incertesa que des de diverses organitzacions es va intentar resoldre. Cultura en Lluita és un col·lectiu constituït a l’inici de la pandèmia que aplega diferents associacions de músics i entitats relacionades amb la música en directe. A principis de la temporada estival van engegar una campanya per denunciar el fet que “com a conseqüència de la pandèmia molts consistoris incompleixen els acords (de concerts amb artistes) ajornant els compromisos al 2021 o, directament, anul·lant-los” com s’explicava al Diari Ara a mitjans de maig.

Davant la persistència d’aquesta crisi cultural la societat civil s’ha organitzat i han aparegut diverses plataformes com Actua Cultura que reclama aquest ajust pressupostari del 2%.

Aquesta dinàmica de consens entre partits polítics referent a la cultura s’ha mantingut fins aquestes darreres setmanes. El 3 de juliol el Parlament de Catalunya va aprovar per unanimitat una moció del PSC i Units per Avançar per crear una taula de diàleg i assolir l’objectiu de destinar un 2% del pressupost de la Generalitat al sector cultural, un percentatge dedicat a la cultura que actualment no arriba a l’1%. Isabel Vidal, portaveu d’Actua Cultura, davant d’aquesta notícia va assegurar que es trobaven en “el punt de partida per un canvi de paradigma real”.

Tot i el moviment als despatxos i al teixit social, les expectatives de futur, però, en paraules de l’exconsellera Vilallonga, no semblen massa optimistes “ve un hivern llarg i dur en què ens haurem de reinventar”. L’augment del pressupost al 2%, per la seva banda, encara espera veure la llum.

---

---