Durant molts anys —segles, fins i tot— ha estat difícil recopilar informació sobre el paper de les dones en el món de la música. Encara més, però, ha sigut el destacar una figura de la clàssica no provinent del món occidental. En aquesta setena part de La història de la clàssica escrita per dones, reivindiquem el paper de les dones en la introducció de la música occidental al Japó a través de la figura de Nobu Koda.

La música clàssica entrà per primer cop al Japó al segle XVI de la mà dels missioners jesuïtes

La música clàssica entrà per primer cop al Japó al segle XVI de la mà dels missioners jesuïtes, que ensenyaven a les seves escoles i esglésies música coral. L’any 1635, però, amb l’Edicte Sakoku que dugué el país a tancar les seves fronteres durant quasi bé 250 anys, els cristians foren expulsats de Japó, emportant-se, alhora, la seva música amb ells. 

Nobu Koda (1870-1946) fou una destacada compositora, professora i pianista japonesa de l’era Meiji (1868-1912). Aquesta comprèn temps d’importants canvis en la societat nipona, donat que va ser l’etapa durant la qual el Japó deixà d’ésser un país aïllat per començar a establir contactes amb nacions occidentals. Amb el desig de modernitzar la seva societat, diversos líders nipons viatjaren per tot el món i, alhora, van convidar representants occidentals al Japó per tal que els ajudessin a millorar la seva industria i a desenvolupar institucions educatives. Va ser precisament en aquest darrer pla on els japonesos implantaren la música clàssica com una part d’aquest programa per a la modernització. 

Nobu Koda, juntament amb Michiko Ichikawa i Koko Toyama, formà part de la primera classe en graduar-se a l’Institut de Música de Japó l’any 1885. Es tractava d’una escola on les dones rebien formació musical japonesa —aquesta incloïa la interpretació d’instrument com el koto, la biwa i el kokyu— per part de mestres del país i de Luther Whiting Mason, un estatunidenc que els ensenyava història de la música occidental a més de cant, piano, orgue, violí i teoria musical: per fer-ho, Mason comptava amb assistents japonesos i traductors. La formació musical de Koda començà als set anys, quan va aprendre a tocar el koto. Una alumna de Mason, Sen Nakamura, li ensenyà música clàssica fins que l’any 1882, als dotze anys, Nobu Koda va accedir a l’Institut de Música per estudiar cant, piano i violí durant tres anys. Després de graduar-se als quinze anys, la jove músic es quedà a la institució com a assistent fins que un professor suggerí al director de l’institut, Shuji Izawa, que a Koda li fos permès estudiar a l’estranger. 

Quan aquesta petició va ser, finalment, acceptada, l’any 1889 Koda s’embarcà en un viatge becada pel Ministeri d’Educació cap a Boston, on estudià violí al Conservatori de Música de Nova Anglaterra amb Emile Mohr, amic de Joseph Joachim, i piano amb un professor alemany. Nobu Koda rebé el seu primer violí als Estats Units, on aprofità per visitar la família de Mason durant les vacances d’estiu i assistí a concerts molts concerts, entre els quals es comptava un de la Simfònica de Boston amb Sarasate com a Solista. Koda dugué a terme els seus estudis posteriors a Viena, on va viure fins l’any 1895 després d’haver visitat breument el Japó: al Conservatori, rebé lliçons de piano, contrapunt, composició i cant i, a més, estudià violí amb Joseph Hellmesberger —fill del director del centre. L’any 1892, la seva germana, Ando Koko, també visità Alemanya per estudiar violí amb Joseph Joachim; Nobu Koda, que va ser l’única dona d’entre els dotze graduats del Conservatori vienès— havia estat prèviament a Berlín, on havia assistit a una funció del Faust de Gounod. La formació europea de Koda va incloure classes particulars de composició i harmonia amb Robert Fuchs, conegut, entre altres, per haver tingut nombrosos alumnes, com ara Sibelius. Koda li dedicà la seva primera sonata per a violí.

Nobu Koda va ser la primera nipona en compondre amb un estil clarament occidental

D’entre tots els músics del Japó, Nobu Koda va ser la primera nipona en compondre amb un estil clarament occidental. L’any 1895, amb tan sols 25 anys i un alemany fluid, la jove compositora retornà al país del sol naixent com una autoritat en la cultura i la música occidental. En un país amb una tradició femenina molt arrelada a la llar, Nobu Koda obtingué la plaça com a docent a l’Institut de Música que el professor que l’havia recomanada havia deixat vacant, i començà a guanyar-se la vida com a mestra de violí, piano, composició i cant —fou nomenada pel popular diari Meiji com la segona dona japonesa amb més ingressos del país. En el concert de benvinguda, Koda interpretà el Concert per a violí de Mendelssohn i cantà obres de Schubert i Brahms. Amb una habilitat destacada per a la docència, entre els alumnes més importants de Koda trobem el compositor Rentaro Taki, la cantant Tamaki Miura i la pianista Hisako Kuno.

La societat japonesa —principalment masculina—, però, durant poc temps va poder suportar la figura d’una dona independent: Nobu Koda va ser durament criticada com a “tirana” i qualificada com a “poc femenina” i “detestable” pel seu caràcter ferm i el seu comportament —de vegades— agressiu. La severitat i crueltat d’aquestes crítiques van forçar-la a renunciar a la seva posició a l’Institut —que ja havia esdevingut l’Escola de Música de Tòquio— l’any 1909, amb 39 anys, i marxà en vaixell des de Yokohama rumb a Berlín: allà, participà com a membre del cor en la interpretació de la Novena simfonia de Beethoven a càrrec de la Filharmònica de Berlín dirigida per Arthur Nikisch; més tard, visità París i Londres. 

Nobu Koda retornà al Japó un any després per viure amb la seva mare al districte Kioicho, Tòquip. Allà, va oferir classes de piano a noies de classe benestant i es convertí en la professora de música de la família reial. L’any 1919, en un viatge a les illes Kurils, coincidí amb Shinichi Suzuki —famós pel seu mètode pedagògic—: en aquell temps, el músic japonès, que llavors només tenia 21 anys, afirma que «era inseparable del meu violí; s’havia convertit en una part de mi». Com que hi havia un piano al vaixell, Nobu Koda l’acompanyà amb les seves peces, sense saber ell que la pianista era, de fet, una professora. Anys després, el músic recordaria incòmode aquesta anècdota amb qui va ser la seva professora i la figura que va encoratjar-lo a perseguir una carrera musical. Suzuki acabà sent alumne de la germana de Koda fins que a la dècada dels 20 va marxar a Alemanya, on continuà els seus estudis. 

L’any 1937, amb 67 anys, Nobu Koda fou nomenada membre de l’Acadèmia Imperial de Música del Japó. Durant la Segona Guerra Mundial, la clàssica va ser considerada música hostil al territori nipó: Koda hagué d’aturar les seves classes, donat que als seus alumnes no els era permès practicar. En un temps en què el seu cor es debilitava, Chopin es convertí en el seu major consol.

Nobu Koda va morir als 75 anys el 19 de març de 1946: amb la seva defunció, una estrella que havia contribuït a la introducció de la cultura occidental del Japó i que havia estat testimoni de l’obertura geopolítica de la illa i de l’esclat dues guerres mundials, deixà d’il·luminar el país del sol naixent. 

---

---